La desintegració de Ciutadans i el pas al costat de Pablo Iglesias

Poques vegades un analista polític té l’oportunitat, com si fos un entomòleg, de veure en directe i a càmera lenta la desaparició d’un partit. Perquè això és el que està passant amb Ciutadans aquests dies: una agonia lenta causada per un error estratègic.

El degoteig de baixes a Ciutadans fa mal perquè, a més, es va filtrant com un seguit de decisions individuals, sense aparent connexió entre elles. Són persones que han arribat a la conclusió que el partit no té futur i que és millor saltar del vaixell abans que s’acabi d’enfonsar. La capitana, Inés Arrimadas, resisteix de moment, però sap que el dia 4 de maig es juga el futur: si Cs no entra a l’Assemblea de Madrid haurà de dimitir.

Com que la degradació és tan ràpida ens podem permetre el luxe de fer l’autòpsia amb el partit encara viu. Quan es va fotre Ciutadans? Doncs curiosament hi ha un dia concret: l’1 de juny del 2018. Aquella jornada Albert Rivera va rebutjar donar suport a la moció de censura de Pedro Sánchez contra Mariano Rajoy i es va alinear amb un PP tocat per la corrupció. Aquella decisió és a l’origen de l’error estratègic de Rivera, que va pretendre substituir el PP com a partit principal de la dreta i s’hi va quedar a les portes el 25 d’abril del 2019, quan va obtenir 57 diputats, només 9 menys que Pablo Casado. Va ser el cant del cigne.

És cert que Arrimadas va participar en aquella estratègia amb entusiasme, o almenys no va transcendir que hi estigués en contra. La qüestió és que després de la patacada de Rivera del 10 de novembre del 2019, Ciutadans era un partit zombi al qual la dirigent catalana ha intentat insuflar vida amb una esmena a la totalitat al riverisme post moció de censura. Però ja era massa tard. Els partits, com les empreses que cotitzen a borsa, es basen en expectatives, i les de Cs són ben magres. El que no té sentit és la reivindicació de Rivera que fan alguns dels que pleguen: però si va ser ell qui va enfonsar el partit!

L’altra notícia de la setmana política, mentre esperem un acord per formar govern a Catalunya, és el pas al costat de Pablo Iglesias per enfrontar-se a Ayuso a les eleccions del 4 de maig. També en aquest cas assistim, en càmera lenta, a la retirada d’Iglesias de la primera línia per deixar pas a Yolanda Díaz com a líder d’Unides Podem. En aquest cas, al contrari d’Artur Mas, es tracta d’una decisió voluntària d’algú que pensa que ara mateix és més problema que solució per a Podem. L’objectiu és salvar el partit renovant-ne el lideratge.

En aquest context, les eleccions del 4 de maig a Madrid seran crucials en molts sentits. Si la dreta suma, Casado respirarà, però estarà lligat de mans i peus a Vox. En canvi, si guanya l’esquerra, Sánchez s’haurà tret de sobre, d’una sola tacada, un aliat incòmode (Iglesias) i el contrapoder d’Ayuso madrileny. S’accepten apostes.