Armengol treu pit per la recuperació econòmica a les Balears

PalmaFrancina Armengol ha seguit el guió que s'esperava i ha centrat la seva intervenció en el Debat de Política General en la pandèmia i la crisi i la recuperació econòmica. La presidenta ha tret pit per la gestió del Govern i el camí que han encetat les Illes una vegada encarrilada la situació sanitària i ha anunciat que les Balears són la comunitat que més creixerà enguany, amb un increment d'un 11,6% del PIB, i que també lideraran la recuperació l'any que ve, amb un augment del PIB d'un 12,1%. Armengol no ha fet gaire autocrítica durant el seu discurs, llevat de reconèixer que "de vegades" el Govern es pot haver equivocat i de transmetre la seva "disculpa personal" per les ocasions en què l'Executiu no ha encertat "la decisió" o no ha sabut explicar "per què les mesures que valien el mes de maig del 2020 no eren efectives uns mesos després, quan el virus havia tornat a mutar i fer-se més perillós".

"Aquesta crisi, a diferència de l'anterior, no durarà deu anys. Encara que alguns efectes socials es percebran durant anys, l'impacte econòmic i sobre l'ocupació d'aquesta crisi durarà dos anys", ha assegurat la presidenta durant els primers compassos del seu discurs, durant el qual també ha destacat la utilitat del Pacte de Reactivació.

"La reactivació ja ha començat", ha afirmat la cap de l'Executiu. "Ha estat evident aquest estiu, quan ningú no ha aconseguit crear més ocupació, ni generar més facturació, ni captar més clients que les Illes Balears", ha afegit, a més de remarcar que l'estratègia del Govern per fer front a les onades de la pandèmia ha estat la correcta, més enllà de la dicotomia entre salut i economia. "No existia dilema. Al contrari, avui sabem que sense salut no era possible l'economia", ha dit.

A més de les xifres de creixement del PIB, Armengol ha remarcat que les Balears han creat el doble d'ocupació que la mitjana estatal. "Hem triplicat l'avanç de Catalunya i Madrid", ha subratllat. Ara bé, la presidenta també ha recordat que encara queden "48.599 persones a l'atur". Així i tot, una altra de les xifres que Armengol ha volgut remarcar és que les Illes tenen "1.400 empreses més que l'any passat", un moment en què les repercussions de la pandèmia eren molt superiors. D'altra banda, la cap de l'Executiu també ha fet referència a la recuperació del "85% de la connectivitat aèria" respecte del 2019.

Pla de xoc contra les llistes d'espera a la sanitat

Un dels anuncis que ha fet Armengol ha estat l'activació d'un pla de xoc contra les llistes d'espera a la sanitat pública, el qual servirà per "accelerar la resposta a totes les patologies" i per "reduir la demora un 20% anual durant dos anys". Segons ha explicat la presidenta, amb aquesta iniciativa, s'allargarà l'activitat extraordinària i es prorrogarà el contracte d'un miler de professionals. També es facilitarà la mobilitat dels metges entre hospitals per agilitzar les cites amb els especialistes i es derivaran proves i consultes a hospitals privats que tinguin concerts amb la sanitat pública.

Primera comunitat a pagar les ajudes estatals

Armengol també ha tret pit per la gestió que ha fet el Govern dels 855 milions d'euros d'ajudes estatals per a empreses i autònoms afectats per la pandèmia. "Els puc anunciar que ja hem aprovat el pagament de 484 milions", ha indicat, uns doblers que beneficiaran 9.638 empreses i autònoms. La cap de l'Executiu ha assenyalat que la quantitat que manca es repartirà "la setmana que ve". "Ens convertirem en la primera comunitat que resol tots els pagaments, amb la transferència dels 855 milions previstos", ha assegurat.

Segons ha apuntat la presidenta, la xifra total de recursos que han arribat a les Illes és de 3.440 milions d'euros, a més dels 5.000 milions de crèdits Isba i ICO. "Aquesta xifra mai vista augmentarà els propers mesos amb els fons europeus", ha continuat.

Una sola menció al REB

Quant al Règim Especial de les Balears (REB), Armengol n'ha fet només una menció, i això que el seu discurs ha esgotat l'hora i mitja de què disposava. "Continuarem reclamant la part fiscal del règim especial que no s'ha aprovat i continuarem empenyent, des del diàleg, perquè es desenvolupi completament l'acord aprovat", ha comentat la presidenta, a més d'assegurar que "molt aviat veurem resultats". D'altra banda, la cap de l''Executiu ha tornat a reclamar la reforma del sistema de finançament.

