Memòria històrica
Política 05/07/2022

Aznar i González reapareixen units contra la llei de memòria

L'expresident popular acusa el govern espanyol de pactar la norma amb "terroristes"

3 min
José María Aznar, expresident espanyol

MadridFa anys que van abandonar la política activa, però no es poden estar d'opinar de qualsevol qüestió d'actualitat cada vegada que reapareixen en públic, i tot sovint és per criticar la decisió de torn del govern del PSOE. L'endemà que el Congrés de Diputats aprovés el dictamen de la llei de memòria democràtica –el pas previ perquè la normativa vegi la llum verda definitiva la setmana que ve al ple de la cambra baixa–, els expresidents espanyols Felipe González i José María Aznar han carregat contra la norma que pretén declarar el règim franquista "il·legal" o la "nul·litat" de totes les seves sentències, entre moltes altres qüestions. L'expresident socialista no ha tingut problemes en admetre que no s'ha llegit la llei, però que d'entrada "no li sona bé"; mentre que l'exdirigent popular ha acusat directament el govern espanyol d'haver dissenyat una llei amb "terroristes", en referència al pacte amb EH Bildu que ha permès salvar la normativa davant de les reticències d'ERC .

"No hi poden haver dues lleialtats, o s'és lleial a la Constitució o a EH Bildu. No es pot defensar la Constitució, la Transició democràtica i aprovar un projecte de memòria que és un disbarat fet per terroristes i pactat amb terroristes", ha etzibat Aznar en una trobada a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) de Santander en què també ha participat Felipe González. L'expresident espanyol no pot empassar-se que EH Bildu sigui soci del PSOE i Unides Podem, i menys que deixi el seu segell en una llei com és la de memòria, a la qual la triple dreta sempre s'ha oposat.

De fet, el PP havia proposat que, si arribaven a governar, derogarien aquesta normativa per implantar una que anomenaven com a "llei de concòrdia", impulsada per la cúpula de Pablo Casado. L'actual líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, no s'ha referit ni ha defensat la normativa del seu predecessor per criticar la llei de memòria del govern espanyol, però sí que ha carregat contra el pacte amb EH Bildu en els termes que ho feia el mateix Casado: comparant els abertzales amb ETA. Així, ha acusat l'executiu de Pedro Sánchez de pactar la normativa amb els que van "aclamar, participar, militar i compartir o encobrir ETA".

Ampliar l'estudi de la repressió fins al 1983

"Quan un govern com l'actual pacta amb el grup que representa el terrorisme que s'investiguin crims fins al desembre del 1983, cinc anys després de l'aprovació de la Constitució, en l'època en què els predecessors del mateix govern actual ja estaven al govern, sincerament crec que significa la casa molt en desordre", ha analitzat Aznar. L'expresident es referia a una de les qüestions que el PSOE va pactar amb EH Bildu –tot i que els socialistes asseguren que ho van incorporar per voluntat pròpia–: ampliar la línia temporal de la repressió i que no es quedés el 1978, sinó que arribés fins al 31 de desembre del 1983.

Felipe González va arribar a la Moncloa el 1982 i els abertzales van pressionar per ampliar el període d'estudi de la repressió fins al 1983 per poder-hi encabir les víctimes dels GAL. Ara bé, les investigacions que es podran fer més enllà del 1978 no seran com les dels casos de la repressió franquista compresos abans que acabés el règim –la llei inclou la creació d'una fiscalia ad hoc per a aquests casos, tot i que tindrà funcions limitades–, tal com erròniament donava a entendre Aznar i com ha esbombat en els últims dies la triple dreta. El govern espanyol es limitarà a crear una comissió per "estudiar" els casos en què s'hagin vulnerat els drets humans a persones que lluitaven per fins democràtics. La "reparació" a aquestes víctimes l'hauran de determinar els experts que formin part d'aquesta comissió.

stats