Què aporta el Pacte per la sostenibilitat al debat sobre el turisme?

PalmaLes principals conclusions del Pacte per la sostenibilitat del Govern han cridat l’atenció dels experts per no incorporar indicadors quantitatius i quedar-se en una anàlisi qualitativa. L’objectiu de la iniciativa, tal com ho va exposar la presidenta Marga Prohens, era recaptar dades de la saturació turística, però no s’han fet públiques en el document de 362 pàgines titulat Bases de l’Agenda de Transició. Encara que l’Executiu havia anunciat que presentaria mesures concretes l’endemà de la presentació de l’informe, ho ha posposat, i ha advertit que difícilment es posaran en marxa per a aquest estiu. “Es preveu una temporada turística molt alta, i no s’han pres mesures”, resumeix el geòleg Alfredo Barón. “Estarem com sempre, cada vegada pitjor”, augura.

L’ambientòloga Caterina Amengual destaca diferents elements del document. D’una banda, que apunta a les arribades en avió com una de les principals petjades del turisme de masses. També valora positivament que posi el focus en l’aigua. “Es defensa la protecció de l’aigua subterrània i fer una aposta per la regenerada, per la restauració de l’ecosistema”, explica. “L’aigua hauria de ser un element principal, perquè és el que ens dona opció a tenir un desenvolupament econòmic”, exposa. Tot i això, Amengual considera que, malgrat que el text inclou l’objectiu d’impulsar un turisme més divers, en algun moment s’haurà d’afrontar aquest debat i posar mesures concretes damunt la taula. “Voler crear una destinació sostenible és un gran objectiu que duu darrere molta feina per fer-ho possible”, adverteix Amengual.

En el mateix sentit, la degana del Col·legi d’Ambientòlegs, Carme Alomar, considera que els eixos del document “integren els tres sectors importants, com l’economia, la societat i el territori”. Però defensa que cal definir-los en objectius “més específics” i, sobretot, amb mesures. “Han d’anar enllaçades amb els indicadors, i donar informació sobre si es compleixen o no els objectius”, diu. “Hem de passar a un diagnòstic quantitatiu amb aquests indicadors”, remarca, i demana al Govern que es faci de manera consensuada amb els actors socials. “Podríem entendre el retard en presentar mesures si és perquè hi ha una incorporació ciutadana a la governança”, diu.

“Es parla d’una metodologia coneguda com a bottom-up, basada en un enfocament participatiu”, destaca el catedràtic d’Economia per la UIB Aleix Calveras, que va formar part de les reunions del Pacte com a acadèmic. “No em sembla una metodologia encertada, s’haurien d’haver nomenat uns experts perquè fessin una proposta, i després obrir-la al diàleg amb la societat civil i les entitats”, considera. De fet, la metodologia ha estat un dels motius pels quals diverses entitats i tots els partits de l’esquerra varen abandonar el Pacte. “El procediment ha fet que es reunissin grups de treball amb moltes entitats i grups, cadascú en sabia del seu àmbit, hi havia un intercanvi d’opinions, però no una feina de recopilació de dades”, diu. Tot i això, l’expert considera encertat que el document s’enfoqui just al model turístic, i no entri en la diversificació de l’economia de les Illes. “El marge per diversificar l’economia és petit, hem de gestionar bé el model turístic”, afirma.

El catedràtic de Geografia per la UIB Macià Blàzquez, també creu que “el procediment ha descafeïnat les contribucions”. “La renúncia a participar, després de patir censura, per part del Fòrum de la Societat Civil, el GOB, l’EAPN, deslegitima aquest mecanisme de governança neoliberal”, exposa. Segons Calveras, aquestes reunions mantingudes durant nou mesos han servit al Govern per guanyar temps. “La situació és urgent, i el Govern té tota la legitimitat per prendre decisions, ho podria haver fet fa un any”, lamenta. “No té molt sentit esperar que acabi un procés que no queda clar cap on conduirà”, afegeix l’economista.

