De la denúncia de Cs a la inhabilitació: cronologia d'una sentència sense precedents
Ha passat més d'un any i mig d'ençà que la JEC va ordenar a Torra retirar la pancarta de la Generalitat
BarcelonaFins a arribar aquest dilluns a la inhabilitació ferma de Quim Torra com a president de la Generalitat ha passat més d'un any i mig. Repassem els fets d'una causa sense precedents i que arrencava el 7 de març del 2019 amb una denúncia de Cs.
7 de març del 2019
Cs denuncia a la Junta Electoral Central (JEC) la presència de llaços grocs, pancartes en suport als presos polítics i símbols independentistes als edificis de la Generalitat en plena precampanya de les generals del 28-A.
11 de març del 2019
La JEC dona 48 hores al president de la Generalitat, Quim Torra, perquè retiri els llaços grocs i les estelades dels edificis públics de Catalunya, argumentant que es tracta de símbols "partidistes" que trenquen la "neutralitat" exigida als poders públics.
13 de març del 2019
Torra decideix mantenir al balcó de la Generalitat la pancarta amb un llaç groc que reclama la llibertat dels presos polítics i exiliats. Reclama a la JEC que reconsideri la seva ordre, que qualifica d'"atac a la llibertat d'expressió".
15 de març del 2019
Cs i el PP porten el president Torra a la Fiscalia per incomplir les ordres de la JEC mentre el cap del Govern presenta al·legacions a l'òrgan electoral perquè desestimi la denúncia del partit taronja.
18 de març del 2019
La JEC respon a Torra que si no retira els símbols "partidistes" dels edificis públics en un termini de 24 hores pot patir conseqüències "administratives i, si escau, penals".
![La pancarta amb el llaç groc en suport als presos i exiliats al balcó de la Generalitat.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
19 de març del 2019
Torra torna a incomplir el nou termini de la JEC i manté la pancarta al balcó de Palau, però encarrega al síndic de greuges, Rafael Ribó, un informe sobre la idoneïtat de retirar-la. El president presenta novament al·legacions a l'òrgan electoral argumentant la "impossibilitat" de complir amb el requeriment per la gran quantitat d'edificis públics que hi ha. La JEC desestima el recurs el mateix dia mentre Societat Civil Catalana i Advocats per la Constitució també porten Torra a la Fiscalia.
20 de març del 2019
El síndic de greuges avala la retirada dels llaços argumentant que les institucions han de mantenir la "neutralitat política" dels edificis públics en període electoral. Torra assumeix l'informe però estudia alternatives per exhibir el suport als represaliats al balcó de la Generalitat. El president del PP, Pablo Casado, reclama que es torni a aplicar el 155 a Catalunya.
21 de març del 2019
Torra ordena la retirada de la pancarta del balcó de la Generalitat i se substitueix per una altra amb el mateix missatge però amb un llaç blanc amb una franja vermella al mig, en al·lusió a la censura. La JEC obre un expedient sancionador contra el president, insta la Fiscalia a actuar contra ell per un presumpte delicte de desobediència i ordena als Mossos que retirin tota la simbologia denunciada dels edificis públics abans de les 15 hores del dia següent. L'òrgan també rebutja les terceres al·legacions del president. El president espanyol, Pedro Sánchez, retreu al cap del Govern que "patrimonialitzi" les institucions i Cs anuncia una nova denúncia a la JEC contra la nova pancarta.
22 de març del 2019
La Fiscalia General de l'Estat ordena al fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, que interposi una querella contra el president per un presumpte delicte de desobediència, malgrat que aquest retira la pancarta del balcó de la Generalitat –i de les conselleries– abans que actuïn els Mossos i en situa una tercera amb el missatge "Llibrertat d'opinió i expressió. Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans". Torra anuncia un recurs contenciós administratiu contra la JEC perquè suspengui els seus acords i una querella per presumpte delicte de prevaricació, mentre la policia catalana entra en escoles i instituts públics per retirar possibles llaços grocs o altra simbologia política. Sánchez diu que els llaços demostren que a Catalunya hi ha un "problema de convivència".
25 de març del 2019
Cs denuncia Torra a la JEC per haver deixat una pancarta amb un llaç groc al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat, la qual hauria estat col·locada per treballadors del Govern, segons argumenta Presidència.
26 de març del 2019
La sala tercera del Tribunal Suprem rebutja la petició urgent de Torra de suspendre l'ordre de la Junta Electoral de treure els llaços grocs, mentre Cs acudeix novament a la JEC per un llaç visible a la Delegació de la Generalitat a Londres. Es retira el llaç groc del Pati dels Tarongers.
