Les ajudes als grups parlamentaris que van a la caixa dels partits
Les formacions es nodreixen de fons públics i també de les aportacions que fan els càrrecs electes i en alguns casos els assessors
PalmaL’exportaveu de Vox (ara diputada no adscrita)Idoia Ribas va ser notícia estatal quan va denunciar que Vox era una “estafa piramidal”. Ribas va assegurar haver rebut pressions quan formava part del grup parlamentari per desviar doblers del grup al partit i va expressar la sospita que, després, aquests es transferissin a la fundació Disenso, de Santiago Abascal. Davant aquestes acusacions, Vox va trobar per primera vegada en la legislatura el suport de la majoria de grups parlamentaris. Mentre el Govern va instar Ribas a dur el presumpte desviament de fons a la fundació als jutjats si en tenia proves –ella ho ha descartat–, el PSIB i MÉS per Mallorca varen defensar que derivar una part de les ajudes que els grups reben a les sigles és tant legal com habitual.
De fet, tots els partits ho fan. La memòria econòmica que aporten anualment al Parlament ho acredita. La Llei de finançament dels partits polítics estableix que aquestes organitzacions, el funcionament de les quals és essencial per a la democràcia, poden rebre aportacions dels seus grups parlamentaris. A banda, també es poden nodrir de quotes d’afiliats i simpatitzants i donacions privades, encara que amb límits que s’han anat restringint.
“La mateixa Constitució espanyola indica que l’Estat ha de finançar els partits, com també els sindicats i organitzacions empresarials”, apunta el politòleg Guillermo Bezzina. Dies després de llançar l’ofensiva contra Vox i topar contra el mur de tots els grups parlamentaris, Ribas va matisar les seves declaracions i va circumscriure “l’estafa” d’Abascal a l’àmbit “polític”. “És predicar que no et nodriràs de subvencions públiques i després fer-ho”, va assegurar en una entrevista a Última Hora: “Jo vaig negociar uns pressupostos amb el PP en els quals vàrem eliminar el 100% de subvencions a sindicats i patronals, i al poc temps el grup de Vox va passar d’ingressar un 10% al partit a un 50%”.
Segons els darrers comptes que Vox va lliurar al Parlament, corresponents a 2024 –ara rep menys recursos perquè ha perdut un altre diputat–, el grup parlamentari balear va rebre 183.848,32 euros de subvencions. D’aquest total, es varen transferir 114.000 euros al partit: 86.000 provinents d’una aportació mensual de 7.000 euros, més una quantitat fixa de 30.000 euros per a l’any passat.
I la resta de grups? El PP no especifica la partida en els comptes presentats. Amb tot, en el compte de resultats apareix que dels 477.297,33 euros que va rebre, se’n varen gastar 468.000 a una única partida de “despesa corrent” que no permet delimitar exactament quina quantitat va al partit. Pel que fa al grup parlamentari socialista, el 2024 va rebre 365.435 euros, 339.826 dels quals es varen transferir al partit. Mentre que el grup ecosobiranista va rebre 141.122 euros d’origen públic i en va destinar 141.059 a MÉS per Mallorca. Més per Menorca també transfereix la pràctica totalitat de l’assignació parlamentària (uns 70.000 euros anuals) al partit. “Totes les despeses provinents de l’acció parlamentària són assumides pel partit”, apunten fonts de la formació. Per contra, l’assignació de 35.280 euros que varen rebre Unides Podem i Esquerra Unida (EUiA), que comparteixen un escó, es va quedar al grup mixt. “Totes les despeses s’han pagat directament pel grup parlamentari: siguin despeses del local a Maó, la comptabilitat, els desplaçaments, la gestoria i la comunicació”, expressen fonts de la formació. “El grup és perfectament lliure de transferir una part dels doblers que rep sempre que el partit li presti determinats serveis”, explica l’especialista en Dret Pep Alonso: “Per exemple, el grup socialista pot interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra una llei autonòmica usant els serveis dels lletrats del PSOE”.
“L’impost revolucionari”
Tant la majoria dels diputats com, en alguns casos, els càrrecs del Govern i els assessors parlamentaris, també aporten als partits. Ho fan a través d’aportacions que anomenen, col·loquialment, “l’impost revolucionari”, i acostumen a representar un percentatge del seu sou. Encara que no tenen una regulació legal explícita, formen part de les donacions privades previstes a la llei. L’ARABalears ha demanat a tots els grups en què consisteixen les seves, perquè formació té les seves pròpies regles. El PP no ha respost a la petició. Tot i això, fonts coneixedores situen la xifra al voltant d’un 3% del sou entre els càrrecs del Govern. Tampoc ho ha fet el PSIB, encara que l’ARABalears ha pogut confirmar que es troba al voltant dels percentatges que marca el PSOE a l’Estat, i que van entre res –quan el càrrec cobra fins a 1.500 euros– i un 11% per als salaris alts. Per la seva banda, els diputats de MÉS per Mallorca aporten el 15% de la nòmina al partit, i els de Més per Menorca, un 6%. La diputada de Podem Cristina Gómez –que va deixar el càrrec abans de l’estiu–va aportar un 7% del seu sou, que li pertocava segons les seves circumstàncies , ja que el partit estableix una escala. Vox, en canvi, no demana cap quantitat als seus càrrecs electes, com han confirmat diverses fonts consultades.
“S’entén que la persona que ocupa un càrrec públic hi és perquè l’ha proposada un partit, i internament s’acorda que hi destini una part del sou”, explica Bezzina. “És una pràctica molt habitual, encara que hi ha excepcions, per exemple en persones que deixen una feina d’alt nivell i passen a cobrar menys”, exposa l’expert. “És legal sempre que sigui voluntari”, conclou.
