Unió Mallorquina no és un partit mort, només inactiu

La formació encara figura en el registre del Ministeri de l’Interior sense que ningú n’hagi cancel·lat la inscripció

Unió Mallorquina va anunciar la seva dissolució el 28 de febrer de 2011, amb Josep Melià com a president del partit. Però no és ni molt menys un partit mort, sinó que senzillament ha estat inactiu durant aquests anys. De fet, UM continua figurant en el registre de formacions polítiques del Ministeri de l’Interior, sense que ningú hagi fet res per cancel·lar-ne la inscripció.

Segons la Llei orgànica de partits polítics, hi ha dues vies per cancel·lar la inscripció d’un partit polític: per ordre judicial o per decisió dels seus membres. En aquest darrer cas, cal que el representant legal del partit presenti “un escrit o certificat que manifesti o certifiqui l’acord adoptat per l’òrgan competent”, el qual hauria d’haver estat un congrés extraordinari convocat pel consell executiu, segons els estatuts d’UM. Però aquest congrés extraordinari no es va fer mai.

La data d’inscripció d’Unió Mallorquina en el registre és el 29 de novembre de 1982, any en què va ser fundat per l’exdirigent d’UCD, Jeroni Albertí. A la fitxa també hi figuren el domicili social al carrer del Sindicat, els números de telèfon i fax i l’adreça de correu electrònic. A hores d’ara, UM es troba en uns llimbs legals i ningú no ha manifestat cap voluntat ni de fer-ne efectiva la dissolució tècnica ni de reactivar-ne les sigles. A més, UM va conservar un compte bancari amb uns 150.000 euros aproximadament després que el partit desaparegués del panorama polític, encara que aquests doblers estaven bloquejats per ordre judicial. Només una persona, nomenada per Josep Melià per representar el partit en els jutjats, els hauria pogut gestionar. Melià va decidir iniciar un nou projecte polític per deixar enrere l’estigma de la corrupció sota el nom de Convergència per les Illes. Aquest partit heretà una part de l’estructura i el cabal humà d’UM. Però, malgrat la voluntat de trencar amb el passat, ni Melià ni cap altre responsable d’UM varen formalitzar els tràmits per fer-lo desaparèixer definitivament.

Aniversari

El pròxim febrer farà deu anys que Maria Antònia Munar va dimitir com a presidenta del Parlament balear a causa de la seva vinculació amb diversos casos de corrupció. Altres dirigents del partit, com Miquel Nadal, Miquel Àngel Flaquer o Francesc Buils també s’hi varen veure implicats. Un any després, el 25 febrer de 2011, els fiscals Anticorrupció Pedro Horrach i Miguel Ángel Subirán varen encapçalar l’escorcoll a la seu d’UM durant una investigació pel finançament irregular del partit.

Melià anuncià la fi dels quasi 30 anys d’història d’UM només tres dies després. “No hi ha dret que es vinculi a casos de corrupció persones que no hi tenen res a veure i que no tenen per què carregar amb aquesta creu”, manifestà en el seu moment Melià, qui també havia estat el portaveu d’UM en el Parlament. Durant la presentació del nou partit, Melià va assegurar que no hi hauria cap problema per registrar les noves sigles i concórrer a les eleccions. Però, malgrat voler deixar enrere la vinculació amb UM, deixà el partit en una situació legal que, com a mínim, es podria qualificar de peculiar: passiu, però encara viu.

EDICIÓ PAPER 31/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF