L'amenaça del Tribunal de Comptes
Política 30/06/2021

El Tribunal de Comptes reclama gairebé 3 milions a Mas i Mas-Colell i més de 2 milions a Junqueras i Puigdemont

Xifra en més de 5,4 milions les despeses indegudes per l'acció exterior del Govern

5 min
Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Artur Mas, durant la presentació del llibre.

MadridEl Tribunal de Comptes ha comunicat aquest dimarts a 34 excàrrecs del Govern –inicialment n'hi havia sota la lupa 42– les fiances que els reclama per les despeses en política exterior i del Diplocat del 2011 al 2017. Es tracta d'un informe de 504 pàgines, conegut com a acta de liquidació provisional, que dona per tancada la instrucció i imposa una fiança de més de 5,4 milions d'euros per abordar el procediment, perquè més endavant està previst que es faci un judici –tot i que el Tribunal de Comptes no té capacitat per jutjar, és un procediment administratiu– per decidir quina serà la xifra final de la multa per responsabilitat comptable.

La fiança màxima que afronta cada encausat

Les xifres són milionàries i afecten els governs d'Artur Mas i de Carles Puigdemont. En el cas de l'últim expresident de la Generalitat, se li reclama una fiança solidària de més de dos milions d'euros. En concret, 1.981.454,47 euros, als quals cal sumar un 5,275% d'interessos, cosa que fa pujar la xifra a 2.085.976 euros, tal com ha avançat El País i ha confirmat l'ARA, que ha tingut accés als detalls dels diners que es reclamen als exmembres del Govern. També a l'exvicepresident Oriol Junqueras. A Mas i l'exconseller Andreu Mas-Colell (que apareix a l'informe amb dos noms per error, teòricament), se li reclamen gairebé tres milions d'euros (2.950.980 euros sumant-hi els interessos). En el cas de l'exconseller d'Exteriors, Raül Romeva, la xifra s'eleva a 2.108.800 euros (2.220.058 euros amb interessos).

Però les persones amb les quantitats més altes són l'ex secretari general del Diplocat, Albert Royo, a qui se li exigeixen fins a 3.824.908 euros amb interessos, així com l'ex interventora general de la Generalitat Mireia Vidal, amb 3.331.632 euros amb interessos, seguida de l'exconseller de Presidència Francesc Homs, que ja va ser multat pel Tribunal de Comptes pel 9-N, a qui se li reclamen 3.108.444 euros. Qui cau de la llista són els exconsellers Jordi Turull i Neus Munté, així com sis ex alts càrrecs més, reduint-la de les 42 persones inicialment sota lupa a un total de 34. Es manté la petició d'un total de 22.725,27 euros de fiança per a Cahantal Olivé, filla de Maryse Olivé, exdelegada del Govern a París que va traspassar el 2017.

La responsabilitat és solidària: és a dir, per exemple, Mas i Mas-Colell s'han de repartir el pagament dels gairebé tres milions d'euros amb altres exalts càrrecs afectats, a l'espera que el Tribunal de Comptes doni a conèixer l'acta definitiva de liquidació. A efectes pràctics, que la responsabilitat sigui solidària significa que entre totes les persones que apareixen a la causa s'han de repartir la multa. Si un no té prou diners, els han d'aportar la resta d'afectats fins a arribar a la xifra que ha marcat el Tribunal de Comptes. Si no és així, se'ls embargaran els béns. El secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, ha reclamat la reactivació de la caixa de resistència per pagar les fiances milionàries, tal com ja es va fer amb l'1-O.

Les despeses estan dividides per contractes, viatges i el cost de les delegacions a l'estranger. Destaca, a tall d'exemple, el contracte per 1,4 milions d'euros amb l'empresa anomenada Indepent Diplomat, un contracte d'una persona de premsa de gairebé 135.000 euros o bé el lloguer d'un local a Brussel·les de 17.000 euros. El que fa el Tribunal de Comptes és comptabilitzar tots els diners gastats per cada delegació del Govern a l'estranger del 2011 al 2017. La més cara és la del Regne Unit i les més barates les de Dinamarca i Croàcia, però també hi apareixen les d'Àustria, Polònia, Portugal, els Estats Units, França, la de la Brussel·les i les de Suïssa i Alemanya.

