Publicitat
Publicitat

Rajoy ignora l’última crida al diàleg de Puigdemont abans de la DUI

La Moncloa aprova demà el 155 tot i que el president diu que el Parlament no ha votat la independència

Encetar una guerra de nervis amb Mariano Rajoy com a contrincant és una tasca ingent. El president espanyol és especialista en el control dels temps, en la dilació com a estratègia. Ahir, quan es complia el segon termini que va donar a Carles Puigdemont per aclarir si havia declarat la independència de Catalunya, ho va tornar a demostrar. El president de la Generalitat va contestar, quan faltaven pocs minuts per al límit de les 10 del matí que li havia donat Rajoy, amb una nova carta que subratllava que el Parlament “no va votar” la independència el dia 10 d’octubre, però l’avisava que, en cas que s’activés el 155, ho acabaria fent. És a dir, el president de la Generalitat admetia que el mandat popular de l’1 d’octubre, al qual dona plena validesa, havia quedat en suspens. Era un canvi de to en la línia de clarificar si la independència estava declarada que, això no obstant, no va servir a Rajoy, que va enrocar-se en el 155.

El president espanyol va respondre al cap de pocs minuts amb un comunicat en què descartava que aquesta resposta fos vàlida. Segons el text, el govern espanyol li havia demanat una resposta “clara i precisa” que expliqués “si alguna autoritat de Catalunya havia procedit a declarar la independència”, i a la carta no la veien enlloc. Però en lloc de prémer el botó del 155 de manera immediata, amb un consell de ministres extraordinari que havia estat anticipat per diversos ministres del seu govern, Rajoy va tornar a xutar la pilota endavant. El que semblava que havia de ser el dia gran del 155 es va convertir en un nou compàs d’espera fins dissabte. Això sí, l’executiu espanyol va deixar clar que la intervenció de l’autonomia arribarà de manera inexorable si Puigdemont no fa un gir de 180 graus. “Que ningú dubti que el govern [espanyol] posarà tots els mitjans per restaurar com més aviat millor la legalitat”, va dir el portaveu de l’executiu, Íñigo Méndez de Vigo, des del Congrés. El també ministre de Cultura va ser l’encarregat de donar la resposta oficial a la carta de Puigdemont en un intent de l’executiu espanyol de mantenir un perfil baix.

A punt per a l'article 155

Consell extraordinari

Rajoy va convocar per demà un nou consell de ministres extraordinari (avui n’hi ha un d’ordinari, però ell no el presideix perquè és de viatge oficial a Brussel·les, on intentarà fer pedagogia de la intervenció i de la seva gestió de la crisi catalana) en què sí que s’aprovaran les mesures definitives del 155. Rere l’ajornament hi ha la falta d’acord amb el PSOE. L’exministra socialista Carmen Calvo encara es va reunir ahir durant dues hores amb la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, a la Moncloa per acabar de tancar els serrells. Fonts populars admetien que el consens no era encara absolut sobre quina havia de ser la fórmula d’intervenció, i que les reunions entre els grups continuaran avui.

Els socialistes volen que la intervenció sigui “molt i molt limitada”, deia ahir el secretari d’organització del PSOE, José Luis Ábalos, i també demanen que sigui curta en el temps. I és precisament el calendari el principal escull entre totes dues formacions, perquè els populars no volen fer eleccions de manera immediata, sinó que prefereixen deixar apagar el foc independentista, esperar que les fractures internes s’eixamplin i, en definitiva, engegar la màquina de les enquestes i fer les eleccions quan els siguin més favorables. Ciutadans -que ahir va continuar sent un actor secundari en les negociacions del 155-, convençuts que aquestes enquestes ja els impulsen al Parlament, també les volen immediates.

Dues setmanes més

La fórmula que ahir tenia més números de tirar endavant és el 155 amb una intervenció dels Mossos i de les finances, a més de les competències del president de la Generalitat, que inclouen la convocatòria d’eleccions. Ho donava a entendre el número tres del PP, Fernando Martínez-Maillo, que va avisar Puigdemont que “pot convocar eleccions fins que deixi de poder-ho fer”. El PP prioritza tenir el suport del PSOE al Senat per aplicar el 155 amb més legitimitat a imposar cada detall de la intervenció.

Un cop quedin definides les carteres arrabassades a la Generalitat, el 155 quedarà vist per a sentència al Senat, que reunirà dissabte mateix de manera extraordinària la seva mesa. Previsiblement en dues setmanes la intervenció ja serà efectiva. Això obre al bloc sobiranista una finestra de temps per moure fitxa. Ahir es va convocar una junta de portaveus al Parlament per dilluns que podria acabar en un ple a mitjans de setmana en què es podria aprovar la DUI.

La gestió dels temps a Madrid i Barcelona continuarà, doncs, la setmana que ve. El que queda descartat és que sigui el Govern qui convoqui eleccions immediatament, una opció defensada per sectors del PDECat que ahir va perdre força dins del mateix partit, que va avalar la reactivació de la DUI. El govern espanyol, que va insinuar que la convocatòria d’unes autonòmiques aturarien el 155, ja té tota la maquinària engegada i només una retractació explícita de Puigdemont aturaria la intervenció.

La guerra de nervis comença a tocar la fi. S’acaba el temps perquè tant Rajoy com Puigdemont -que han ajornat les seves decisions en un intent de desfer la unitat sobiranista, el primer, i trobar espais de diàleg, el segon- hagin de prendre determinis definitius. La Moncloa mourà fitxa demà i la pilota tornarà a la plaça Sant Jaume.