Els comuns accepten negociar els comptes sense lligar-los als de l’Estat

Mena demana una reforma fiscal que no és una prioritat per al Govern

Tant a Madrid com a Barcelona ja es treballa amb la hipòtesi que Pedro Sánchez no podrà aprovar els pressupostos generals de l'Estat: ahir José Luis Ábalos no descartava un 'superdiumenge' electoral el 26 de maig –generals, municipals i europees alhora– i diversos ministres ja han avançat últims dies que s'aprovaran decrets per aplicar mesures socials si no tiren endavant els comptes. Enmig de tot això, els comuns han introduït un matís en el seu discurs. Si fins ara sempre posaven per davant els pressupostos de l'Estat abans de parlar dels de la Generalitat, ahir van posar l'accent en una via per donar el seu 'sí' als comptes catalans sense necessitat que abans els partits independentistes avalin els números pactats entre el PSOE i Podem. Les condicions són difícils d'assumir per a JxCat i ERC: una reforma fiscal progressiva que implicaria tocar els impostos de successions i donacions, patrimoni i IRPF.

Els requisits que el portaveu de Catalunya en Comú (CatComú), Joan Mena, va posar damunt la taula no són cap novetat. De fet, el portaveu econòmic del partit, David Cid, ja els va traslladar al vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, en una primera presa de contacte el mes de juliol. El dirigent d'ICV va deixar clar aleshores que si el Govern volia entrar a negociar amb els comuns havia de mostrar-se disposat a modificar la política fiscal.

Fonts de la confluència d'esquerres asseguren a l'ARA que pròximament donaran a conèixer quant consideren que es pot recaptar amb els canvis que proposen. Cid ja advertia el juliol passat que amb successions es podrien recuperar entre 200 i 300 milions d'euros. Ahir la portaveu d'Esquerra, Marta Vilalta, no va voler entrar a valorar la viabilitat d'aquestes demandes però va assegurar que el projecte de pressupostos buscava "atendre demandes socials" i contrarestar "la major part de les retallades". En aquest sentit, va recordar que diumenge Aragonès va parlar de rebaixar les taxes universitàries i de millores en l'ocupació juvenil i en habitatge. Sobre aquesta última qüestió, ahir l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va enviar una carta a Aragonès recordant-li que el president de la Generalitat, Quim Torra, es va comprometre a incrementar la inversió en habitatge a Barcelona.

Posicions allunyades

En relació amb la fiscalitat, fonts d'Economia subratllen que el marge "és molt petit". De fet, Aragonès explicava fa quinze dies al Parlament que el "problema" de la Generalitat no era de falta d'ingressos, sinó de falta de capacitat de despesa, cosa que vinculava directament a la llei d'estabilitat pressupostària. El Govern està disposat a parlar "de tot" amb els comuns, malgrat que la prioritat no serà introduir canvis substancials en cap dels impostos principals. Pel que fa a successions, hi podria haver una proposta de mínims però no hi voluntat d'abordar, ara per ara, canvis en l'impost de patrimoni o en l'IRPF per als trams de renda més alts. Entre altres coses, expliquen les fonts, perquè l'efecte no es notaria en els pressupostos de l'any que ve. Fonts de CatComú admeten que les seves exigències difícilment seran assumides pel Govern, malgrat que les negociacions encara han de començar, tal com afirmen des de les dues bandes.

Tot i ser conegudes les clàusules dels comuns, Mena va traçar el camí per aprovar els comptes catalans sense l'arribada dels 2.200 milions que suposaria tirar endavant els de l'Estat. Abans condicionaven el seu suport als pressupostos catalans segons l'actitud del PDECat i ERC respecte als estatals i, tot i que continuen mantenint que la "primera via" és aprovar els números de Sánchez, ara han flexibilitzat el seu posicionament. Amb la CUP negant-se a qualsevol col·laboració amb el Govern, els comuns són l'únic soci plausible després que el PSC també s'hagi autodescartat, informa Marc Toro. Ahir el seu secretari d'organització, Salvador Illa, va insistir que al seu partit se li feia "impossible" qualsevol cooperació amb un executiu que té "per objectiu la independència".

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF