Màxima tensió entre Santamaría i Casado a les portes del congrés
Els dos candidats asseguren que tenen tancats els suports suficients
MadridAl PP dos més dos no són quatre. Si se sumen els compromissaris que afirmen que tenen assegurats els dos candidats a presidir el partit, Soraya Sáenz de Santamaría i Pablo Casado, al congrés extraordinari d’aquest cap de setmana hi votaran un 128% dels delegats triats per la militància en la consulta interna. Els equips dels dos candidats s’atribuïen ahir una victòria clara sobre el seu rival, de manera que afegien incertesa al resultat de la votació i allunyaven ja pràcticament de manera definitiva les opcions d’una candidatura unitària. Els dos candidats es van reunir ahir de manera informal, i a petició de Santamaría, en una trobada que l’entorn de l’exvicepresidenta creu que va ser “molt cordial”. Va servir perquè la candidata proposés a Casado per enèsima vegada arribar units al Congrés i perquè el candidat preferit de José María Aznar, entre altres dirigents, li donés carabassa.
L’equip de campanya de Santamaría va assegurar ahir haver trucat “un per un” als 3.082 compromissaris que votaran dissabte al congrés, i, “sense pressions”, haver-se garantit un 60% dels vots. Segons aquestes fonts, encara que no s’arribés a aquesta xifra la diferència amb Casado superaria el 15%. Presentar-se com a vencedora dona a Santamaría armes per defensar la seva tesi que cal una candidatura unitària. Però l’estratègia li va tornar a fallar ahir davant d’un Casado disposat a arribar fins al final i que també es veu guanyador. L’equip de l’exvicesecretari de comunicació va afirmar que després d’un treball de camp similar al dels seus rivals han arribat a la conclusió que el votaran uns 2.100 compromissaris, és a dir, un 68% del total. És una suma impossible que deixa clar que, en la lluita de poder del PP, algú menteix.
Rajoy entra en escena
I si el ball de xifres ahir va ser marejador, el ball de noms no es va quedar enrere. Les mostres de suport de figures de pes dins del partit s’han anat succeint durant els últims dies, però ahir es va posar sobre la taula un nom clau: el de Mariano Rajoy. Segons va publicar el diari El Mundo, l’expresident espanyol, que va prometre no intervenir quan va anunciar la convocatòria del congrés, hauria maniobrat perquè s’arribés al conclave amb una candidatura unitària, liderada per la seva ex número dos al govern espanyol. Segons aquesta informació, Rajoy estaria molest perquè Casado fes servir com a argument durant la campanya les crítiques a la seva acció de govern, i també li couria el suport d’Aznar al jove dirigent de Génova, que ell va alçar a l’executiva del partit el 2015. Per això hauria demanat a María Dolores de Cospedal, la candidata que va quedar descavalcada de la cursa després de la votació entre els militants, que apostés per una candidatura unitària, en favor de Santamaría, una petició que l’ex secretària general del partit va obviar, ja que dilluns va donar suport a Casado.
Altres dirigents també es van mullar ahir per un dels dos candidats, com ara l’expresidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes. Amiga personal i aliada de Cospedal, l’expresidenta també del partit a la capital espanyola va fer un tuit en favor de Casado, que, com el suport de José Luis Rodríguez Zapatero a Santamaría de dilluns, pot ser més una puntada de peu a les possibilitats del candidat en qüestió que no pas un favor. Qui encara és una incògnita és el president del partit a Galícia, Alberto Núñez-Feijóo, que no s’ha pronunciat públicament a favor de cap candidat. Al PP tothom sap que una paraula de qui hauria pogut ser i no va ser el candidat guanyador pot decantar la balança, i les dues bandes contenen la respiració a l’espera d’un pronunciament.
Mentrestant, la pugna va continuar ahir amb un augment de la tensió entre candidatures, tot i la reunió. L’entorn de l’exvicepresidenta va acusar Casado i Cospedal d’estar fent una campanya “bel·licosa” i ho van contrastar amb l’enfocament “en positiu” que afirmen haver adoptat ells. En el sentit contrari, els ajudants de Casado van insinuar que Santamaría estava trucant als compromissaris oferint-los càrrecs a canvi del vot.
