Política 17/11/2017

Rajoy creu que les acusacions de Rovira són "intolerables" i una "enorme mentida" però no presentarà denúncia

La número 2 d'ERC ha assegurat que l'executiu espanyol havia amenaçat amb morts després de l'1-O

Mariona Ferrer I Fornells
3 min
Mariano Rajoy a Göteborg (Suècia), on ha participat a la Cimera Social europea. EFE

Madrid"Enorme mentida", "mentida grollera", "absolutament falsa", "intolerable"... El govern de Mariano Rajoy ha sortit en massa a desacreditar les declaracions de la candidata d'ERC, Marta Rovira, que, en una entrevista a RAC1, ha assegurat aquest divendres que la Moncloa va amenaçar el Govern amb "violència extrema amb morts als carrers" si no acabava amb la via unilateral.

Des de Göteborg, on ha participat en la primera cimera de la UE després de l'aplicació de l'article 155, Rajoy ha qualificat "d'enorme mentida" tal afirmació. "És una absoluta vergonya i no hi ha qualificatiu que tingui jo per aplicar a aquesta informació. Deixem-ho que és absolutament fals, una enorme mentida i, sobretot, és una vergonya", ha dit en declaracions als mitjans després de participar a la Cimera Social Europea. Amb tot, el govern espanyol no té intenció de denunciar Rovira per injúries o calúmnies. La líder d'ERC s'ha reafirmat a Twitter que aquesta va ser l'amenaça que va llançar la Moncloa.

El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, durant la roda de premsa posterior al consell de ministres. EFE

En la mateixa direcció que Rajoy ja s'havia expressat el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, durant la roda de premsa posterior al consell de ministres. Per al també titular de Cultura, l'afirmació de Rovira és una mostra més de les "mentides grolleres" de l'independentisme.

Per la seva banda, el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, també ha sortit en roda de premsa a Barcelona després del consell de ministres i ha valorat les paraules de Marta Rovira. Millo considera que són afirmacions "d'una gravíssima irresponsabilitat" i ha dit que les paraules de la dirigent republicana són una "mentida miserable". Assegura que l'únic objectiu és "tapar la realitat dura i perjudicial que ha causat la Generalitat" amb el Procés. Millo també ha descartat querellar-se contra Marta Rovira perquè considera que són afirmacions de "caràcter polític que mereixen una resposta política".

A més, la Moncloa tampoc té intenció de respondre a les queixes de Rússia perquè creu que és un assumpte europeu. El govern espanyol trasllada la preocupació sobre possibles ingerències russes a Brussel·les; ara bé, en cap cas creu que els resultats del 21-D estiguin en risc. Íñigo Méndez de Vigo ha volgut insistir fins a tres cops sobre el tema en la roda de premsa posterior al consell de ministres. "Amb el tema eleccions s'ha d'enviar un missatge de tranquil·litat, que ningú posi en dubte el resultat de les eleccions", ha assenyalat.

Radiografia catastrofista

Amb una radiografia catastrofista sobre la situació econòmica a Catalunya, el portaveu del govern espanyol ha començat la roda de premsa posterior al consell de ministres. Per a la Moncloa, les males perspectives econòmiques d'Espanya són culpa, de manera exclusiva, del Procés.

En aquest sentit, ha demanat la fi del boicot als productes catalans "perquè tots hi sortirem perdent". També ha fet una crida que les empreses continuïn a Catalunya.

Entrant en plena campanya des de la seu del govern espanyol, Méndez de Vigo ha demanat la "tornada a la Catalunya plural i que torna a funcionar, referent del seu teixit econòmic". I ha assegurat que la Moncloa treballarà al màxim per "reprendre la relació entranyable i fructífera amb Espanya per avançar en el projecte nacional".

"Catalunya en mans dels secessionistes no tenia futur. Han provocat el més gran dany per a Catalunya", ha afegit.

Autorització d'ampliacions de crèdit

El delegat del govern espanyol, Enric Millo, ha explicat en roda de premsa a Barcelona que el consell de ministres ha acordat autoritzar ampliacions de crèdit de fins a 91 milions d'euros per a 8 organismes catalans: la UAB, la UPC, l'Incasòl, el Centre d'Iniciatives per a la Reinserció, l'Institut Català de la Nanociència i la Nanotecnologia, el Consorci Institut d'Arqueologia Clàssica, la Fundació Institut d'Investigació Biomèdica i el SIGMA.

Millo també ha explicat que el govern espanyol ha aprovat que les comunitats autònomes rebin més de 600 milions d'euros extres dins del FLA. El delegat del govern espanyol ha assegurat que Catalunya és la comunitat autònoma més beneficiada en l'exercici 2016, perquè ha rebut 120 milions del conjunt total.

stats