Política 06/08/2022

El català té possibilitats al Parlament Europeu?

La petició que el govern espanyol s'ha compromès a fer a l'Eurocambra dependrà de la majoria a la mesa

6 min
Sessió al parlament europeu en una imatge d'arxiu

MadridDes de l'última i única vegada que el Parlament Europeu ha obert el meló sobre si el català es podia parlar a l'Eurocambra han passat exactament setze anys. El debat va acabar amb un cop de porta de la mesa a la petició que havia fet el govern espanyol que presidia José Luis Rodríguez Zapatero. Des de llavors, el Parlament Europeu no ha tornat a discutir sobre el tema malgrat la pressió d'eurodiputats catalans. La tendència, però, podria canviar de cara a aquesta tardor, després del compromís de l'executiu de Pedro Sánchez de demanar a la institució europea que es pugui parlar català al ple. És un dels pactes a què van arribar la Generalitat i la Moncloa aquest mes de juliol en l'última reunió de la taula de diàleg . "El govern espanyol sol·licitarà a la presidència del Parlament Europeu que consideri el català com a llengua d'ús al ple i a efectes de l'exercici del dret de petició davant la institució", van escriure els dos executius en l'acord per donar un impuls al català. Ara bé, té opcions de prosperar aquesta petició?

Dependrà, principalment, de la posició que adoptin els membres de la mesa de l'Eurocambra. A hores d'ara hi ha majoria conservadora: dels catorze vicepresidents, set són representants del bloc de la dreta (amb tres representants del grup popular; tres de Renew, on s'integra Ciutadans, i un d'ECR, el grup on hi ha Vox), al qual se suma la presidenta de l'Eurocambra, Roberta Metsola (PP); mentre que els altres set formen part del bloc progressista (amb cinc representants del grup socialista, un dels Verds i un de The Left). D'entrada es fa difícil pensar que pugui prosperar la petició de l'executiu espanyol. Però a la cambra europea la disciplina de vot dels grups és líquida. Dependrà, doncs, del poder de convicció dels partidaris de l'ús del català al ple.

"[El govern espanyol] treballarà per aconseguir una majoria suficient que avali aquesta petició abans no acabi l'any en curs", es comprometia la Moncloa en l'acord amb el Govern. Els Verds ja han fet explícita la seva predisposició a votar-hi a favor. "Quan arribi la petició, treballarem perquè la mesa del Parlament [Europeu] adopti la decisió al més aviat possible", deia dilluns l'eurodiputat i vicepresident del grup, Ernest Urtasun, en un tuit. De fet, el seu grup va emetre un comunicat aquell mateix dia defensant que una llengua que la parlen 10 milions de ciutadans europeus ha de tenir el seu lloc també a l'Eurocambra.

Abans que la mesa deliberi, però, el govern espanyol ha de presentar la seva petició, acompanyada d'una proposta que sigui "viable tècnicament i financerament", segons van pactar els dos governs. L'estat membre que ho demana és qui s'ha de fer càrrec del cost de la traducció, i el compromís del govern espanyol de finançar les "traduccions i el que faci falta", segons fonts de la Generalitat, hi és. La interpretació del català seria "passiva", tal com marca una resolució aprovada pel Consell de la Unió Europea el 13 de juny del 2005. És a dir, que es faria la traducció de les intervencions en català però no es traduirien les que es fan en altres idiomes.

El precedent del 2006

Aquesta resolució de l'any 2005 és, precisament, la que va habilitar que una llengua que no és oficial a la Unió Europea, però que ho és en un estat membre –com el cas del català, l'euskera o el gallec– es pugui fer servir en llocs com el ple de l'Eurocambra. La petició la pot fer el govern d'un estat membre, però també qualsevol eurodiputat. Després que ho aprovés el Consell, el govern espanyol va demanar al Parlament Europeu que les comunicacions amb la ciutadania es poguessin fer en català, que es traduïssin els textos jurídics i que els eurodiputats poguessin parlar en català al ple. La mesa, que llavors presidia el socialista Josep Borrell –partidari d'utilitzar la llengua catalana al ple–, només va acceptar la primera petició i ho va fer després d'un primer cop de porta que va rectificar en una segona reunió.

