Sánchez s'obre a limitar la inviolabilitat de Felip VI i un alt càrrec de Podem en demana l'abdicació

El president espanyol ja va fer la mateixa proposta el 2018 però no va portar-ho al Congrés

Cada dia que passa es complica més la situació de Joan Carles I per l'origen opac de la seva fortuna, un fet que de retruc acaba comprometent el govern espanyol i la corona. Per marcar distàncies i crear un dic de contenció de la polèmica, el president Pedro Sánchez ha plantejat reformar la Constitució amb un objectiu: introduir canvis en l'aforament dels càrrecs públics i, en conseqüència, limitar la inviolabilitat de la qual actualment disposa el rei d'Espanya, Felip VI. Així ho ha explicat en una entrevista amb el Eldiario.es i Infolibre.es

Si aquest dimecres Sánchez ja va dir que les informacions sobre el rei emèrit eren "inquietants" i el pertorbaven, ara va un pas més enllà i planteja canvis constitucionals per afrontar la qüestió. Uns canvis que afectarien no tant Joan Carles sinó el rei actual, Felip VI, però amb els quals buscaria tranquil·litzar l'opinió pública, que cada dia es lleva amb noves revelacions sobre la fortuna del rei emèrit. En l'entrevista, Sánchez no ofereix massa detalls i es limita a plantejar una reforma de la Constitució per "revisar els aforaments dels càrrecs públics perquè estiguin circumscrits a la seva activitat parlamentària i no a cap altra". I afegeix: "Si això ho defenso per a qualsevol càrrec públic, lògicament també per al cap de l'Estat". Per a Sánchez, la carta magna espanyola ha d'evolucionar "conforme a les exigències d'exemplaritat i conducta política de les societats". 

No es tracta, però, d'una proposta nova. El desembre del 2018, Sánchez ja va defensar en una entrevista en motiu del 40è aniversari de la Constitució acabar amb la inviolabilitat del rei. A més, va assegurar que tenia l'aval de Felip VI per fer-ho. Es tractava d'una mesura que havia defensat el líder d'Unides Podem, Pablo Iglesias, i que el president espanyol llavors va decidir fer seva malgrat encara no fossin socis de coalició. Però la Moncloa no va portar llavors cap mesura en aquest sentit al Congrés, ni tan sols una moció per part del PSOE per calibrar la relació de forces a la cambra baixa. De fet, la reforma constitucional que portaria associada és la més restrictiva: es necessitaria una majoria de dues terceres parts del Congrés i del Senat, la convocatòria d'eleccions, una nova majoria de dues terceres parts del Congrés i del Senat i, finalment, un referèndum per ratificar les modificacions.

Un gestor de Joan Carles I admet l'origen opac dels 64 milions d'euros del rei emèrit

En defensa de Felip VI

Malgrat que la reforma que planteja Sánchez acabaria afectant Felip VI, Sánchez torna a sortir en defensa de l'actual rei i intenta desvincular-lo dels problemes del seu pare, Joan Carles I. Així, el president del govern espanyol sosté que és "la mateixa Casa Reial la que està marcant distàncies amb aquesta suposada pràctica reprovable". "No hi ha espai per a la impunitat en el nostre país", conclou. Així, malgrat voler limitar la inviolabilitat de Felip VI, la Moncloa intenta aplicar un tallafoc entre el rei i el seu pare i busca desvincular la situació del rei emèrit amb la del seu fill amb l'objectiu de protegir la monarquia. La vicepresidenta Carmen Calvo ha insistit aquest dijous en què Felip VI "fa la seva feina constitucional de manera perfecta". 

La vicepresidenta tercera del Congrés (Unides Podem) demana l'abdicació de Felip VI

En els últims dies el govern espanyol ha elevat el to de preocupació per les informacions sobre el rei emèrit, però fins ara sempre ha vetat qualsevol intent del Congrés d'investigar-ho. Ho ha fet tres vegades des de principi d'any. El PSOE, fins ara, ha sigut clau per frenar totes les comissions d'investigació que s'han intentat impulsar des de la cambra baixa. Els socialistes espanyols tenen un ampli historial d'intentar protegir la monarquia espanyola, malgrat declarar-se un partit de "valors republicans".

Mentrestant, Unides Podem ha guardat fins ara un silenci incòmode, trencat aquest dimecres per la vicepresidenta tercera del Congrés, la diputada Gloria Elizo. En un tuit, Elizo -que fa poques setmanes va deixar l'executiva del partit lila després de refredar-se la seva relació amb Iglesias- ha demanat l'abdicació de Felip VI i la convocatòria d'un referèndum sobre la monarquia. Assenyala que seria la millor manera de desvincular el rei emèrit del seu fill i de la Corona.

El viatge del PSOE: dels valors republicans a la protecció de la Corona

L'entorn del rei emèrit

Mentre Sánchez es pronunciava així, el rei emèrit nega que l'origen dels polèmics 65 milions d'euros que investiga des de fa temps la justícia suïssa -l'origen de tota la controvèrsia- i des de fa menys la Fiscalia del Tribunal Suprem sigui fruit de comissions de les obres de l'AVE entre Medina i la Meca (Aràbia Saudita). Segons publica el diari El Mundo citant fonts de l'entorn de l'exmonarca, Joan Carles assegura que els diners no provenen de comissions i esgrimeix que van passar tres anys entre que fa l'ingrés (2008) dels diners en un banc suís, fins que es fa efectiva l'adjudicació de les obres de l'AVE a empreses espanyoles (2011). Segons ell, això demostra que els diners no poden provenir de comissions. Segons va explicar el gestor del rei emèrit que va ingressar els diners, Arturo Fasana, Joan Carles I sempre ha defensat que van ser un regal de la monarquia saudita. El fiscal suís no s'ho creu.

La donació a Corinna

Mentrestant, el degoteig d'informacions sobre el tema no cessa. Els 65 milions no van acabar el seu recorregut en el moment d'ingressar-los a la banca suïssa a nom d'una fundació (Lucum) de la qual Joan Carles I era el principal beneficiari. Després, el rei emèrit els va donar el 2012 a la seva examant Corinna Larsen. Elespañol.com publica aquest dijous un document pel qual Joan Carles I es va comprometre a excloure tots aquests diners de l'herència que deixaria als seus fills quan morís. En el document es torna a reflectir que Joan Carles és el beneficiari de la fundació panamenya que es va crear per rebre els diners. El document estableix que la donació a Corinna és "irrevocable". Per què va donar Joan Carles I tots aquests diners quatre anys després d'ingressar-los és un dels molts interrogants que té aquesta història. 

En qualsevol cas, el 15 de març d'aquest any, poc abans de decretar-se l'estat d'alarma pel coronavirus, Felip VI va anunciar que renunciava a qualsevol herència del seu pare. És un dels moviments que ha fet per intentar desmarcar-se del seu pare, els problemes judicials del qual no paren de créixer. No serà l'únic, segons publica Elconfidencial.com, que assegura que la Moncloa i la Casa Reial busquen sortides per al rei emèrit per blindar el rei actual. Entre elles, estarien considerant que Joan Carles deixés el Palau de la Zarzuela o se'n vagi a viure fora d'Espanya. 

Els fronts que té oberts ara mateix Joan Carles I són un investigació judicial de la Fiscalia suïssa i una altra de la Fiscalia del Tribunal Suprem, a part de les revelacions cada dia més freqüents que apareixen a la premsa. El Congrés, però, segueix sense moure fitxa

El PSOE, el PP i Vox tornen a vetar una comissió d'investigació al Congrés sobre la casa reial

 

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF