Els socialistes obtenen la majoria al Senat i tindran la clau del 155

La composició pot variar al maig en funció dels resultats de les autonòmiques

El PSC va obtenir la majoria absoluta al Senat i tindrà, per tant, la clau sobre una nova hipotètica aplicació de l’article 155.

El partit liderat per Pedro Sánchez va passar dels 43 escons assolits el 2016 als 123, al tancament de l’edició. Els socialistes van fer el tomb a la cambra alta, ja que el Partit Popular, que fins ahir era qui ostentava la majoria de senadors, va patir una forta davallada i va caure dels 130 als 54 senadors.

Ahir els ciutadans elegien 208 senadors, als quals cal sumar els senadors que escullen directament els Parlaments autonòmics. La proximitat amb les eleccions autonòmiques en dotze comunitats, que tindran lloc el 26 de maig -coincidint amb les municipals i europees-, fa que la majoria del PSOE pugui ser transitòria. D’aquests diputats autonòmics, el PSOE en té 18, necessaris per arribar als 134 que marquen la meitat dels escons. Per tant, els comicis del mes que ve seran decisius per saber si se solidifica encara més la majoria socialista o si l’acaba perdent.

El gir de 180 graus de la composició del Senat es deu al fet que, habitualment, el partit que guanya les eleccions parteix amb avantatge. A diferència dels diputats del Congrés, el nombre de senadors és el mateix per demarcació: quatre. I el sistema d’elecció -majoritari, i no amb la llei d’Hondt, com a la cambra baixa- fa que el més habitual sigui que surtin escollits els tres elegits de la llista guanyadora a la circumscripció i un de la formació que queda segona. El sorpasso del PSOE al PP com a primera força a la majoria de circumscripcions explica, per tant, el canvi de majoria absoluta en aquests comicis.

A Catalunya, ERC va ser la guanyadora també al Senat, amb deu senadors, un per Barcelona i tres en cadascuna de les altres tres demarcacions. Esquerra va anar seguida del PSC amb un total de quatre -tres a Barcelona i un a Tarragona-, i de Junts per Catalunya, amb dos, un a Lleida i un a Girona.

La decisió sobre el 155

El Senat és l’organisme que decidirà sobre una possible nova aplicació de l’article 155 sobre la Generalitat. Per fer-ho -és la promesa de la dreta- el govern espanyol hauria d’enviar prèviament un requeriment a l’executiu català detallant en quins aspectes està incomplint la Constitució i la legalitat. Només en cas que el Govern no atengués el requeriment, la suspensió de l’autonomia es podria portar al Senat, on hauria de ser aprovat per més de la meitat dels vots. Al final, doncs, és el PSOE qui decidirà si es torna a aprovar, i amb quina intensitat.

El 2017 el PSOE va votar a favor del 155, tot i que posant-hi límits. De fet, de les forces espanyoles, només Podem hi va votar en contra i, a més, el va recórrer al Tribunal Constitucional. Ara bé, en els últims mesos, tot i les peticions per part de Ciutadans i PP, el PSOE ha rebutjat dur a la cambra una nova suspensió de l’autogovern català, una posició que els socialistes podrien variar en funció de com evolucioni la situació política a Catalunya i, sobretot, de quins socis de govern acabi triant Sánchez per formar executiu. Si acaba optant per Podem, el PNB o algun partit independentista català, el 155 quedarà del tot descartat i el Senat continuarà en un segon pla de l’actualitat política. Si, per contra, arriba a algun acord amb Ciutadans, la cambra alta podria tornar a guanyar protagonisme.