El caos de la Llei de simplificació impedeix saber quins municipis podran urbanitzar el sòl rústic protegit

PalmaUrbanitzar el sòl rústic protegit era una qüestió inimaginable d'un temps ençà, però la Llei de simplificació, que en realitat és sobretot una norma urbanística, n'obre la porta. Un article de la nova norma estableix que els ajuntaments que reuneixin una sèrie de requisits, principalment el de no disposar de sòl rústic comú per programar nous creixements, podran consumir sòl protegit. "Una disposició que era impensable fa només uns anys, i mira que hem vist barbaritats a les Illes", lamenta Neus Prats, del GEN-GOB.

Tal com va avançar l'ARA Balears, els municipis que tinguin més del 90% del seu sòl rústic considerat com a protegit segons els criteris de la Llei d'Espais Naturals (1991), podran fer servir part d'aquest territori per dibuixar nous sòls urbanitzables. L'article especifica que es podrà consumir espai definit com a Àrea Rural d'Interès Paisatgístic (ARIP), i no, en canvi, les zones de major protecció, com són les àrees naturals d'especial interès (ANEI).

Però la gran pregunta és saber quins són els ajuntaments que podran beneficiar-se d'aquesta disposició, i tots els experts consultats per l'ARA Balears coincideixen en el fet que "no es pot afirmar res, ni arribar a cap conclusió fins que no es publiqui la norma", afirma Agustí Cerveró, un misser especialitzat en urbanisme.

Altres fonts fins i tot s'atreveixen a dir que "fins que no es clarifiquin aquests articles, són inaplicables, perquè per exemple no diuen en quin moment es pren en consideració el fet que un ajuntament només li quedi sòl rústic protegit. Quan es va fer la Llei d'Espais Naturals o el dia d'avui?", es demana una tècnica d'urbanisme que treballa a un ajuntament important de Mallorca. "Crec que han corregut molt i, o es fan aclariments, o això és molt mal d'aplicar", afirma aquesta mateixa tècnica.

El cas és que els ecologistes i alguns experts han reiterat que bona part dels articles de la Llei de simplificació tenen "nom i llinatges" i per aquest motiu es donava per fet que també aquest polèmic article de poder créixer amb nous urbanitzables damunt sòl protegit estava pensat per a algun cas concret. A la serra de Tramuntana hi ha almenys tres ajuntaments que podrien considerar-se inclosos dins aquesta categoria, però, segons els especialistes consultats, l'actual redacció fa molt mal pronosticar una interpretació, perquè la serra de Tramuntana també compta amb una sèrie de normes específiques de protecció, i per tant no es pot arribar a una conclusió de manera senzilla.

A més, "bona part dels espais protegits per la LEN formen part d'altres figures com la Xarxa Natura 2000, i els Plans Territorials també asseguren la preservació de molt de sòl que coincideix amb ANEI i ARIP. És un despropòsit", insisteix Neus Prats.

Precisament fonts de l'Executiu admeten que són "els ajuntaments i els Consells" els que més han pressionat i reclamat l'aprovació de la Llei de simplificació per a la legalització de milers de xalets en rústic, i també d'activitats com restaurants o tallers a un sòl inadequat i fora d'ordenació. Ara, mentre els juristes del Parlament intenten quadrar el text, comencen a arribar moltes crítiques sobre la forma de tramitar i sobre la redacció final d'algunes esmenes. Cal recordar que més de 240 arribaren vives i, per tant, modulables encara al Ple, i aquesta situació va provocar que bona part dels diputats que aprovaren la Llei ni tan sols coneixien el seu contingut, ni el sentit del que establia cada article. Segons fonts properes al Parlament, no s'espera que la Llei es publiqui a curt termini, perquè de moment la seva redacció final està resultant un veritable Tetris.