27 de març del 2019
El fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, presenta davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la querella contra Torra per haver desobeït "deliberadament, conscientment i de manera reiterada" les ordres de la JEC. Torra es torna a querellar contra els membres de l'òrgan, als quals acusa de prevaricació i denuncia una "persecució política". La Junta Electoral avala la pancarta a favor de la llibertat d'expressió a Palau.
2 d'abril del 2019
El TSJC admet a tràmit la querella del fiscal Bañeres contra Torra i, tot i no entrar a valorar-ne el fons, conclou que el president "hauria pogut cometre un delicte" de desobediència. "Davant d'un estat autoritari hem decidit viure sense por. Amb llibertat d'expressió, fins a les últimes conseqüències", reacciona el cap del Govern
15 de maig del 2019
Torra declara com a investigat al TSJC i afirma que es va emparar en la llibertat d'expressió i els drets humans per no retirar la pancarta dels presos polítics i exiliats. Afegeix que la JEC no era competent per ordenar-l'hi, ja que, argumenta, ho hauria d'haver fet la Junta Electoral Provincial (JEP).
12 de juliol del 2019
El TSJC obre judici oral contra Torra per un presumpte delicte de desobediència o, subsidiàriament, un delicte de denegació d'auxili a l'autoritat competent. Dies abans, la Fiscalia ha sol·licitat un any i vuit mesos d'inhabilitació per al president i una multa de 30.000 euros, mentre que Vox –que exerceix d'acusació popular– demana dos anys de presó i 72.000 euros de multa.
9 de setembre del 2019
Torra, que demana la nul·litat del procediment, presenta una recusació contra el president del TSJC i de la sala que l'ha de jutjar, Jesús María Barrientos, que s'havia posicionat contra el Procés i els llaços grocs, i la magistrada de la sala Mercedes Armas, que va emetre la interlocutòria per impedir l'1 d'Octubre. "Estem davant d'un cas flagrant de falta d'imparcialitat", argumenta.
20 de setembre del 2019
El TSJC decideix ajornar el judici al president, inicialment previst per als dies 25 i 26 de setembre –coincidint amb el debat de política general– fins el 18 de novembre per tenir temps de resoldre les recusacions plantejades per la defensa de Torra.
11 d'octubre del 2019
El TSJC desestima la recusació de Torra contra Barrientos i Armas al considerar que els seus posicionaments no suposen una "pèrdua d'imparcialitat" dels magistrats.
18 de novembre del 2019
Torra admet en el judici al TSJC que va "desobeir" la Junta Electoral Central perquè era "impossible" complir una ordre "il·legal", ja que –argumenta– va ser dictada per un organisme que no tenia competències per sol·licitar-la. Nega que els llaços grocs siguin símbols partidistes i afegeix que com a president de la Generalitat té el "deure" de defensar els drets i les llibertats dels ciutadans. El jutge Barrientos rebutja la petició de la defensa de presentar una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) –per si la participació de diversos magistrats durant el procediment judicial respecta la Carta Europea dels Drets Humans– i el judici queda vist per a sentència.
19 de desembre del 2019
El TSJC dicta sentència: condemna Quim Torra a inhabilitació durant un any i mig per desobeir "de manera oberta, recalcitrant i persistent" la JEC mantenint penjada al Palau de la Generalitat la pancarta amb el llaç groc a favor de la llibertat dels presos polítics i haver-ne "presumit". La condemna, que inclou una multa de 30.000 euros, no és ferma i es pot recórrer davant del Tribunal Suprem.
20 de desembre del 2019
El PP demana a la Junta Electoral Provincial (JEP) de Barcelona que executi la sentència del TSJC i deixi vacant l'escó de Torra al Parlament i l'entregui al següent candidat que JxCat portava a la llista, Ferran Mascarell. Tant els populars com Cs i Vox, que se sumaran a la petició, es remeten a la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) per argumentar que són "inelegibles" els condemnats amb sentència per delictes contra l'administració pública, inclòs el de desobediència.
24 de desembre del 2019
Després de rebre al·legacions de Torra i JxCat, la JEP desestima –amb un vot particular– les peticions dels tres partits de la dreta de fer cessar el president de la Generalitat com a diputat a la cambra catalana abans que la seva condemna sigui ferma.
27 de desembre del 2019
El PP i Cs recorren la decisió de la JEP a la Junta Electoral Central. Segons l'escrit dels populars, la interpretació "pròpia" que la JEP fa de la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG) és "obertament contrària a la llei" i "absolutament aliena a la seva competència".
3 de gener del 2020
La JEC acorda deixar sense efecte la credencial del president Torra com a diputat al Parlament i transmet aquesta ordre a la JEP perquè l'activi amb efectes immediats. Considera que encara que la sentència d'inhabilitació no sigui ferma, constitueix una "causa d'inelegibilitat sobrevinguda".
