El Suprem anul·la la condemna d'Otegi després que el TEDH dictaminés que no va tenir un judici just

El líder de Bildu i quatre persones més van rebre una pena de sis anys de presó pel cas Bateragune 

El Tribunal Suprem ha anul·lat la sentència del cas Bateragune, per la qual va condemnar el coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, i quatre persones més a entre sis i sis anys i mig de presó. Ho ha fet obeint el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg, que va dictaminar que Otegi, Sonia Jacinto, Rafa Díez Usabiaga, Miren Zabaleta Tellería i Arkaitz Rodríguez Torres no van tenir un judici just en el cas sobre la reconstrucció de la il·legalitzada Batasuna. 

El 6 de novembre del 2018 Estrasburg va resoldre que la justícia espanyola va vulnerar l'article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans per falta d'imparcialitat del tribunal de l'Audiència Nacional que els va jutjar. El motiu va ser la presència de la magistrada Ángela Murillo, amb qui Otegi ja s'havia vist les cares. Va ser el març del 2010 en un procediment sobre enaltiment del terrorisme. En aquella vista la jutge va preguntar a Otegi si condemnava el terrorisme i, arran de la seva negativa a respondre-li, ella li va dir: "Ja sabia que no em contestaria aquesta pregunta". El Suprem va apreciar un prejudici de la magistrada en aquella sentència que el va portar a anul·lar el judici, que es va haver de repetir (i Otegi va quedar absolt). 

Les claus de la sentència del TEDH que qüestiona la imparcialitat del tribunal que va condemnar Otegi

El 16 de desembre del 2011 l'Audiència Nacional va condemnar els cinc afectats a fins a deu anys de presó per pertinença a organització terrorista en qualitat de dirigents i el 7 de maig del 2012 el Suprem va rebaixar les penes de privació de llibertat a entre sis i sis anys i mig. Posteriorment, el Tribunal Constitucional va rebutjar els recursos d'empara i va obrir la via d'Estrasburg, que va estimar parcialment la seva sol·licitud. Va resoldre que, efectivament, se'ls van vulnerar drets, però va declinar que se'ls hagués d'indemnitzar per concepte de dany moral. Després dels tràmits per autoritzar la presentació d'un recurs de revisió, ara el Suprem ha hagut de rectificar. "La naturalesa vinculant de les sentències dictades pel TEDH al nostre ordenament jurídic està fora de tot dubte", diu la sentència coneguda aquest divendres, redactada pel jutge Julián Sánchez Melgar.

EDICIÓ PAPER 01/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF