Política 28/09/2015

Els vots de Catalunya Sí que es Pot, amb el 'sí' o amb el 'no'?

La coalició que encapçala Lluís Rabell malda per desmarcar-se del bloc del 'no', però tampoc es vol identificar amb el del 'sí' i se situa en l'espai de la clara defensa de l'autodeterminació de Catalunya i en l'espai del 'sí-no' el 9-N: 'sí' a un estat català, 'no' que l'estat català sigui independent

Marc Colomer
3 min
Rabell acompanyat de la candidatura de Catalunya Sí que es Pot.

BarcelonaLa lectura política i mediàtica espanyola -en direcció contrària a la internacional- és compacta, sense fissures: l'independentisme va perdre ahir el plebiscit, per molt que hagi guanyat per primera vegada a la història una majoria absoluta folgada de diputats –72, quatre per damunt dels 68 de la majoria absoluta–. Branden els percentatges de vot: 47,8% 'sí', 52,2% 'no'. És correcta aquesta lectura? Més enllà de Junts pel Sí i la CUP, la resta dels vots són imputables de manera uniforme en el bloc del 'no'? A quin costat cal situar Catalunya Sí que es Pot? "Ens situem en el 'sí' al dret a decidir i en l'aposta per l'autodeterminació de Catalunya", insistia avui el cap de files de CSQEP, Lluís RabellLluís Rabell, en declaracions a Catalunya Ràdio. Ni sí ni no, però en cap cas sí a l''statu quo' autonomista.

De fet, en el seu programa, la coalició d'ICV-EUiA i Podem portava explícitament el compromís amb "l’obertura d’un procés constituent propi i no subordinat" com a "contribució que des de Catalunya podem fer a la ruptura del règim del 1978 a tot l’Estat, des d’una voluntat de col·laboració fraterna entre els pobles i des de l’impuls de processos constituents que puguin influir-se i afavorir-se mútuament, des de la pròpia identitat de cadascun". "Iniciar un procés constituent no prefigura el resultat final de la relació que Catalunya hagi de tenir amb la resta de l’Estat: una República Catalana és tan compatible amb un horitzó independentista com amb un de federalista o de confederalista, tot dependrà de la lliure decisió de la ciutadania", afegeixen en el programa, en què es posicionen clarament a favor d'un referèndum d'autodeterminació. Paradoxalment, l'unionisme durant la campanya ha advertit de l'independentisme de Rabell per ara apropiar-se'n els vots en el bloc del no. La resposta l'etzibava Inés Arrimadas (C's) a Catalunya Ràdio: "Rabell és independentista però els votants de CSQP no ho són".

Els resultats en termes de la pregunta del 9-N

El cert és que en termes de la pregunta del 9-N, Catalunya Sí que es Pot es reivindica en l'espai rupturista del 'sí-no', com també ho feia Unió: sí a un estat català federat o confederat a Espanya, però no que aquest estat sigui independent. En aquests termes, les candidatures del 'sí-sí' han obtingut en les eleccions del 27-S el 48% dels vots, les del 'no', el 39% i la del 'sí-no', l'11%. De manera que, des d'aquest punt de vista, també és vàlida la lectura que diu que el 59% de l'electorat que aquest 27-S ha acudit a votar s'ha pronunciat a favor de Catalunya com a subjecte polític i jurídic sobirà i ha derrotat de forma rotunda l''statu quo' autonomista a les urnes. "A Catalunya hi ha un conflicte que no és un suflé. Hi ha una gran majoria de la societat que vol saltar l''statu quo' i gran part de la societat té en l'horitzó la independència", concloïa Rabell. La clau, el procés constituent. El 28-S és sinònim d'un nou temps.

stats