El Regne Unit admet a tràmit l'euroordre contra Ponsatí i la cita per a dijous vinent

El Tribunal Suprem ha enviat informació addicional centrada en la desobediència al Constitucional

El Regne Unit ha acceptat la informació addicional que aquest mateix divendres li ha remès el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena i finalment ha admès a tràmit l'euroordre contra Clara Ponsatí que va rebutjar dimecres. Així ho ha admès l'advocat de l'exconsellera, Aamer Anwar, que s'ha mostrat confiat que podran combatre l'extradició, ja que Llarena ha centrat l'euroordre bàsicament en la desobediència de Ponsatí a les sentències i interlocutòries del Tribunal Constitucional. Segons el seu advocat, Ponsatí haurà de comparèixer en un tribunal d'Edimburg dijous vinent, 14 de novembre, tot i que fonts del Tribunal Suprem afirmen que encara no en tenen cap notificació.

La policia britànica va rebutjar dimecres l'euroordre al·legant que faltava informació bàsica per conèixer quins són els fets detallats pels quals es demana l'extradició de Ponsatí (inicialment parlaven d'una euroordre "desproporcionada"). Ara, en un concís informe al qual ha tingut accés l'agència Efe, Llarena imputa a l'exconsellera la desobediència en les diferents sentències i interlocutòries del Tribunal Constitucional contra el referèndum de l'1-O, el qual va ajudar a impulsar "malgrat conèixer la il·legalitat i nul·litat del procés, que finalment va desembocar, tal com es preveia, en actes violents".

La policia britànica rebutja per ara l’euroordre contra Ponsatí

El jutge instructor assenyala que Ponsatí, a la qual reclama per sedició i que és a Escòcia, era consellera d'Ensenyament i que, com a tal, el 6 de setembre del 2017 va signar el decret pel qual es convocava el referèndum, tot i les resolucions del constitucional que l'havien declarat nul i que havien advertit als membres del Govern de les conseqüències penals si es continuava amb el procés.

El 29 de setembre del 2017, continua, va donar instruccions per cedir l'ús dels centres d'ensenyament de la comunitat, que depenien d'ella, perquè fossin utilitzats com a col·legis electorals l'1-O, i ho va fer també "amb ple coneixement" que el Constitucional havia suspès el decret de convocatòria de la consulta.

Llarena destaca que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya havia ordenat, a més, a les forces policials que procedissin al tancament dels centres de votació i impedissin el referèndum i que el 28 de setembre els responsables dels Mossos havien alertat el Govern que "era probable una escalada de violència amb brots importants d'enfrontaments el dia 1 d'octubre, com finalment va passar".

En resum, diu que Ponsatí, en la seva condició d'autoritat pública i en exercici de les seves funcions com a consellera, el 6 i el 29 de setembre del 2017 "va desobeir les resolucions i els requeriments reiterats del Tribunal Constitucional del Regne d'Espanya, així com l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i que "va prendre mesures per celebrar el referèndum".

"Tot això amb l'objectiu d'aconseguir l'alteració de l'ordre legal i constitucional vigent", conclou l'escrit, enviat en castellà i en anglès a través de SIRENE, el sistema pel qual es comuniquen les ordres de detenció europees.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF