Les associacions de jutges: un actor clau en la politització dels tribunals
Formar part d'aquestes entitats facilita fer carrera judicial
MadridLa crisi simultània al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i al Tribunal Constitucional (TC) ha exposat amb tota cruesa la divisió entre els dos blocs que malden per conviure políticament, el conservador i el progressista. La seva existència és producte d'un sistema d'elecció del CGPJ viciat, però també de la influència que tenen les associacions de jutges. N'hi ha dues en concret, l'Associació Professional de la Magistratura (APM) i Jutges i Jutgesses per la Democràcia (JJpD), que estan molt significades ideològicament pels vincles amb el PP i el PSOE, respectivament. Com que són els dos partits que sempre s'han repartit el pastís perquè són els majoritaris a l'Estat, la fotografia s'explica sola.
La cúpula judicial ha estat i continua estant plena de magistrats que han tingut poder a les associacions. El jutge instructor del Procés, Pablo Llarena, va ser president de l'APM i al Tribunal Suprem hi ha membres destacats com Vicente Magro i César Tolosa, tots dos entre els preferits del bloc conservador per fer el salt al TC. A l'altra banda, per exemple, l'aspirant a presidir l'òrgan de garanties Cándido Conde-Pumpido, fiscal general de l'Estat en època de José Luis Rodríguez Zapatero, és fundador de JJpD, com José Manuel Bandrés, el candidat progressista al TC.
El sistema d'elecció
Tot i que fonts dels dos sectors consultades per l'ARA expliquen que en l'elecció del CGPJ actual, que va començar el mandat el 2013, les associacions no hi van tenir una influència especial, històricament la composició del CGPJ sí que l'han determinat les associacions. El sistema d'elecció dels dotze vocals de procedència judicial ho explica. Són el Congrés i el Senat els que els trien d'entre una llista prèvia que s'ha configurat de la manera següent: les associacions en proposen d'entre els seus integrants i, a més, els jutges poden presentar-s'hi individualment si aconsegueixen un mínim d'avals. Aquesta xifra es va reduir a 25 l'any 2013, de manera que feia minvar el pes de les associacions. Ara bé, no arreglava el problema de la politització, perquè el PP i el PSOE continuaven sent els que els escollien des de les Corts. Per exemple, la magistrada Rocío Pérez va presentar 210 avals, la que en va aportar més, i va quedar fora del CGPJ actual.
L'Associació Judicial Francisco de Vitoria (AJFV), segona en nombre d'afiliats -860- i de tarannà moderat, no ha impulsat mai afiliats al CGPJ. "No ens sentim identificats ni amb el PP ni amb el PSOE", explica a l'ARA el membre del comitè executiu, Sergio Oliva. Proposa establir un sistema d'eleccions entre els jutges i magistrats per als dotze vocals de procedència judicial -tal com demana Brussel·les- i que sigui proporcional. El perill de fer-ne un de majoritari seria que l'APM, que és la que té més membres amb prop de 1.400 adscrits, s'emportaria gairebé totes les places.
Foro Judicial Independiente, la quarta entitat en nombre d'adherits amb més de 300 integrants, comparteix aquesta visió. En canvi, l'APM i JJpD no tenen gaires incentius per canviar el model. L'associació progressista sobretot, perquè té el benefici d'estar sobrerepresentada en els alts càrrecs de la judicatura. És la tercera en nombre d'afiliats, però el seu lligam històric amb el PSOE li ha permès col·locar molts dels seus membres. Ara la relació és complicada amb els actuals membres del CGPJ associats: els demanen la dimissió pels quatre anys de mandat caducat i els vocals ho rebutgen.
Via d'entrada a les millors places
Una conseqüència d'aquesta vinculació entre associacions i partits és que acaba afectant, ara sí, allà on s'imparteix justícia. El CGPJ és l'encarregat de nomenar magistrats del Suprem i presidents de tribunals superiors de les comunitats autònomes i d'audiències provincials. "En aquest cas, ser associat compta, fins i tot perquè et coneguin", coincideixen dues fonts de l'òrgan de govern dels jutges. Hi ha uns 3.000 membres a la carrera judicial associats d'un total de 5.400, de manera que fer-se conèixer és important quan s'aspira a una plaça. I una bona manera de teixir relacions és entrant en una organització, admeten. Les fonts consultades reconeixen que les associacions són una via d'entrada a càrrecs importants, si bé també tenen una funció de protecció i assessorament.
