Vicent Marí: “El Consell d’Eivissa ha de ser reivindicatiu amb el Govern”

EivissaEl nou president del Consell d’Eivissa, el popular Vicent Marí, estrena càrrec amb la vista posada a fer de la principal institució de l’illa un espai més municipalista. Ho fa, però, partint de la base que haurà de dialogar amb un Govern que les esquerres han guanyat per segona legislatura consecutiva.

Fa temps vàreu dir que no crèieu en el Consell d’Eivissa com a institució i ara en sou el president. Com s’explica?

La veritat és que sí, he estat molt crític amb el funcionament del Consell insular. Crec que ha de ser una institució més pròxima, més municipalista, i no el que ha estat aquests darrers quatre anys: una institució d’esquena al ciutadà. Ara vull obrir-la perquè la gent vegi que pot ser una institució útil perquè poden fer-s’hi moltes coses, però fa falta més organització i planificació. I això intentam.

Hi arribau després de molts anys sent batle de Santa Eulària. En precampanya vàreu assegurar que volíeu traslladar el model d’aquest ajuntament al Consell. En quin sentit?

Crec en les institucions municipals per la seva proximitat al ciutadà i el Consell és un òrgan intermedi amb competències autonòmiques però també de col·laboració amb els ajuntaments. I la veritat és que aquesta funció d’intermediació no es complia. Es tracta de donar-li un enfocament més local. El Consell ha de ser present als municipis, però també ha de ser reivindicatiu amb el Govern balear, que és d’on ve el finançament, per assegurar els serveis supramunicipals.

Apostau per la reducció de l’Administració. Teniu algun pla en aquest sentit dins el Consell?

L’Administració ha de ser àgil i eficaç i, per això, ha de simplificar els procediments. La burocràcia avui dia és el mal que pateixen totes les institucions i, per alleugerir-la, hem d’anar de la mà totes les institucions, però molt especialment el Govern, que hauria de promulgar lleis per simplificar i no per complicar la vida als ciutadans i a les institucions. Abans d’engreixar l’administració amb més personal, s’ha de fer una anàlisi i una auditoria del que hi ha amb l’objectiu de reorganitzar els efectius que es tenen i, en tot cas, si s’observa que s’hi pot necessitar més personal, no cal escatimar en la plantilla que faci falta.

Deis que el Consell ha de ser reivindicatiu amb el Govern. A quines noves competències aspirau per al Consell?

Eivissa necessita gestionar directament el cicle integral de l’aigua. Per això és imprescindible crear l’Agència Eivissenca de l’Aigua, perquè des d’aquí el mateix Consell, en col·laboració amb els municipis, gestioni les depuradores i les xarxes d’interconnexió. No pot ser que els problemes relacionats amb l’aigua o amb les olors de les depuradores i els abocaments a les platges s’hagin de solucionar a Palma. Els eivissencs ja tenim la capacitat suficient per gestionar aquests recursos. D’altra banda, també cal anar recuperant la gestió de les residències de gent gran i executar la construcció d’una nova residència a Sant Josep. Per això s’ha de crear un institut d’assumptes socials que es gestioni aquí i sigui capaç de donar solució a aquests assumptes, estant millor gestionats i atesos que si es gestionen des de fora.

Què passarà amb la modificació puntual del Pla Territorial Insular que es va aprovar a darrera hora de la legislatura passada?

Amb el territori cal ser molt acurat, no es pot fer política territorial a cop de titular periodístic. Cal fer una política territorial consensuada que duri més d’una legislatura; no pot haver-hi una legislació pendular que generi inseguretat jurídica. Per tant, tots, partits polítics, col·legis professionals, la gent del camp… han de participar en el futur territorial d’aquesta illa. Per això, cal reunir-se, parlar, dialogar i també discutir, però cal consensuar. En principi ara tenim sobre la taula la finalització del que serà el diagnòstic del Pla territorial. Tenim l’obligació de revisar-lo perquè l’actual és de 2005; han passat 15 anys i cal analitzar quin n’ha estat el resultat, i sobre la base d’aquest diagnòstic s’aniran prenent decisions d’una manera dialogada. A mesura que es vagi fent aquesta feina, veurem fins on arribam.

Com afrontareu el greu problema d’accés a l’habitatge a Eivissa?

El problema de l’accés a l’habitatge és el més important en aquests moments. És una qüestió dramàtica en alguns casos i, per tant, cal posar-hi solució des de les institucions i amb la col·laboració dels propietaris dels habitatges. El que passa és que s’està especulant; hi ha molts pisos residencials que s’exploten turísticament de manera irregular i cal aturar-ho mitjançant la inspecció. Però també cal donar garanties jurídiques i econòmiques i garantir als propietaris que, una vegada que acabi el contracte, es trobaran amb el seu habitatge en bones condicions. Una qüestió a mitjan i llarg termini serà també la construcció d’habitatges socials en règim de lloguer.

Com compaginareu la feina al capdavant del Consell i com a diputat al Parlament balear?

Ser diputat al Parlament és també treballar per al Consell d’Eivissa. El Consell ha de tenir una presència constant i permanent a Mallorca, que és on hi ha el Govern. El càrrec de diputat el veig més una obligació del president del Consell que dos càrrecs. Crec que hauria de ser obligatori perquè no es prenguin decisions a l’illa gran d’esquena a l’illa petita.

Quin tipus de relació preveis que tindran el Govern i el Consell, que són de color polític diferent?

Esper i desitj que sigui una relació fluida de lleialtat i de confiança. No entendria que per ser de diferent color polític hi hagués un tracte discriminatori, perquè al final els qui en patirien les conseqüències serien els ciutadans.