Política 17/09/2020

Les claus de la vista al Suprem sobre la inhabilitació de Torra

No es preveu una decisió en ferm fins d'aquí a algunes setmanes

Mariona Ferrer I Fornells / Núria Rius
3 min
Torra entrant a l'hemicicle durant el debat de política general

MadridEl Suprem es torna a convertir avui en una peça clau per decidir el futur polític de Catalunya. Quinze mesos després de la fi del judici al Procés, el tribunal té a les mans posar fi a la presidència de Quim Torra amb la revisió de la condemna d'inhabilitació per desobediència perquè no va retirar a temps una pancarta de suport als presos polítics de la façana del Palau de la Generalitat. La vista és previst que comenci a les dotze del migdia amb Torra entre el públic, així com el vicepresident Pere Aragonès i la portaveu del Govern, Meritxell Budó.

Quan hi haurà una decisió en ferm?

La decisió no es preveu fins almenys d'aquí quinze dies o un mes. L'octubre, tal com fa tres anys, es convertirà així en un mes calent per a l'independentisme. Al tribunal li correspon revisar la condemna a un any i mig d'inhabilitació i 30.000 euros de multa que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va imposar a Torra. La seva defensa la va recórrer a la més alta instància, el Suprem, i ara la decisió que adopti serà ferma.

Torra parlarà avui al Suprem?

L'equip jurídic del president, format per Gonzalo Boye, Isabel Elbal i el vicepresident del Parlament, Josep Costa, té coll avall que el Suprem acabarà ratificant la inhabilitació. Però avui tindrà vint minuts per defensar la innocència de Torra. És previst que la vista duri poc més d'una hora. Com que és de cassació, no s'hi preveu la presència dels acusats. Però per la seva condició de representant de la institució, expliquen fonts jurídiques, se l'ha acreditat entre el públic. Ara bé, tot i que ho demanarà, seria inèdit que el tribunal li concedís un torn final de paraula. El formen els magistrats Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Susana Polo, Vicente Magro i Antonio del Moral.

Què demana la Fiscalia?

La vista començarà amb la intervenció de la fiscal Pilar Fernández Valcarce, que argumentarà a favor que el Suprem confirmi la inhabilitació de Torra. De fet, el ministeri públic va demanar al Suprem que ni acceptés el recurs del president i executés immediatament la sentència del TSCJ. Però el tribunal va fixar l'11 de juny, en ple confinament, una data al calendari amb moltes implicacions per a l'independentisme. Torra ha decidit esperar i no convocar eleccions, malgrat el prec dels seus socis i de l'oposició. Si és desposseït del càrrec, preveu un horitzó judicial a Europa. Junts per Catalunya, ara mateix, no ha aclarit quin és el pla B si Torra ha de deixar el càrrec.

Quins arguments esgrimirà la defensa de Torra?

Després de la vista Torra té prevista una declaració institucional des de la delegació de la Generalitat a Madrid, al Centre Blanquerna, on no es permet l'entrada de periodistes per la pandèmia. Boye haurà desgranat abans davant el tribunal l'estratègia de la defensa. Té vint minuts igual que la Fiscalia i subratllarà sobretot la parcialitat del tribunal –perquè la pancarta justament anava dirigida contra el Suprem– i la "desproporció" que suposaria una condemna que implica el cessament d'un president pel simple fet de negar-se a retirar una pancarta, un legítim exercici de la llibertat d'expressió que, segons la seva opinió, la Junta Electoral no tenia autoritat per dur a terme.

Hi ha recorregut a Europa?

Boye obrirà també la via europea. Plantejarà al tribunal unes quantes qüestions prejudicials amb la intenció que el Suprem no dicti la sentència fins que Luxemburg no s'hi pronunciï. Per una banda, si és possible la inhabilitació d'un president català per concórrer a les eleccions europees. I, per l'altra, si és una mesura proporcional cessar-lo per negar-se a retirar una pancarta.

Qui acompanya Torra?

Tot i les discrepàncies mostrades durant el debat de política general d'ahir dimecres, l'independentisme arribarà avui unit al Suprem amb una àmplia comitiva integrada per Junts per Catalunya, ERC i la CUP, a més de líders de l'ANC i Òmnium. Torra va acusar ahir l'Estat d'estar "instal·lat en la venjança" però no va revelar quins eren els seus plans si acaba sent inhabilitat.

stats