La llei d'amnistia

Acord per a la llei d'amnistia: es manté el terrorisme segons el dret europeu

El PSOE, Junts i Esquerra suprimeixen la referència al Codi Penal espanyol

4 min
Pedro Sánchez i Míriam Nogueras en una reunió de l’octubre passat. 



Barcelona / MadridDesprés de setmanes de converses i intercanvi de papers, hi ha un nou acord sobre la llei d'amnistia. Finalment Junts, el PSOE i ERC han arribat a una entesa per reformular l'articulat de la mesura d'oblit judicial. L'objectiu, segons han explicat en un comunicat, és "reforçar" la llei, que "cobreix totes les persones vinculades al procés independentista i que és plenament conforme amb la Constitució, el dret i la jurisprudència europea i els millors estàndards europeus i internacionals". Tanmateix, els grups no especifiquen el contingut de l'acord, que es traduirà en una esmena conjunta dels tres partits: la lletra petita del nou text es donarà a conèixer demà dijous, quan hi ha convocada, a les 11, la comissió de Justícia.

Ara bé, segons fonts coneixedores consultades per l'ARA, l'acord inclou una reformulació de l'excepció del terrorisme. No es retira –com volia Junts– però tampoc es manté intacta com demanava el PSOE: hi ha canvis en el redactat. Si fins ara se citava el delicte de terrorisme en el capítol que parla del que queda exclòs de l'amnistia i s'afirmava que havia de correspondre al que diu el Codi Penal espanyol, a la directiva europea i al Conveni Europeu de Drets Humans, ara es treu la paraula "delicte" i la referència al Codi Penal espanyol.

Els de Puigdemont argumentaven fins ara que amb el redactat de la llei quedaven causes fora del seu abast, com les de Tsunami Democràtic, Volhov o els CDR. Una interpretació que no compartia el PSOE –com ha dit Pedro Sánchez– ni tampoc Esquerra. En aquest sentit, a l'espera de conèixer la totalitat del pacte, també es modifica un altre escull que hi havia fins ara: Junts demanava retirar del capítol de les exclusions de la llei el delicte de traïció, que plana sobre el cas Volhov i ara també sobre Tsunami, ja que aquesta setmana el jutge Manuel García-Castellón ha començat també a indagar sobre la trama russa. El PSOE no ha acceptat suprimir-lo de les exclusions, però es repeteix una fórmula similar amb el terrorisme: tot i que es mantenen les referències al Codi Penal s'afegeixen referències al dret internacional perquè només quedin exclosos de l'amnistia aquells que han utilitzat la força contra la integritat territorial d'Espanya o hagin estat una amenaça real.

Multes i tortures

Segons altres fonts consultades, la negociació també hauria versat en com encaixar les recomanacions de l'informe de la Comissió de Venècia a la norma. Entre altres recomanacions, demanava que hi hagués una "coherència" en la "determinació" dels actes emparats en l'amnistia, que han d'estar "intrínsecament relacionats per evitar l'arbitrarietat" de qui s'hi pot emparar, sobretot en els que fan referència a la malversació o la corrupció. Això implica reformar l'article primer de la llei, en què es defineix l'abast de l'amnistia i també el període temporal, que la Comissió de Venècia apuntava que s'havia de definir millor –ara era de l'1 de gener del 2012 fins al 23 de novembre de 2023–. Segons fonts coneixedores de la negociació s'han assumit les directrius i també es canvia el període d'abast de l'amnistia: ara comença l'1 de novembre del 2011 perquè empari més persones en la causa d'Exteriors de la Generalitat.

Un altre canvi que s'ha introduït fa referència a les multes imposades als ciutadans en aplicació de la llei mordassa durant el Procés. Aquesta era una petició d'Òmnium que ERC va fer seva i que finalment ha estat acceptada pel PSOE. Els socialistes, però, s'han mantingut ferms en la negativa a acceptar que s'haguessin de retornar les multes per la sentència del 9-N. Els republicans també han forçat canvis en un aspecte, el de l'exclusió de les tortures, per intentar que no tots els policies investigats siguin amnistiats, seguint les indicacions de les defenses de les víctimes. Tots aquests canvis venen acompanyats també de retocs al preàmbul, en què es justifiquen políticament.

Desencallar la legislatura

Així, els socis d'investidura superen l'escull que havia impedit tirar endavant la norma el passat 30 de gener –Junts s'hi va oposar perquè considerava que deixava fora encausats com l'expresident Carles Puigdemont– i farà un pas més en la tramitació per debatre's al ple de la setmana que ve o l'altra. Això significa que aviat ja podrà seguir el seu curs al Senat, on es preveu que es discuteixi durant dos mesos després de la reforma que va impulsar el PP per retardar-ne l'aprovació.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha titllat l'acord de "necessari". "Ho celebro enormement, molt en especial per tots els que avui se senten una mica més alleujats –ha dit el cap de l'executiu a X–. Queda camí, i no serà fàcil, però avui estem més a prop de deixar enrere la repressió".

Per la seva part, el portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, s'ha congratulat per l'acord perquè compleix amb l'objectiu de la "concòrdia i la convivència entre catalans i entre aquests i la resta d'espanyols" i perquè la seva aprovació permetrà ara que l'executiu es pugui dedicar a "governar amb tranquil·litat i dedicant-se a la gent". En efecte, l'acord permet ara desencallar la legislatura, abordar la negociació dels pressupostos i és l'avantsala de la gran batalla jurídica i judicial que s'obrirà quan la norma s'aprovi definitivament al maig i entri en vigor.

D'entrada, es dona per fet que en els casos més importants, com ara el que afecta Carles Puigdemont, caldrà esperar més perquè el Tribunal Suprem, que ha assumit la causa per terrorisme, presentarà una prejudicial a Europa que paralitzarà l'aplicació de l'amnistia un mínim de 10 mesos. En els casos de persones més anònimes, dependrà de cada jutge. El PP, com era previsible, ha reaccionat de manera furibunda a l'anunci de l'acord afirmant que "Espanya li demana perdó a l'independentisme per ordre de Pedro Sánchez". "No acceptem aquesta humiliació", han dit fonts del partit. Aquest dissabte hi ha una nova manifestació convocada a Madrid contra l'amnistia.

Indicis de bona sintonia

A primera hora del matí ja hi ha hagut indicis que l'acord estava encarrilat. Primer, les paraules de Sánchez en el sentit que hi hauria canvis a la llei i, després, les del senador Josep Lluís Cleries, que ha llançat des del Senat un missatge clar al PP. "S'ha acabat el bròquil. Anem per l'amnistia, per la llibertat i perquè hi hagi uns pressupostos socials al servei de les persones", ha dit.

stats