Pedro Sánchez s’atrinxera després del cop dels crítics
La meitat de l’executiva dimiteix per tombar-lo però no se sent al·ludit i intentarà continuar amb el seu pla
MadridLa guerra interna al PSOE va viure ahir el seu episodi més incendiari -fins ara-. Si fins avui el bàndol hostil amb el secretari general, Pedro Sánchez, s’havia limitat a moure fils des de la rereguarda i a criticar en públic les seves decisions, ahir van passar a l’atac amb un contundent moviment en bloc que entenien com a definitiu per acabar amb el líder socialista. La meitat més un dels membres de l’executiva van presentar la dimissió a la seu de Ferraz amb l’objectiu que Sánchez es veiés obligat a dimitir automàticament -com, segons ells, diuen els estatuts-. Però no se’n van sortir. El secretari general socialista va tornar a demostrar ser un líder a prova de bombes i va contraatacar amb una jugada d’escacs: va fer servir una lectura “estricta” d’aquests estatuts per fer girar la truita i posar en marxa el seu pla inicial de convocar primàries a finals de mes.
Els crítics, convençuts que havien donat l’estocada final al granític líder socialista, van muntar en còlera. Tant, que la jornada es va acabar convertint en un esperpent. A última hora del vespre, la mà dreta de Susana Díaz al PSOE andalús, Antonio Pradas, es va presentar a la seu del PSOE a Ferraz per queixar-se, però es va trobar la porta tancada i es va haver de conformar amb protestar enèrgicament davant dels mitjans aplegats al lloc: “L’executiva s’ha dissolt”, reclamava. Als despatxos -on encara hi havia Sánchez-, ningú el volia escoltar.
La jugada que els crítics feia setmanes que maquinaven era forçar la destitució de Sánchez amb la dimissió de més de la meitat de la seva executiva. Aquest òrgan, que és el que comanda el dia a dia del partit, està format per 38 persones i, per tant, necessitaven 20 dimissions. Com que en l’executiva del PSOE ja hi havia tres vacants -una d’elles per la mort de Pedro Zerolo i dues més per dimissions no relacionades amb la gestió de Sánchez-, només els en calien 17. I les van aconseguir. Van ser el mateix Pradas i la secretària d’immigració del partit, Eva Matarín, els que les van dur a Ferraz a mitja tarda. La seva interpretació dels estatuts és que això feia caure automàticament tota l’executiva, i que caldria nomenar una gestora, com la que va estar dirigint el partit després de la dimissió de Joaquín Almunia, l’any 2000. Però el secretari d’organització del partit, César Luena, va entendre-ho de manera diferent.
“Els estatuts obliguen l’executiva a convocar un comitè federal extraordinari que convoqui un congrés per triar un nou secretari general”, va dir Luena en una roda de premsa en què va fer esforços per no sortir-se del guió. És a dir, l’actual direcció va considerar que les normes internes del PSOE només els obliguen a engegar la maquinària per triar una nova direcció, però que no han de plegar -ni, per tant, triar una gestora- fins que aquesta nova executiva no estigui nomenada. Com que el pla inicial de Sánchez ja era proposar al comitè federal de dissabte que es convoquessin primàries i un congrés per triar una nova direcció, segons la interpretació de Luena, els crítics, amb el seu cop, no han fet res més que facilitar-li els plans al secretari general.
Avui mateix Sánchez es reuneix amb el que queda de la seva executiva -els dimitits no hi estan cridats- per convocar un comitè federal extraordinari que tingui, com a únic punt de l’ordre del dia, la convocatòria d’unes primàries i un congrés. Segons fonts pròximes al dirigent socialista, la intenció és que es mantingui la data del comitè federal que ja estava previst per a dissabte, però que es modifiqui l’ordre del dia i passi a ser un congrés extraordinari, i no un d’ordinari com havia de ser. Dins del comitè, també com estava previst, l’executiva portarà la proposta de fer les primàries el 23 d’octubre i el congrés a principis de desembre, segons les mateixes fonts. Els membres del comitè, però, poden proposar dates alternatives, que serien debatudes i votades.
Però les 48 hores que s’obren des de la reunió de l’executiva d’avui fins al teòric comitè federal de dissabte no seran plàcides. Els crítics ja van començar a desgranar ahir els seus arguments, i van reclamar que la comissió de garanties del PSOE, que és la que vetlla pel compliment dels estatuts, forci la destitució de Sánchez. És possible que aquesta comissió, on els crítics afirmen comptar amb majoria, es reuneixi també avui i pugui -ara sí- clavar l’estocada final al secretari general. Si no ho fan, l’encara líder socialista s’enfrontarà previsiblement al comitè federal més tens dels que es recorden dins del PSOE, com a mínim des de la Transició. Mai en l’època moderna del partit un secretari general s’havia resistit a marxar contra el criteri de la seva executiva: “Vivim uns temps inèdits i difícils”, va admetre Luena.
Foc creuat
La dimissió en bloc de la meitat de l’executiva i el contraatac de Sánchez van ser ahir el colofó d’un dia de foc creuat entre els sectors enfrontats. Va encetar l’ofensiva, al matí, l’expresident espanyol, Felipe González, en una entrevista a la SER en què va afirmar que se sent “enganyat” per Sánchez, perquè aquest li havia promès abstenir-se en segona votació a la investidura de Mariano Rajoy. El secretari general socialista no va trigar a respondre, fent servir termes bèl·lics per primer cop en públic: “González és al bàndol de l’abstenció. M’agradaria saber on és Susana Díaz”.
Sánchez s’atrinxera, sí, però no renuncia a l’ofensiva mentre una oposició cada dia més contundent, cridanera i organitzada l’acorrala. El líder socialista intenta fer servir l’astúcia, que fins ara li ha permès mantenir-se viu. Caldrà veure fins quan podrà respondre a les bombes amb moviments d’escacs.