La votació per parlar en català al ple va ser ajustada i el que va acabar decantant la balança va ser la campanya en contra que va fer el llavors vicepresident i eurodiputat del PP Aleix Vidal-Quadras. Diversos testimonis consultats, entre els quals dos dels eurodiputats catalans que van defensar la petició aquells mesos, Raül Romeva (ICV) i Maria Badia (PSC), ho corroboren. "Els seus arguments, amb els quals sembla que va aconseguir convèncer alguns col·legues, es basaven en el fet que acceptar aquestes peticions suposaria un problema tècnic i un elevat cost econòmic", explica Romeva en el seu llibre Som una nació europea (Rosa dels Vents), que també nega que fos així, entre altres raons, perquè bona part dels traductors espanyols sabien parlar català.

Badia recorda que el popular també va aprofitar la incorporació recent a la UE de països de l'Europa de l'Est, l'ús de les llengües dels quals encara no s'havia normalitzat, per defensar que no era lògic que es pogués parlar al ple una llengua que no era oficial. També va fer servir el fet que al Congrés i al Senat no es pot parlar en català (a la cambra alta només en comptades ocasions) per dir que no tenia sentit que s'utilitzés al Parlament Europeu, tot i que cap de les normatives que regulen l'ús de les llengües a l'Eurocambra posa com a condició que s'hagi de parlar també en les cambres estatals.

Després d'aquell no de la mesa, Romeva i Badia, al costat d'altres eurodiputats catalans com Oriol Junqueras (ERC), Raimon Obiols (PSC) o Ramon Tremosa (CDC), van continuar pressionant perquè es tornés a obrir el debat durant el mandat de Martin Schulz al capdavant de l'Eurocambra, ja que havia mostrat la seva predisposició a avalar la petició. Schulz era seguidor de la llengua catalana i, en concret, de l'obra de Jaume Cabré. Tampoc en el seu mandat, però, va posar aquesta qüestió a discussió. Ja l'any 2018, el popular Antonio Tajani es va obrir a tractar el cas de la llengua catalana si el govern espanyol ho tornava a demanar. Però l'executiu que ja presidia Pedro Sánchez va negar-s'hi per "l'elevat cost que suposaria". Ara sembla que ha canviat d'opinió.

L'ús limitat de les llengües cooficials a les cambres espanyoles

A banda de l'Eurocambra, el PSOE també s'ha obert a ampliar l'ús del català al Senat, on ara està limitat a les mocions, però es continua oposant que es pugui utilitzar al Congrés.

Congrés dels Diputats

El PSOE, al costat de la triple dreta, va vetar aquest mes de juny una iniciativa per reformar el reglament del Congrés que van presentar Unides Podem i els partits sobiranistes catalans, bascos i gallecs. Defensaven que els diputats poguessin parlar en català, euskera i gallec en totes les sessions parlamentàries , a més de poder presentar escrits en aquestes tres llengües. L'argument dels socialistes per rebutjar aquesta reforma va ser que totes tres llengües ja es poden parlar al Senat, la considerada cambra de representació territorial. No és la primera vegada que els grups sobiranistes intenten introduir les llengües cooficials a la cambra baixa, sinó que hi ha diversos precedents. Sense anar més lluny, l'any 2011 el PSOE i el PP van rebutjar debatre la iniciativa que havien promogut els grups d'ERC, CiU, el PNB i el BNG, així com ICV, i que demanava el mateix: poder parlar i escriure en català, euskera i gallec al Congrés. En l'acord de la taula de diàleg no es va acordar reobrir aquest debat.

Senat

La Generalitat i la Moncloa, en canvi, sí que van pactar ampliar l'ús del català al Senat a través d'una reforma del reglament de la cambra alta –ara només es pot utilitzar en les mocions o per entrar escrits al registre–. De fet, el PSOE ja havia avalat estudiar la proposta de reforma que va presentar Junts el mes de setembre , que apostava per equiparar l'ús de les llengües cooficials al del castellà. La iniciativa, però, està paralitzada al Senat perquè els socialistes han anat prorrogant el període d'esmenes cada setmana. La Generalitat no especifica si aprofitaran aquesta reforma que està en tràmit per tirar endavant l'acord de la taula de diàleg. "S'activaran els mecanismes que calguin", apunten fonts del departament de Presidència. El 6 de setembre s'acaba l'última pròrroga per presentar esmenes a la proposta de Junts i des del grup al Senat confien que el PSOE no tornarà a ampliar el termini. Llavors s'hauria de constituir la ponència de la comissió del reglament, on s'ha de debatre i votar el text que proposa parlar català, euskera i gallec en totes les activitats de la cambra. Junts creu que podria elevar-se al ple a l'octubre. 

stats