Per què creixen Bildu i el BNG i baixen Junts i ERC?
La tendència és la inversa els últims anys i aquest 2024 es veurà cap on evolucionen
BarcelonaCom evolucionen les formacions sobiranistes arreu de l'Estat? A Galícia no hi va haver terratrèmol polític, però sí que es va disparar el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) fins al 31,5% dels vots. Al País Basc, EH Bildu creix mentre que el PNB s'estanca. A Catalunya, ERC i Junts han evidenciat un desgast en les darreres eleccions, amb una caiguda de gairebé deu punts percentuals respecte als comicis de fa quatre anys (amb l'última referència de les eleccions espanyoles, afectades pel vot útil de PSOE i Sumar) i caldrà veure què passa el 12-M.
Els comicis que estan més a tocar són els d'Euskadi del 21 d'abril, que ja han donat el tret de sortida de la campanya basca més ajustada: el sondeig del març del Gabinet de Prospecció Sociològica del govern basc pronostica un empat a 29 escons (quan el 2020 el PNB va arribar al 39% dels vots i als 31 diputats, i Bildu al 27,86% i 21 escons). Però tot continuaria depenent dels socialistes, que fins ara sempre s'han decantat pel PNB. Això no ha impedit que aquest divendres, amb tot el territori pendent de la final de Copa entre l'Athletic i el Mallorca, el candidat del PNB, Imanol Pradales, hagi alertat que tem "els canvis d'opinió de Pedro Sánchez" i que el PSE-PSOE aposti per Bildu com va fer a l'alcaldia de Pamplona. Mentrestant, el candidat de l'esquerra abertzale, Pello Otxandiano, ha insistit a "desmilitaritzar" la policia basca reduint l'ús de les armes de foc, una mesura polèmica.
El politòleg valencià expert en nacionalismes Francesc Miralles destaca que el factor diferencial per entendre per què Bildu i BNG creixen és que no arrosseguen el desgast de la governabilitat: els abertzales no han governat mai Euskadi i els gallecs només ho han fet, i com a segona força, entre el 2005 i el 2009: "En canvi, ERC, PNB, Junts, Compromís i fins i tot Més per Mallorca han estat governant els últims vuit anys d'una manera o altra", assenyala.
I què comparteixen? "Els partits sobiranistes tenen en comú el fet que operen en el marc espanyol, però tenen polítiques diferents per a països diferents", explica el politòleg i economista Miguel Anxo Bastos, professor de la Universitat de Santiago de Compostel·la, que afegeix: "Han de pensar en els seus territoris amb estratègies en què predomina la lògica autònoma". Així, sosté que "si bé sembla que els tres partits [ERC, Bildu i BNG] siguin el mateix segons la premsa madrilenya, no ho són".
D'una banda, amb els acords amb el PSOE, Bildu normalitza la seva posició política, malgrat que la dreta espanyola s'entesti a vincular-los encara amb ETA. "Els pactes amb el govern espanyol els poden beneficiar perquè contribueixen a veure'ls com un partit més seriós", diu Bastos. En canvi, creu que els pactes dels últims quatre anys perjudiquen la imatge d'Esquerra entre part del públic sobiranista, sobretot per la percepció de "subordinació". La pèrdua de vots de republicans i juntaires abans dels comicis del 12-M també s'explica per la confusió entre l'independentisme després de la tardor del 2017, especialment quan la intensitat de la repressió en l'etapa de negociació amb el PSOE s'ha anat apaivagant. Ara candidatures com la llista de Clara Ponsatí i Jordi Graupera busquen trobar un forat per disputar part de l'electorat independentista desafecte.
Punts en comú
De totes maneres, Miralles ressalta que "l'element comú" entre els sobiranistes és el PSOE. En l'Espanya posterior al 2016, hi ha cert "consens" que el camí és intentar treure rèdit dels socialistes, però "no estan coordinats entre si, negocien per separat i comunicativament van per separat". No veuen una alternativa a l'actual executiu i, per això, "l'única sortida" política en què podrien confluir seria aconseguir de l'Estat algun avenç "en termes nacionals".
Precisament, Bastos apunta que, tot i alguns passos endavant en autogovern, "la col·laboració amb el govern espanyol no beneficia una lògica nacional". Ara bé, matisa que "la clau" és el perfil propi "no subordinat" de les formacions. Aquí també hi ha hagut diferències perquè tant Compromís com Més per Mallorca s'han vinculat a Sumar –a l'Estat, no a Europa–, a diferència de Bildu o el BNG, que ha resistit mentre que els galleguistes d'Anova han fracassat en l'aventura amb Podem. Tot i que es pugui copsar certa "moderació" o pragmatisme en l'espai sobiranista, segons Miralles el més important és el marge de maniobra per negociar. Un marge que pot ser ampli com el del PNB, sobretot abans de lligar-se al PSOE a Euskadi, o el que "intenta recuperar" Junts, fora de blocs estatals.
En tot cas, les diferències entre els partits també estan en les formes. A Galícia, per exemple, es fa notar en aspectes com la relació amb la Guàrdia Civil, que "està molt ben vista perquè la conformen gent del país", segons Bastos. Això dista de la percepció a Catalunya o Euskadi i permet entendre per què el diputat del BNG Néstor Rego –a diferència dels representants d'ERC i Junts– va participar en el minut de silenci al Congrés per la mort de dos agents a Barbate. De fet, les formacions tenen espais de creixement diferents. Mentre el BNG té el repte de créixer per la dreta prenent vots al PP –més enllà del PSdeG-PSOE i Sumar–, els altres partits sobiranistes poden créixer fonamentalment a costa del progressisme estatal o del seu respectiu competidor nacionalista en l'eix esquerra-dreta.
