Publicitat
Publicitat

Barcelona crida per la llibertat dels presos i de les institucions

450.000 persones omplen el passeig de Gràcia en una manifestació pel retorn a casa dels Jordis convertida en clam massiu contra el 155

'¿Señor ministro / de qué se ríe?' Aquest és el vers del poeta uruguaià Mario Benedetti que va encendre les primeres ovacions entre la multitud que ahir va omplir el passeig de Gràcia de Barcelona. Unes 450.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, que feia quatre dies que havien estat convocades per reclamar la llibertat dels Jordis, però que ahir xiulaven encara més fort quan sentien qualsevol referència a un govern central que quatre hores abans anunciava la suspensió de l'autonomia de Catalunya i de totes les seves institucions.

Una Ciutat Comtal que ja sembla acostumada a les multituds començava a veure com samarretes de diferents tonalitats de groc, estelades i cartells en defensa de la llibertat es dirigien al passeig de Gràcia cap a les quatre de la tarda. Des d'aleshores ja es començaven a sentir consignes de protesta per l'empresonament dels presidents d'Òmnium Cultural i l'ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, però també contra "les forces d'ocupació". Qualsevol dels crits dels congregats al passeig de Gràcia s'interrompia en algun moment pels seus mateixos xiulets cada vegada que sobrevolava un helicòpter blanc de les forces de seguretat espanyoles. Quan l'helicòpter era blau, en canvi, els manifestants l'aplaudien i ovacionaven els Mossos d'Esquadra. També hi va haver temps per preparar cartells i pancartes amb consignes en contra de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució com ara "TV3 serà sempre nostra".

"En falten dos"

El poema de Benedetti va ser el primer dels parlaments d'un acte de cloenda que va aplegar sobre l'escenari els representants de les 70 entitats que conformen la Taula de la Democràcia. De totes aquestes van ser especialment aplaudides les del sector de la pagesia, que gràcies als seus tractors es van convertir en uns dels herois de l'1 d'octubre juntament amb els bombers.

"Ja hi som tots però ens en falten dos", començava l'actriu Rosa Andreu abans de llegir dos textos que Sànchez i Cuixart havien escrit especialment per als manifestants aplegats ahir a Barcelona. Dos escrits que van ser respostos amb crits de "Jordi, Jordi" per la multitud i que tenien l'objectiu de continuar esperonant una societat civil conscient que la d'ahir no era ni de bon tros l'última manifestació.

I el mateix van fer els actuals representants d'Òmnium i l'ANC, a qui acompanyaven dalt de l'escenari les parelles dels dos empresonats. El portaveu d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, va insistir fins que ho va aconseguir que la gent coregés un "No passaran", després d'assegurar que "el govern espanyol s'ha carregat la democràcia", seguit d'una súplica a Europa. Un discurs similar va fer el vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro, que va parlar d'"ultratge i humiliació" i va assegurar que per cada empresonat hi haurà un miler de persones al carrer, perquè a Catalunya "hi ha planter".

Després va ser l'actriu Lloll Beltran l'encarregada de resumir totes les reivindicacions de la jornada en un manifest a favor de la llibertat dels empresonats i en defensa de les institucions catalanes. Un manifest que va deixar interrompre pels xiulets quan va pronunciar més lentament el nom de Mariano Rajoy per rebutjar l'aplicació del 155. La cloenda de l'acte va ser per a Maria del Mar Bonet, que, com ha passat amb 'L'estaca' de Lluís Llach, ha vist com les protestes contra la repressió de l'Estat l'han forçat a recuperar la cançó Què volen aquest gent?

Tot això al davant d'una capçalera de la manifestació a l'altura de la Gran Via que presidien tots els representants del govern de la Generalitat, també el president Carles Puigdemont, que havia anunciat la seva presència just després del discurs de Mariano Rajoy. També a primera fila líders i portaveus del PDECat, com Marta Pascal o Artur Mas, i l'absència de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que a causa de l'aglomeració no va aconseguir arribar a temps a l'encapçalament de la manifestació.

En una segona capçalera al carrer Aragó diferents representants municipals de l'ANC organitzaven diversos cartells amb missatges en anglès dirigits directament "al món", tal com explicava un dels organitzadors, Jordi Masats. Entre els missatges, una nova súplica a Europa: "'Help us Europe! Who respects our Human Rights?'"

Amb poemes, discursos i cançons, la manifestació d'ahir va tornar a ser una protesta festiva i pacífica, però un esglaó més amunt en l'escala de la indignació. "Avui era molt important venir i he notat la gent més determinada, més emprenyada", explicaven dues parelles de Sant Martí de Tous i de Monistrol de Montserrat. Ells van marxar de Barcelona satisfets, amb la sensació que hi havia hagut molta gent però menys de l'esperada, a l'expectativa del discurs que a les 9 del vespre va pronunciar el president Carles Puigdemont i amb l'esperança que fos aquest el discurs que proclamaria definitivament la independència de Catalunya. El mateix esperaven Montserrat Cortina i Sandra Garcia, mare i filla vingudes de Montgat.

Això sí, tothom era conscient que haurien de tornar a sortir al carrer, com Antonio Martínez, gallec resident a Sant Iscle de Vallalta: "Els pròxims dies ens tocarà mobilitzar-nos més, i serem aquí!" Al carrer, com recorda el poema de Benedetti: "'[Señor ministro], aquí en la calle / suceden cosas / que ni siquiera / pueden decirse […] Después de todo / usted es el palo / mayor de un barco / que se va a pique".

RE