Política 10/02/2022

Espanya deixa de ser una "democràcia plena", segons 'The Economist'

És la primera vegada que aquest índex internacional la degrada a "defectuosa" per la falta d'independència judicial

4 min
Marchena saludant l’actual president del CGPJ, Carlos Lesmes.

BarcelonaEspanya ja no és una democràcia plena. Almenys per a un dels índexs més prestigiosos a escala internacional : The Economist ha rebaixat la qualitat de la democràcia espanyola fins a situar-la entre els països que considera "democràcies defectuoses". En la valoració del 2021, perd 0,18 punts respecte a l'any anterior. Així doncs, se situa en un 7,94 (per sota de la barrera del 8, que fixa la màxima categoria) i cau fins a la posició 24 entre els països del món. Deixa, doncs, d'ocupar el lloc de privilegi en què s'havia situat sempre fins ara, des que el 2006 el diari britànic va estrenar l'índex de democràcia. L'any passat la nota havia sigut d'un 8,12 i la qualificació d'Espanya baixa des del 2017, a conseqüència de les mesures aplicades per combatre l'independentisme, com l'article 155 de la Constitució i la persecució de líders polítics i manifestants. Ara el que fa retrocedir la democràcia espanyola és la falta d'independència judicial. "Es rebaixa la puntuació de la independència judicial a conseqüència de les divisions polítiques per triar els nous membres del Consell General del Poder Judicial, l'organisme que administra el sistema judicial i té la missió de garantir-ne la independència", apunten les conclusions. Ja fa més de mil dies que els 21 representants del CGPJ tenen el seu mandat caducat i, malgrat la polèmica generada per aquesta situació, el PP i el PSOE continuen sense acordar-ne la renovació.

La "democràcia plena" de The Economist és una construcció subjectiva que fa el diari però que havia servit perquè els principals líders espanyols en presumissin fins ara. El mateix Pedro Sánchez hi havia recorregut en nombroses ocasions, però també el seu predecessor, Mariano Rajoy. Probablement ara sigui més difícil que vulguin presumir de tenir una democràcia "defectuosa" o "imperfecta", segons com es vulgui traduir de l'anglès flawed democracy.

"En qüestions formals de democràcia, Espanya puntua molt alt. Per exemple, en el capítol de les eleccions, que són impecablement ràpides, efectives i competitives. El però és la qualitat institucional, que és un problema estructural de les institucions espanyoles", apunta el catedràtic de ciències polítiques de la Universitat de Göteborg, Víctor Lapuente. "Això deriva d’unes institucions fortament polititzades i dominades pels partits que governen en cada moment, des dels ajuntaments fins a les comunitats autònomes i el govern espanyol", subratlla. En el cas del poder judicial, es necessiten tres cinquenes parts del Congrés i tres cinquenes parts del Senat per renovar-ne els membres. Una situació impossible de desbloquejar si no és amb el concurs dels dos principals partits estatals. I aquí és on el PP té pocs incentius per moure's: el repartiment actual el beneficia respecte a la situació que tindria si es fes la renovació.

El professor de ciència política a la UOC Jordi Mas assenyala que en els últims anys Espanya ha anat perdent pistonada especialment pel que fa a la valoració de les llibertats civils, però en l'informe d'aquest any la gran baixada es focalitza en un sol indicador, la independència judicial. "La renovació del CGPJ està pendent des del 2018. Per què fins ara no han decidit degradar aquest indicador? Segurament perquè la Comissió Europea i el Consell d'Europa van demanar l'any passat expressament a Espanya que el renovés i els experts tenen molt en compte aquests organismes internacionals a l'hora de decidir les seves puntuacions".

En general, la democràcia espanyola retrocedeix també en la resta d'índexs internacionals, com el Varieties of Democracy i el que elabora Freedom House. "Però a The Economist li acostumem a fer molt cas perquè és molt influent, independentment de si l'índex és més acurat o no que els altres", reflexiona Mas. Lapuente reconeix que índexs com el de The Economist o el que fa la mateixa Universitat de Göteborg no són baròmetres perfectes de la democràcia, però sí que detecten patrons quantitatius o qualitatius i acostumen a coincidir a l'hora de classificar els estats. Ell és responsable directe del European Quality of Government Index (EQI) , elaborat a partir d'entrevistes a ciutadans dels diferents països d'Europa. L'última edició es va publicar l'any passat i l'estat espanyol tampoc en surt gens ben parat, especialment Catalunya, que se situa a la cua pel que fa a la percepció ciutadana en diferents àmbits: la corrupció del sector públic i la imparcialitat en l'àmbit policial i educatiu, entre d'altres.

Mapa dels resultats del European Quality of Government Index (EQI) del 2021.

Noruega encapçala el rànquing

Segons l'índex de The Economist, al món hi ha 21 democràcies plenes, la majoria europees, que representen el 12,6% del total i hi viu el 6,4% de la població mundial. La llista l'encapçala Noruega, amb un 9,75, seguida d'altres noms habituals, com Nova Zelanda (9,37), Finlàndia (9,27) i Suècia (9,26). A la cúspide de la piràmide hi ha un total de dotze països europeus –també Islàndia, Dinamarca, Irlanda, Suïssa, Holanda, Luxemburg, Alemanya, el Regne Unit i Àustria–, tres d'asiàtics –Taiwan, Corea del Sud i el Japó–, tres d'americans –el Canadà, l'Uruguai i Costa Rica–, dos d'Oceania –Nova Zelanda i Austràlia– i un d'africà –Maurici. En general, conclou The Economist, la democràcia s'ha degradat arreu com a conseqüència de la pandèmia.

França és la democràcia defectuosa que més a prop està de les plenes (7,99), un grup en què també hi ha, entre d'altres, Israel (7,97), Xile (7,92), els Estats Units d'Amèrica (7,85) i Itàlia (7,68). A la cua hi ha 59 dels 167 països, majoritàriament africans i asiàtics, que es consideren "autoritaris". L'Afganistan (0,32), Myanmar (1,02), Corea del Nord (1,08) i la República Democràtica del Congo (1,4) tanquen la classificació.

L'índex consta de cinc categories (pluralisme i processos electorals; funcionament del govern; participació política; cultura popular democràtica; llibertats civils) dividides en 60 subcategories, algunes de basades en enquestes i d'altres en la valoració subjectiva dels experts que s'encarreguen d'elaborar el rànquing. Espanya obté la seva millor nota en pluralisme i processos electorals (9,58) i la pitjor en el funcionament del govern (7,14).

stats