Diàleg
Política 26/06/2022

Un any de desgel entre Aragonès i Sánchez amb molt marge per a la millora

Els dos presidents tenen sis mesos per fer funcionar el diàleg abans que comenci l'any electoral

4 min
Pedro Sánchez i Pere Aragonès entrant a la Moncloa.

BarcelonaEl 29 de juny de l'any passat, el dia del seu sant, Pedro Sánchez i Pere Aragonès inauguraven un nou intent de desgel entre l'Estat i la Generalitat amb una reunió a la Moncloa . Hi havia diversos elements per pensar que aquesta vegada podia funcionar. En primer lloc, el govern espanyol acabava de firmar els indults, malgrat el desgast que això li provocava als ulls d'una part de la societat espanyola. En segon, s'acabava d'estrenar a la presidència de la Generalitat un partit com ERC, el més partidari del diàleg amb l'Estat de tot l'univers independentista. A l'hora de la veritat, però, en aquests 365 dies el desgel no ha avançat al nivell que fixaven les expectatives i s'han succeït més els conflictes –com el cas Pegasus– que no pas els acords. Dimecres passat, amb la reunió entre el ministre Bolaños i la consellera Vilagrà , la Generalitat i l'Estat van decidir fer un nou intent per a l'entesa, probablement l'últim de la legislatura si tenim en compte que el 2023 és any electoral. Les següents són totes les carpetes que tindran sobre la taula.

Taula de diàleg

Sense avenços i amb pocs aliats

El gran mesurador de l'estat de la qüestió sempre ha sigut la taula de diàleg. Ideada per ERC i acceptada pel PSOE a canvi de la investidura de Sánchez el gener del 2020, no ha acabat de funcionar mai. A principis d'aquest any tot apuntava a una reunió imminent per anunciar acords al voltant de la llengua catalana, però les eleccions a Castella i Lleó primer i el Catalangate després ho van aturar tot. L'objectiu d'ERC ha sigut donar a la taula una metodologia –per exemple, pactar la periodicitat en les reunions– perquè el PSOE no pugui escapolir-se de donar-li continuïtat. Malgrat que no hagi funcionat, Esquerra no ha donat símptomes de renunciar-hi. Ho va fer aquesta setmana el president del partit , Oriol Junqueras: "Si el govern espanyol voldria estalviar-se la taula de negociació, l'últim que nosaltres hauríem de fer és estalviar-l'hi". Una aposta que, des del partit, asseguren que va per llarg.

Comissió Bilateral

Alguns acords i una nova frenada

Si en algun lloc ha avançat el desgel ha sigut en la Comissió Bilateral Generalitat-Estat. Aquí no es parla ni d'independència, ni d'amnistia, ni de referèndum (a la taula de diàleg el PSOE tampoc en vol parlar), sinó de les qüestions més materials: infraestructures, competències i litigis diversos. Després d'una dècada al congelador, la Comissió s'ha tornat a reunir amb alguns resultats: el febrer passat la Generalitat va aconseguir algunes transferències patrimonials i algunes noves competències, com la gestió de les beques. El problema, en aquest cas, el va descriure fa poc amb tota la seva cruesa la consellera Vilagrà: "Cada cop que negociem un traspàs és com si li arrenquéssim un queixal". La Generalitat voldria molt més, com el traspàs de Rodalies, que l'Estat continua dilatant. Davant la impossibilitat de subscriure nous acords, no hi ha data per a una propera Bilateral, que hauria d'haver sigut a l'estiu.

El Catalangate

Sense decisions del govern espanyol a la vista

El principal torpede al diàleg va arribar quan es va conèixer que una seixantena d'independentistes havien sigut espiats amb el programa Pegasus, un software al qual teòricament només tenen accés els estats. Aragonès va fer una sèrie d'exigències que l'executiu de Sánchez està lluny de complir. No ha desclassificat documents, no ha acceptat una comissió d'investigació al Congrés i no ha depurat responsabilitats més enllà del cessament de Paz Esteban, l'exdirectora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). "El balanç és decebedor", admeten fonts de la Generalitat. Ara mateix hi ha més possibilitats que la llum arribi en el front judicial –el cas està obert en diversos jutjats– que per la via política.

Félix Bolaños i Laura Vilagrà a la Moncloa.

El dèficit d'infraestructures

L'últim motiu de controvèrsia

L'últim motiu de controvèrsia va esclatar per un informe d'Hisenda. El mateix Estat admetia en els seus números que només havia executat a Catalunya un 35% dels pressupostos estatals del 2021 –que preveien una inversió d'una mica més de 2.000 milions–, mentre que en el mateix període havia executat el 184% a Madrid. La dada comprometia el govern espanyol, però també ERC, que havia donat els seus vots perquè aquells comptes veiessin la llum. A l'octubre d'aquest any s'espera el primer informe d'execució dels pressupostos del 2022. Serà decisiu per saber si Esquerra s'apunta de nou als comptes del 2023.

Estabilitat a Madrid

ERC continuarà donant suport al PSOE?

Si una cosa ha après ERC en aquest any de desgel és que Sánchez no fa res gratis. Tot el que ha passat en matèria de diàleg –com, per exemple, els indults o la represa de la taula– ha sigut perquè els 13 diputats republicans del Congrés eren decisius per a l'estabilitat del govern espanyol. El problema per al partit de Junqueras ha arribat quan Sánchez ha pogut tirar endavant els seus projectes, en alguna ocasió, prescindint dels vots d'Esquerra. Per exemple, alguns estats d'alarma aprofitant el viratge de Cs o la reforma laboral amb l'ajuda de Bildu i l'error d'un diputat del PP. L'estratègia republicana passa ara pel wait and see. "Si no hi ha confiança no hi pot haver nous acords", va dir recentment la secretària general adjunta del partit, Marta Vilalta. Una porta entreoberta a l'espera que el diàleg ofereixi resultats.

stats