4 de gener del 2020
El Parlament ratifica Quim Torra com a president de la Generalitat amb els vots de JxCat, ERC, la CUP i l'abstenció dels comuns i rebutja la resolució de la JEC –aquí, amb el suport dels comuns–, la qual qualifica de "cop d'estat".
8 de gener del 2020
Torra recorre la decisió de la JEC al Tribunal Suprem al·legant que l'òrgan electoral "usurpa" funcions del Parlament i dels tribunals perquè no és competent per retirar-li l'escó. "És evident que qui ha resultat elegit no pot convertir-se en inelegible en relació amb un procés que ha conclòs", diu el recurs, que demana la suspensió cautelar de la decisió per evitar un "dany irreparable".
10 de gener del 2020
El Suprem rebutja per unanimitat les mesures cautelaríssimes demanades pel president de la Generalitat, Quim Torra, contra la JEC, que acorda aplicar-li la inhabilitació com a diputat del Parlament. El president de la cambra, Roger Torrent, garanteix a Torra que manté la seva condició de diputat inalterable malgrat la decisió de l'alt tribunal, però la JEP declara vacant l'escó del cap del Govern i traspassa la credencial a Ferran Mascarell.
13 de gener del 2020
Els lletrats del Parlament defensen en un informe que la Junta Electoral no pot prendre l'acta de diputat a Torra. Consideren que el cessament ha de passar per la cambra catalana i afegeixen que, en tot cas, si fos cessat podria mantenir el càrrec de president.
14 de gener del 2020
La mesa del Parlament desestima la petició de Cs de retirar l'escó de Torra i prendre mesures per acabar amb la "usurpació de funcions". La mesa també rebutja una petició del PP perquè Torrent iniciï consultes per elegir un nou cap del Govern i acorda presentar un recurs al Suprem contra la inhabilitació de Torra ordenada per la JEC.
23 de gener del 2020
Malgrat que la Fiscalia no s'hi oposava, el Tribunal Suprem rebutja suspendre cautelarment la inhabilitació de Torra dictada per la JEC, que envia un requeriment a Torrent perquè apliqui de "forma immediata" el seu acord. El president del Govern manté que continua sent diputat
27 de gener del 2020
El secretari general del Parlament, Xavier Muro, dona instruccions als serveis de la cambra per retirar l'acta de diputat a Torra. En una carta a la mesa del Parlament, argumenta que la situació de Torra ha canviat després que el Suprem no suspengués la decisió de la Junta Electoral de prendre-li l'escó. JxCat intenta desautoritzar-lo provant sense èxit de forçar una votació a la mesa que deixi sense efecte el seu escrit. Torrent comunica al ple que no es podrà comptabilitzar el vot de Torra per "garantir la validesa de les votacions" i el president li demana que reverteixi la situació: "Si no és així, es posarà en risc la continuïtat de les institucions", diu.
29 de gener del 2020
Torra compareix per anunciar que la legislatura "no té més recorregut polític, arriba al seu final". Acusa ERC de "deslleialtat" per haver-lo deixat sense escó però descarta expulsar els republicans del Govern. Per conta, assegura que convocarà unes eleccions anticipades un cop s'aprovin els pressupostos. "Cap govern no pot funcionar sense unitat, lleialtat ni estratègia comuna", argumenta.
4 de febrer del 2020
El cap del Govern recorre la sentència per inhabilitació del TSJC al Tribunal Suprem. En el seu escrit afirma que les decisions judicials i administratives l'han pretès "apartar il·legalment i il·legítimament" de la presidència de la Generalitat. "Parlem d'una clara intencionalitat política que, al seu torn, té seriosos indicis de constituir una palmària persecució política", afegeix al recurs, en què insisteix en la manca d'imparcialitat de diversos membres de la JEC i magistrats del TSJC. També reclama la suspensió cautelar dels efectes de la decisió del tribunal català fins que es pronunciï el Suprem.
17 de setembre del 2020
Se celebra al Suprem la vista sobre el recurs de Torra contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El seu advocat, Gonzalo Boye, insisteix que la causa és "desproporcionada" i demana a la sala que, abans de dictar sentència, elevi el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb seu a Luxemburg, amb una sèrie de qüestions prejudicials. Al sortir de la vista, Torra descarta convocar eleccions si és inhabilitat. "Si l'Estat m'inhabilita, només ell en serà culpable. No seré jo qui en aquest moment crític aboqui el país a una cursa electoral irresponsable que paralitzaria l'administració catalana", argumenta.
28 de setembre del 2020
El Suprem confirma la inhabilitació de Quim Torra com a president de la Generalitat per no haver despenjat la pancarta en suport als presos polítics i exiliats. La sentència és ferma.
