Aguirre no calla (excepte sobre el futur de Rajoy)

MadridEsperanza Aguirre ja no ostenta cap càrrec important a Génova. Després de renunciar a la presidència del PP madrileny, ha tornat als orígens, com a membre de l'oposició a l'Ajuntament de Madrid. Això sí, encara té un valor inquantificable dins de les files populars: el de no tenir pèls a la llengua per qüestionar el lideratge de Mariano Rajoy. Desposseïda de càrrecs d'influència, aquest Sant Jordi publica el llibre 'Yo no me callo' (Espasa), un llibre que, segons la seva editora, “ni els seus amics ni els seus adversaris podran deixar de llegir”.

No en va, Aguirre carrega contra tothom. Durant la presentació davant la premsa aquest dimarts a Madrid ha començat fent certa autocrítica, però no ha tardat a començar a repartir a discreció. Contra Rajoy, per tractar d'ocupar un “centre acomplexat”, no aconseguir imposar un “relat” dins del PP i ser mestre de la “indefinició ideològica”. Contra la FAES –i per extensió José María Aznar–, per no ser capaç de posar en ordre Rajoy i “regenerar” un partit “en crisi” que necessitaria ja un congrés per escollir els lideratges “des de baix”. Contra el ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, per considerar-se socialdemòcrata en un partit que, segons ella, està format per liberals i conservadors. I finalment contra la direcció del PP per haver alimentat el “dimoni” de Podem pensant que no restaria vots.

Felipe González, home de consens

Però, paradoxalment, Aguirre ha callat quan se li ha preguntat si creu que Rajoy hauria de marxar. “Jo he vingut a parlar del meu llibre”, ha dit de forma taxativa. Amb tot, no ha tardat a qüestionar l'estratègia de Génova. Ha opinat que Rajoy hauria d'asseure’s a negociar amb el PSOE i C’s sobre l'acord de 200 mesures. “No em sembla malament el pacte PSOE-C’s. Caldrà treure'n coses, perquè el PP no pot acceptar que es derogui la reforma laboral, i posar-ne d'altres, però no em sembla malament”, ha assenyalat. Tampoc ha vist amb mals ulls que, si el rei no troba en Rajoy ni Pedro Sánchez un bon candidat per ser investit, s'esculli una figura de consens com l'expresident socialista Felipe González.

Aguirre creu que l'única solució passa perquè el PP deixi de ser un “buròcrata” econòmic i recuperi el relat ideològic. Amb certa enveja evoca els socialistes que canten 'La Internacional' amb el puny alçat. Ella voldria que el PP fes el mateix amb un lletra creada 'ad hoc' –defensant una nació “d’homes lliures i iguals”– de l'himne espanyol. Va pensar a titular el llibre 'La refundación de la derecha española' o 'No me resigno', però va optar per un “títol que ven més”.