El dilema del PP: “Si ens acostam a Vox, ens empresona, i si no, creix”

PalmaEn matèria d’immigració, Vox ha col·locat el PP en un dilema del qual pot sortir perdent triï l’opció que triï. Alberto Núñez Feijóo es va llançar al discurs antiimmigració en ple estiu, quan les arribades a territoris com les Illes eren massives, per intentar retallar distàncies amb el seu competidor. Però l’extrema dreta continua amunt a les enquestes, mentre que el PP va obtenir el pitjor resultat de la legislatura al darrer baròmetre del CIS(23,7%). La dinàmica estatal preocupa el Govern, assenyalen fonts de l’Executiu, i afecta Marga Prohens en primera persona. “Tenim una posició complicada”, apunten aquestes fonts: “Si ens acostam a Vox, ens empresona, i si no, creix”.

La situació és la següent, tal com l’expressaven diverses veus de la formació. Si el PP acosta posicions amb Vox pel que fa a immigració, entra al seu terreny, i l’extrema dreta no té cap inconvenient a endurir encara més el to i arrossegar els populars. Però si no ho fa, tem perdre votants, ja que Vox apareixeria com l’única opció antiimmigració en un moment en què els nouvinguts s’han convertit en la tercera preocupació dels espanyols, segons el darrer estudi del CIS. Vox sembla guanyar-li la partida en totes les hipòtesis. Això, de retruc, beneficia el PSOE, ja que l’auge de Vox tendeix a mobilitzar el votant d’esquerres.

Diverses fonts de l’Executiu defensen que la posició de la presidenta Prohens amb relació als menors migrants no acompanyats és anterior al gir de Feijóo, i es deu a la situació de saturació dels serveis necessaris per atendre’ls. Amb tot, aquest estiu la cap de l’Executiu ha fet apujar els decibels a la polèmica. El Govern ha recorregut davant els tribunals totes les normes del govern espanyol que l’obligarien a acollir menors immigrants arribats a les Canàries, Ceuta i Melilla, i ha exigit que se li concedeixi la condició d’emergència migratòria sabent que li seria denegada, perquè malgrat que ja hi ha 694 menors a les Illes, hauria de superar els 1.218 infants i adolescents acollits per complir els requisits i rebre el vistiplau de la Moncloa. En paral·lel, Prohens ha creat una direcció general d’Immigració i Cooperació i ha escollit el Policia Nacional Manuel Pavón com a principal responsable. A més, la consellera més discordant amb Vox –especialment pel que fa a immigració i violència masclista– durant les sessions de control al Parlament, Catalina Cirer, va ser apartada del càrrec el mes de juliol passat. “Hi ha una situació extrema, es preveu que assolirem les 10.000 arribades en pastera, i no abordar el tema sí que és donar ales a Vox”, apunten fonts del Govern, que insisteixen que “s’ha de parlar” d’immigració perquè és una “preocupació ciutadana”. En aquest sentit, justifiquen que el to de la presidenta i el seu equip és molt més “respectuós” i centrat en la protecció dels “drets humans” que el de Vox, que parla directament de “delinqüents” i reclama que es facin “deportacions massives” d’immigrants, cosa que és il·legal.

Fer aterrar les “pedrades” de Vox

A la pràctica, les mesures que Vox va imposar al PP en el pacte de pressupostos del 2025 en matèria d’immigració són més suaus que les seves propostes estrella. Fonts del Govern han explicat que estan acostumats a fer aterrar les “pedrades” de Vox en qualsevol àmbit. Durant les negociacions pels comptes, eren habituals les queixes d’alguns dirigents populars per la dificultat de concretar acords amb un partit maximalista que, per la seva escassa experiència de govern i el fet que es lidera des de Madrid, de vegades s’embulla sobre el que es pot fer i el que no. Un exemple d’això és que el dilluns 8 de setembre la portaveu de Vox, Manuela Cañadas, plantejàs de manera equivocada que la Llei d’estrangeria pot permetre a les comunitats firmar convenis amb els països d’origen per retornar els menors.

Però el PP també aprofita aquesta característica de Vox i la converteix en una feblesa. Diverses fonts consultades admeten que algunes de les mesures sobre immigració acordades per als comptes del 2025 –que inclouen, entre altres qüestions, la modificació de les bases per accedir a la Renda Social Garantida per excloure els nouvinguts– varen ser en realitat propostes dels populars. “Vox demanava suprimir les subvencions a organitzacions, i els vàrem dir que d’acord, perquè no n’estàvem donant cap”, comenta una font coneixedora de les converses. Per contra, l’extrema dreta aprofita per erigir-se en l’opció més dura contra la immigració. “Entre l’original i la còpia, la gent sempre va a l’original”, resumia una font del partit. En aquest sentit, Cañadas va demanar dimarts a Prohens quan passaria de “les paraules als fets”: “Confondran els ciutadans mentre omplen els nostres carrers de delinqüents que deixen anar el Marroc i Algèria?”. Amb vista als pressupostos del 2026, el Govern ja ha advertit Vox que en prorrogarà els anteriors si eleven les seves exigències, conscients que el clima preelectoral ja impregna el que queda de legislatura.

Una posició complexa

“El dilema del PP no té una resposta senzilla”, explica el politòleg Guillermo Bezzina. “Hi ha evidència, tant a l’Estat com a Europa, que quan un partit majoritari adopta temes propis de l’extrema dreta, com la immigració, aquesta s’enforteix”, assegura. En aquest sentit, opina que ara com ara “Vox està guanyant la partida, perquè si compres el seu marc, jugues a les seves normes”.

“El PP té un risc, perquè fa una cursa amb Vox en un tema en què els de Santiago Abascal són percebuts com a més competents, i les enquestes invaliden aquesta estratègia, que ha duit al fet que Vox creixi”, remarca, per la seva banda, l’analista polític Toni Forners. “El PP té un problema molt gran, perquè la immigració és una preocupació principal del seu electorat potencial, d’ideologia conservadora i no tan jove”, afegeix. Quina és, doncs, l’estratègia correcta per als populars? Per al politòleg Pau Torres, no és clara. “No hi ha un consens a l’acadèmia sobre fins a quin punt es valida, així, el discurs de Vox”, argumenta. Considera que acceptar el debat, d’una banda, “normalitza” el discurs antiimmigració, però de l’altra pot “permetre capturar alguns votants abans que arribin a la radicalització”. “És un gran dilema des del punt de vista de l’estratègia electoral, i també des d’un punt de vista ètic”, sentencia. Una disjuntiva difícil de tancar.