Preguntes i respostes sobre el nou 9-N

Barcelona"Hi haurà locals, urnes i paperetes". Aquesta és la promesa que ha fet el president de la Generalitat, Artur Mas, en la seva compareixença aquest dimarts per explicar la seva alternativa a la consulta del 9-N tal com estava entesa fins ahir al vespre, quan es va constatar que el pla B –és a dir, el camí a seguir quan el referèndum fos suspès pel Tribunal Constitucional (TC)– dividia els partits sobiranistes. Aquestes són les preguntes i respostes del pla alternatiu que ha presentat Mas durant una compareixença, que s'ha allargat dues hores.

Qui podrà votar?

El decret que va signar Mas el 27 de setembre, segons ha explicat el mateix president, ja no serveix per a res. "Fer la consulta d'acord amb aquest decret és impossible", ha indicat aquest dimarts. El Govern ja va decidir no publicar el cens de la consulta per les "incerteses legals" que plantejava, i el líder de CiU ha afegit que hauria estat "ridícul" fer servir un registre en què s'hi incloguessin persones que no estan d'acord amb el procés. Què farà el Govern per garantir la participació? Els votants –de més de 16 anys– que vulguin acostar-se als locals electorals hauran de dur el DNI a la mà i registrar-se al mateix punt de votació. També podran votar els ciutadans que visquin fora de Catalunya, però que al document d'identitat consti que resideixen al país. De fet, "com a mínim" podran votar els mateixos col·lectius que els previstos al decret.

Quin òrgan regirà la consulta?

Mas ha anunciat que es crearà un consell general de participació ciutadana que vetllarà per la "transparència". La consulta tal com estava plantejada anteriorment comptava amb una Comissió de Control integrada per set juristes –sis, després de la renúncia de Joaquim Brugué, proposat per ICV-EUiA– i per amb comissions territorials. Mas ha indicat que no signarà cap nou decret, i ha mirat de ser molt discret sobre els detalls logístics: "No vull donar pistes perquè ja sabem com les gasten". Es referia a l'Estat i la seva actitud sobre la consulta, que va recórrer immediatament que se signés el decret de convocatòria.

Quan se sabran els resultats?

Mas ha anunciat que els resultats "provisionals" se sabran el 10 de novembre, un dia després de la consulta. És quan haurà acabat el recompte de vots. El mecanisme tindria un sistema informàtic per poder ordenar la votació.

Quants voluntaris es necessiten?

Mas ha indicat que se'n requereixen 20.000 per travar la maquinària del 9-N. Aquests voluntaris són els que formaran les meses electorals que es repartiran per tot el país.

En quin marc legal es basarà?

El president s'ha limitat a indicar que el Govern edificarà el 9-N mitjançant "marcs legals preexistents" que atorguen "competències" a la Generalitat per poder fer la consulta. Mas s'acull d'aquesta manera a les competències que té la Generalitat en referència a "foment de la participació ciutadana". Destacats dirigents de CiU han insistit aquests últimes dies que la llei de consultes catalana, aprovada el 19 de setembre al Parlament, no està suspesa del tot i que el seu títol tercer es pot fer servir per consultar la ciutadania.

El títol tercer de la norma regula els anomenats "processos de participació ciutadana", que es conceben com a "actuacions institucionalitzades destinades a facilitar i promoure la intervenció de la ciutadania en l'orientació o definició de les polítiques públiques", segons consta al text aprovat pel Parlament.

On es podrà votar?

El líder de CiU ha considerat que es podrà votar als locals habilitats per la Generalitat. Això generava dubtes en l'anterior format de consulta, perquè hi ha municipis governats pel PSC i pel PP que no volen col·laborar-hi. El Govern ja tenia preparat des de fa mesos un llistat d'edificis alternatiu per poder-hi situar les urnes. Les paperetes serien les mateixes que les previstes per al 9-N: "Vol vostè que Catalunya esdevingui un Estat?" i "En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?" són les preguntes que hi figuren.

Té el suport de tots els partits?

Mas ha volgut assenyalar que la iniciativa no va generar ni molt menys unanimitat en el bloc sobiranista. "No hi estan d'acord, però hi donaran suport", ha apuntat. Aquestes són les últimes paraules, segons el president, que es van pronunciar a la cimera del Palau de Pedralbes celebrada aquest dilluns.

Per què és una consulta "anticipada"?

Mas li atorga aquest caràcter perquè les eleccions plebiscitàries aniran "amb una llista conjunta i un programa conjunt". Aquesta convocatòria electoral seria "ordinària", perquè el que la convertiria en plebiscitària seria l'actitud dels partits. No hi ha consens entre formacions per a aquest punt.

És viable la data del 9-N?

Fonts jurídiques consultades per l'ARA ja apuntaven aquest dilluns que es podrien utilitzar tres processos participatius previstos a la llei de consultes, que no van ser impugnats pel govern espanyol i que, per tant, continuen en vigor: fòrums de participació, enquestes i audiències públiques. Això, no obstant, canviaria "la lògica" del procés i fins i tot obligaria a posposar la data del 9-N, perquè la llei defineix que el termini de les al·legacions per participar en aquests processos "no pot ser inferior en cap cas a trenta dies".

Actuarà el govern espanyol?

La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ja va assegurar divendres passat que també s'impugnaria una consulta alternativa al 9-N. El plet legal segueix obert.