Cal reformar l’Estatut? Opinions contraposades de polítics i experts
Francina Armengol i Vicenç Thomàs en reclamen una renovació, però juristes i politòlegs assenyalen que cal desplegar l’actual i més consciència social
PalmaLa Diada de les Illes Balears d’enguany ha estat el moment que els dirigents polítics han elegit per obrir el debat sobre la reforma de l’Estatut. La cap de l’Executiu, Francina Armengol, va considerar que la renovació de la norma era “obligada” durant l’entrega de les medalles d’or de la Comunitat Autònoma i els premis Ramon Llull. I el president del Parlament, Vicenç Thomàs, no quedà enrere en l’acte per commemorar els 40 anys de l’Estatut: “El context actual demana un gran debat per assegurar la sostenibilitat social, econòmica i mediambiental de les quatre illes”, apuntà durant el discurs, en què subratllà que la futura reforma hauria de garantir el finançament que les Balears necessiten.
“No està de més fer un debat sobre si s’ha de modificar l’Estatut. És veritat que determinades competències encara no s’han desenvolupat, però també ho és que hem de mirar si incorporam nous drets i competències”, explica Thomàs a l’ARA Balears, i posa com a exemple les de l’Estat en matèria de transport i carreteres, que podrien gestionar les Illes. El president subratlla que cal també tenir en compte que “l’augment de població no atura” i que cal un finançament adequat per mantenir els pilars de l’estat de benestar: educació, sanitat i serveis socials.
El coordinador de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, va anar més enllà l’endemà de la Diada i va assegurar que el seu partit no estava disposat a acceptar “una reformeta”. “Volem establir un nou marc de relacions amb l’Estat amb tota l’ambició que necessita aquesta terra. Aquest nou Estatut ha d’enfortir el nostre autogovern, ha de blindar-nos pel que fa a finançament i, sobretot, l’ha de complir el govern d’Espanya”, remarcà. Per part seva, la presidenta del PP balear, Marga Prohens, va reivindicar la millora del finançament de les Illes i l’autonomia tributària.
Quant a Podem, la candidata a les eleccions autonòmiques,Antònia Jover, se suma a les reclamacions. “La realitat social i econòmica de les Balears ha canviat”, diu, a més de considerar l’Estatut actual “insuficient”. “Sí, pensam que s’ha de reformar”, sentencia.
El Pi ha estat l’únic partit que s’ha posicionat clarament en contra de la reforma de l’Estatut. El seu portaveu, Josep Melià, ha acusat els socialistes de “cinisme” per parlar de reformar un estatut que no s’ha complert. “No són capaços d’obtenir transferències que es preveuen a l’Estatut vigent. El primer és complir-lo”, ha manifestat Melià, citant les competències com la de Justícia i el fet que les Balears encara no tenen la policia autonòmica que es preveu a l’article 33 de l’Estatut.
Primer cal fer els deures
Els experts no se sumen a aquest entusiasme reformador dels polítics, sobretot perquè la reforma del 2007 encara no s’ha desplegat per complet. “Aquella reforma va ser molt completa i encara no s’ha desenvolupat del tot. Això és el primer que hauríem de fer”, comenta el politòleg i membre de Passes Perdudes, GuillermoBezzina, que destaca que l’Estatut actual possibilita la cogestió de ports i aeroports, sempre que l’Estat vulgui. De fet, aquest politòleg recorda que hi ha altres reformes més urgents, com la del sistema de finançament autonòmic, que fa nou anys que està caducat. “Tindria més sentit canviar primer això”, afirma.
El professor de Dret Constitucional de la UIB és encara més crític amb la idea de plantejar a hores d’ara una reforma de l’Estatut: “De què serveix un estatut sobre el paper sense voluntat política? Hi ha hagut cap expedició de diputats autonòmics a Madrid per negociar les competències que falten? Perquè a mi no em consta. Des del 2007, no hi ha hagut cap moviment polític dels diputats per aconseguir les que tenim pendents”, qüestiona. “Sense voluntat per desenvolupar les competències estatutàries previstes, què has d’anar a encalçar un nou estatut?”, insisteix Rubí.
“Hi ha una feina ingent per creure que l’autogovern és bo, perquè la dinàmica social sigui més cohesionada i per aconseguir més recursos per a sanitat i educació”, explica per la seva part el professor de Dret Admninistratiu i doctor en Dret per la Universitat de Barcelona, Bartomeu Colom, que va formar part de la Comissió Assessora per a la reforma del 2007. Colom assenyala que, malgrat que no és contrari a una futura reforma, “primer ens hem de demanar quan i com”. “La classe dirigent ha passat olímpicament de creure en l’autogovern i això no s’arregla necessàriament reformant l’Estatut”, continua.
El jurista recorda que l’any 2007 “es va dir que som una nacionalitat històrica”. “Això va ser una cosa impressionant, però, en canvi, no hem consolidat ni desenvolupat les característiques de nacionalitat”, afegeix. A més, Colom remarca que una reforma així no és una qüestió unilateral, que depengui només de la Comunitat Autònoma. “Hauríem de veure com respira l’Estat, perquè és necessari un consens entre dues parts. Entre el primer Estatut i la millora del 94 no sé quants d’intents de reforma es varen fer. Se n’han plantejades moltes que es duien a les Corts i no es prenien en consideració”, sentencia.