Eixos de futur

La presidenta ha assenyalat cinc eixos de futur per a la feina del Govern, el primer dels quals és "la millora dels serveis públics". En segon lloc, ha fet referència al "desafiament de la població creixent i el repte demogràfic", és a dir, al creixement de la població a les Balears, que en deu anys pot sobrepassar els 1,3 milions d'habitants, amb l'increment d'infraestructures i serveis públics que aquesta quantitat de gent necessitarà.

El canvi climàtic i les polítiques de transició ecològica són el tercer eix que ha indicat la presidenta, seguits per "l'obligació inajornable de diversificar i modernitzar més ràpidament la nostra economia". En aquest apartat, l'objectiu del Govern serà assolir un 25% d'energia renovable a les Illes. Per últim, Armengol ha assenyalat les reformes que caldrà fer per "reduir dràsticament la desigualtat" a les Illes.

La cap de l'Executiu ha fet una menció especial a la futura llei educativa de les Balears, i ha remarcat que "és hora de garantir per sempre l'estabilitat del sistema educatiu", a més de recordar que la dotació de la Conselleria d'Educació ha passat de 800 milions d'euros l'any 2015 als més de 1.000 d'enguany. A més, ha anunciat que el Govern destinarà 54 milions d'euros dels fons europeus a 33 projectes educatius fins al 2023. També es crearan 1.749 places noves d'educació 0-3, gràcies a la construcció de 28 centres i l'ampliació de 10 més.

Les obres del tramvia començaran el 2023

Un dels anuncis que ha protagonitzat la segona part del discurs d'Armengol ha estat que les obres del tramvia que connectarà el centre de Palma amb Son Espases i amb l'aeroport començaran el 2023. La primera fase del projecte es finançarà amb fons europeus i tindrà un cost de 250 milions d'euros. Aquesta part del projecte enllaçarà la plaça d'Espanya amb Son Sant Joan i finalitzarà l'any 2026. Segons ha assenyalat la cap de l'Executiu, aquesta infraestructura tindrà una demanda de "15 milions de viatgers anuals".

La nova depuradora de Palma ha estat un altre dels punts cabdals pel que fa a la inversió en infraestructures. Armengol ha subratllat que hi ha "la garantia de finançament a càrrec de l'Estat", amb "120 milions d'euros d'inversió".

Pla estratègic per als fons europeus

En l'apartat dels fons europeus, Armengol ha fet un altre anunci. L'Executiu elaborarà un pla estratègic per al seu aprofitament, un pla que, segons ha apuntat la presidenta, "ja té assegurats 938,29 milions d'euros que s'han de repartir en diferents conferències sectorials" i als quals "s'han de sumar 299,5 milions d'euros del programa React, que serviran per finançar la millora de les infraestructures públiques essencials". "En aquestes illes s'han garantit, de moment, més de 1.500 milions d'euros en inversions europees", ha continuat.

15% d'habitatge públic per a joves

Pel que fa a l'habitatge, Armengol ha reiterat el compromís de l'Executiu d'estrenar més de 1.000 habitatges en dos anys i ha explicat que un 15% dels pisos de protecció oficial es reservarà per a joves, segons figura a la llei de joventut que prepara la Conselleria d'Afers Socials. La presidenta també ha fet referència als preus i ha assegurat que el Govern "continuarà exigint a l'Estat que limiti els costos del lloguer" o que ho pugui fer l'Executiu balear. "Aprofitarem totes les eines que ens donin per regular els preus dels lloguers", ha afegit.

Crítiques al PP i a l'extrema dreta

Armengol també ha aprofitat el seu discurs per carregar contra el PP i les polítiques que els populars varen fer servir a l'anterior crisi econòmica. "Un dels grans èxits col·lectius d'aquesta crisi és allunyar-nos de les polítiques fracassades de l'anterior, les polítiques del càstig a tothom, començant pels treballadors", ha dit. "Aquesta vegada no s'han usat els doblers de tots per rescatar bancs", ha afegit.

La presidenta també ha fet referència als posicionaments de l'extrema dreta i ha assegurat que el Govern continuarà endavant sense rendir-se "davant discursos d'odi o discriminació". En aquest apartat, Armengol, ha mencionat el català i els drets lingüístics, que pràcticament han estat absents al llarg de tot el seu discurs. El parlament de la presidenta ha finalitzat amb una cita de Damià Huguet: "Som hereus d'un futur que volem ben nostre".