Cas Pegasus

Aragonès apunta al CNI pel cas Pegasus: "Desclassificar la informació és una obligació ètica i moral"

Els advocats del President sospiten que li van espiar el mòbil durant 20 mesos, entre el juliol del 2018 i el març del 2020

4 min
Aragonès, sortint de la Ciutat de la Justícia després de declarar pel cas Pegasus

BarcelonaEn l'última dècada diverses de les màximes autoritats del Govern han hagut de passar pels jutjats per causes relacionades amb el Procés, però ho han fet sempre com a investigats o acusats. En canvi, aquest dimecres el president del Govern, Pere Aragonès, ha declarat davant del jutjat d'instrucció 29 de Barcelona com a víctima de l'espionatge a l'independentisme en el marc del cas Pegasus. Aragonès ha assenyalat expressament el CNI com el responsable de l'espionatge, que, segons la querella del president, s'hauria allargat uns 20 mesos, entre el juliol del 2018 i el març del 2020, un període clau per a la política catalana i espanyola. A la sortida dels jutjats, després de declarar durant uns 45 minuts, Aragonès ha insistit en la necessitat de desclassificar la informació relativa a l'espionatge amb el programari Pegasus: "El govern espanyol té l'obligació ètica i moral de desclassificar la informació", ha dit.

Aragonès entrant a la Ciutat de la Justícia

En les últimes hores el Tribunal Suprem ha rebutjat proporcionar al jutge barceloní que porta la causa per l'espionatge al president la informació sobre si es va autoritzar l'espionatge a Aragonès a través del programari Pegasus i en quins termes. Qui havia fet la petició era el mateix titular del jutjat 29, que aquest dimecres també havia d'interrogar com a investigada l'exdirectora d'Intel·ligència Paz Esteban, que va admetre al Congrés que havien rastrejat amb aquest software una vintena d'independentistes, però amb autorització judicial. Finalment, la seva declaració s'ha ajornat fins al 26 de gener, a petició de la seva defensa, exercida per l'Advocacia de l'Estat, que, segons fonts judicials, no s'ha presentat a la declaració d'Aragonès.

L'inici de l'espionatge, coincidint amb la moció de censura a Sánchez

El cap de l'executiu català era un dels 65 dirigents independentistes espiats amb el software Pegasus, que va infectar el seu telèfon a partir de "missatges trampa", segons va revelar un informe sobre el programa de l'entitat canadenca Citizen Lab. A partir d'aquest informe, la defensa d'Aragonès –que porta l'advocat Andreu Van den Eynde, també víctima de l'espionatge– va encarregar una pericial que conclou que les infeccions o intromissions al telèfon del president s'haurien estès entre el juliol del 2018 i el març del 2020. Segons fonts judicials pròximes al cas, aquest dimecres el jutge ha preguntat a Aragonès per les seves responsabilitats en aquestes dates. Ell hauria explicat que es tractava d'un context clau, perquè tot just s'acabava de configurar el primer govern després del 155 –amb Quim Torra de president i el mateix Aragonès de vicepresident–, i s'havia concretat la moció de censura que va convertir Pedro Sánchez en president del govern espanyol.

En aquell moment, a més, Aragonès participava activament en totes les negociacions, també les de pressupostos. Segons les mateixes fonts, el president també ha apuntat a preguntes del jutge que dins del mòbil hi tenia informació personal, laboral i documentació de tota mena, i més tenint en compte que la infecció es va allargar fins a l'inici del confinament per la pandèmia, un moment en què tota l'activitat de l'administració es va haver de fer online. El president de la Generalitat també ha apuntat al jutge que, després d'assabentar-se de la infiltració, es van prendre mesures internes, com per exemple la retirada de tots els mòbils durant les reunions del consell executiu del Govern.

La d'Aragonès no va ser la primera querella contra l'ús de Pegasus. De fet, als jutjats catalans hi ha mitja dotzena de procediments oberts per aquests espionatges. El primer es va posar en marxa el 2020 després de la denúncia de l'aleshores president del Parlament, Roger Torrent, i el líder d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall. La causa, però, va acabar arxivada provisionalment el maig del 2022, després que Israel no respongués a les peticions d'informació que va fer el jutge. El Parlament ha recorregut aquest arxivament. Altres jutjats investiguen l'espionatge a diversos diputats d'ERC i la CUP i a advocats, com el mateix Van den Eynde, tot i que la resta de procediments es troben a l'espera d'informe policial –el cas dels diputats Diana Riba i Josep Maria Jové (ERC)– o de les peticions d'informació a Israel.

Arribar fins al fons

Aragonès ha arribat a la Ciutat de la Justícia acompanyat del seu advocat i la seva cap de gabinet, Helena Ricomà. A la sortida, el president ha insistit en la necessitat que s'investigui fins al fons per saber qui va autoritzar l'espionatge, per què i què se n'ha fet, de la informació furtada, una qüestió que va suposar un refredament de les relacions amb la Moncloa la primavera del 2022. "Anirem fins al final perquè no passi mai més i cap ciutadà de Catalunya sigui espiat per motiu de la seva ideologia".

A Palau s'espera "la màxima col·laboració de totes les parts", un avís per a navegants al govern espanyol, a qui el jutge ja ha requerit que desclassifiqui documents sobre l'espionatge. A principis de setmana, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, s'obria a atendre aquesta petició sempre que el govern espanyol entengués que era "raonable, oportú i d'acord amb la llei". Ara bé, de moment això no ha passat, a la vista de la primera resposta del Suprem. L'argument de l'alt tribunal és que el govern espanyol continua mantenint la informació sota secret. Tot i que hi ha una petició expressa per desclassificar la informació, de moment el govern espanyol no l'ha atès. De fet, si la situació es manté quan declari Esteban, el pròxim 26 de gener, l'exdirectora del CNI tindria l'obligació de no declarar davant del jutge per no vulnerar aquest secret.

stats