Tres hores per 504 pàgines

Entre aquest dimarts i dimecres els advocats que representen tots els perseguits pel Tribunal de Comptes tenen temps per presentar-hi al·legacions i pot ser que hi hagi petits canvis al text final. El tribunal –que no és un tribunal. perquè no és dins el Consell General del Poder Judicial– ha donat només tres hores als representants legals per llegir-se les 504 pàgines de l'informe i després només deu minuts a cadascun d'ells, independentment de les persones que representessin, per presentar les al·legacions, cosa que per a Homs és "escandalós" i "il·lustra perfectament" el paper d'aquesta instància polititzada –controlada pel PP, que en bloqueja la renovació.

Al seu torn, l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, ha dit a l'entrada del Tribunal de Comptes que tota la causa era una "presa de pèl" i per això al·legaran "falta de solvència tècnica en l'informe" i que s'estan envaint les competències d'Exteriors de la Generalitat recollides a l'Estatut. L'expresident Puigdemont, justament, ha qualificat de "franquisme de fons i forma" que es doni tan poc temps a les defenses per llegir-se l'informe i presentar-hi al·legacions.

De fet, Boye ha sortit de seguida del tribunal, sense ni esperar-se a les al·legacions, denunciant que faltava un "manual d'instruccions" per entendre l'informe, a més de denunciar que "les sumes no encaixen". En aquest sentit ha recordat que Puigdemont tenia immunitat i per tant, segons el seu parer, faria falta un suplicatori fins i tot per a una multa de trànsit.

I ara què?

Un cop s'acabi la vista, els afectats tenen quinze dies hàbils per pagar les fiances. A partir de dimecres, però, ja podran recórrer el mateix acte de liquidació, tot i que les defenses no tenen massa expectatives. Després s'obrirà un període en què les parts presentaran les demandes respectives. S'espera segur la de l'acció popular representada per Societat Civil Catalana i Advocats Catalans per la Constitució, però caldrà veure finalment què fa la Fiscalia i el que ja està clar, després de dies d'especulacions, és que l'Advocacia de l'Estat decidirà retirar-se del cas.

Després que el president espanyol, Pedro Sánchez, assegurés dilluns que no donaria instruccions a l'Advocacia de l'Estat, el ministre de Justícia, Juan Manuel Campo, ha assenyalat aquest dimarts, durant la roda de premsa posterior al consell de ministres, que segur que no presentarà demanda perquè al aquest és "el funcionament del Tribunal de Comptes". Fonts del tribunal aclareixen que el fet és que amb la instrucció s'ha provat que l'Estat no pot reclamar res, hauria de ser la Generalitat, i que per això no pot continuar a la causa i presentar una demanda. De fet, ja va passar amb el 9-N, que va haver de fer marxa enrere.

La decisió es pot interpretar com un gest de cessió per part de la Moncloa, però a efectes pràctics no és més que el compliment de la llei. Just aquest dimarts JxCat ha presentat una iniciativa al Congrés on insta l'executiu a retirar-se de la causa. "Depèn d'ells treure aquestes pedres del camí", ha dit la portaveu a la cambra baixa, Míriam Noguers. ERC, en canvi, s'ha limitat a demanar que Sánchez que desactivi el Tribunal de Comptes, sense explicar la fórmula. De fet, una de les al·legacions que han esgrimit els advocats dins del Tribunal de Comptes és que l'Estat no pot considerar-se un perjudicat en el presumpte malgastament de fons públics.

La caixa de solidaritat, a l'espera

Els impulsors de la Caixa de Solidaritat de moment estan a l'espera de si s'han d'activar per recaptar amb pocs dies els 5,4 milions d'euros de fiança que ha imposat el Tribunal de Comptes. Fonts de l'entitat expliquen que dependrà de si la Generalitat acaba actuant com a aval o no. De tota manera, recorden que "la repressió no s'atura" i que és necessari "engreixar" la caixa de solidaritat.

stats