Canvis significatius

De moment, el Govern ha posposat la presentació de mesures. Tot i això, el vicepresident i conseller d’Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, va explicar divendres que les iniciatives que prepara l’Executiu anirien en línia amb els anuncis que ha fet Prohens els darrers mesos, com la pujada de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS) en temporada alta, l’augment del cànon de l’aigua per a grans consumidors i les limitacions al lloguer turístic en habitatges plurifamiliars. Calveras considera que la ITS podria contribuir a limitar l’arribada de turistes només si s’incrementa d’una manera significativa. “Només si es puja entre 15 i 20 euros la nit podria tenir un impacte”. “Si es fa un increment, posem per cas, d’un euro, no tindrà cap efecte”, adverteix. Pel que fa a les limitacions als pisos turístics, es posiciona contra la renovació de les llicències de les plataformes de lloguer, que es fan cada cinc anys, una mesura que Costa va admetre que és damunt la taula.

“El Govern sobreactua amb discursos que contradiuen el que fa”, lamenta Blàzquez. “Han dedicat la ITS a donar més abastiment d’aigua i ampliar la connectivitat dels transports, fins i tot l’aeri, i refer equipaments per atreure els turistes”. El geògraf aposta per mesures contundents: “Prohibir el lloguer turístic, penalitzar els jets privats i els vols de llarga distància, i invertir la ITS a desmercantilitzar els serveis bàsics, promoure un turisme de qualitat, mitigar el desenvolupament geogràfic desigual, promoure un temps de lleure desmercantilitzat, i impulsar una Renda Bàsica Universal”.

Barón, que també és excap dels Serveis d’Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics, subratlla el problema de l’escassetat d’aigua. “Consumim més en el pitjor moment de l’any –l’estiu– i en el pitjor lloc, a la costa”. Això provoca una gran despesa en depuració de l’aigua. Per això valora positivament la proposta de Prohens de pujar el cànon de l’aigua als grans consumidors. “L’important és que aquesta pujada s’apliqui després al que cal: millorar el tractament de l’aigua”, diu.

Amengual també posa el focus en l’aigua. “Cal obtenir dades hídriques de cada nucli, poble, municipi de costa, per ser conscients de com tenim les reserves –molt baixes– i moderar-ne el consum”, explica. En el mateix sentit, considera que “el preu de l’aigua ha d’incloure la recuperació integral de costs”. Per això, valora positivament que ‘incrementi el cànon de l’aigua. Des del col·legi d’Ambientòlegs, Alomar apunta a “mesures enfocades a la població, a continuar millorant la mobilitat, el transport públic, i un consum responsable de recursos”. Entre altres qüestions, defensa la limitació de l’entrada de vehicles a totes les Illes”.

Una diagnosi sense novetats

El document Bases de l’Agenda de Transició elabora una diagnosi amb molts elements que ja apareixien als informes d’entitats, com el Fòrum de la Societat Civil –que va abandonar el Pacte per la sostenibilitat en desacord amb la metodologia que es feia servir.

De fet, l’ARA Balears ha utilitzat eines d’intel·ligència artificial per comparar els dos documents i la conclusió és que “tots dos fan una diagnosi similar de la situació del turisme a les Balears”. “Tots dos coincideixen que el model turístic actual és insostenible i que cal una reconversió urgent per garantir un futur viable a les Illes”, continua l’anàlisi. La IA també assenyala que els dos documents identifiquen tres grups comuns de problemes. En primer lloc, “la dependència excessiva del turisme com a monocultiu, amb les conseqüències negatives que això té per a l’economia, la societat i el medi ambient”. En segon lloc, “la degradació ambiental causada per la pressió turística, especialment en els recursos naturals i el territori”. Per acabar, ambdós documents fan referència a “les desigualtats socials que genera el model turístic actual, amb la precarització laboral i l’augment del cost de vida”.

El Pacte per la sostenibilitat enceta ara la segona fase, la de propostes i mesures, sense que les entitats que el varen abandonar –el Fòrum de la Societat Civil, el GOB, EAPN, la Federació d’Associacions de Veïns de Palma– ni els partits de l’esquerra hagin manifestat cap voluntat de tornar. A més a més, el Govern no ha intentat cap acostament amb els sectors més vinculats a l’activisme, més enllà de manifestar que les portes continuen obertes per a ells.