MÉS avança cap a la unificació i el PSM es podria dissoldre

PalmaLes primàries de MÉS per Mallorca celebrades la setmana passada han desencadenat tot un debat dins la formació ecosobiranista. La victòria còmoda dels dos candidats membres del PSM, Miquel Ensenyat i Bel Busquets, ha fet que cada vegada apareguin més veus que demanen dissoldre els partits que formen part de la coalició i deixar de distingir els militants segons si són d’un, de l’altre o independents.

Els dirigents de MÉS han insistit que no es pot fer una lectura dels resultats en clau d’enfrontament de partits, però tant els membres del PSM com els d’Iniciativa (IV) reconeixen que dins la coalició existeixen “dinàmiques” i “afinitats” basades en aquest criteri.

Antoni Noguera, juntament amb altres militants, va presentar una esmena al darrer congrés de MÉS en què apostava per “congelar els partits”. Aquesta fórmula passaria no per dissoldre’ls, sinó per mantenir-los purament administratius però fer que no tinguin cap tipus de vida orgànica i que ni tan sols es reuneixin les executives, que actualment tenen una trobada aproximadament cada mes i es dediquen “a l’anàlisi”, sense prendre decisions. Tot i així, l’esmena Noguera no posava terminis per a la “congelació”.

Matar els partits?

Dissoldre el PSM és “una idea que està prenent forma”, segons Lluís Apesteguia, que és membre de les executives tant de MÉS com de l’històric partit nacionalista. Tanmateix, això no pot ser immediat. Caldria aprofitar la celebració del proper congrés del PSM, que són biennals, per liquidar el partit o, com a mínim, dissoldre’n l’executiva. Mantenir l’existència formal del partit podria ser necessari per motius administratius: el PSM té propietats com la seu del carrer d’Antillón, té un deute que va eixugant i té treballadors contractats. Altres veus del PSM veuen amb més recel una possible dissolució i demanen més debat. Josep Ferrà, membre de l’executiva de MÉS i militant del PSM, assenyala que l’existència de diferents partits coalició és assimilable als “corrents” o a les “famílies” que hi ha en partits més homogenis, com el PSOE o el PP. A més, segons Ferrà, la “diversitat” de MÉS permet l’existència de “més matisos” que una “homogeneïtzació” de la coalició podria fer perdre. En qualsevol cas, diu, l’important és el que MÉS comunica cap a l’exterior i la possible dissolució dels partits només és una part d’un debat més ampli que inclouria, entre altres coses, la relació de MÉS amb altres partits de l’Estat i d’Europa. De moment, MÉS forma part de l’Aliança Lliure Europea (ALE) i IV manté relació amb els Verds europeus. Aquests dos grups comparteixen grup parlamentari a Brussel·les, però la relació amb els partits dins les fronteres de l’estat espanyol és molt més complexa. Per exemplificar-ho, basta destacar que el PSM manté relacions amb partits com Esquerra Republicana o els nacionalistes gallecs d’esquerres, mentre que IV ho fa amb forces com Iniciativa per Catalunya-Verds o Equo, tots dos aliats amb Podem i membres del grup parlamentari d’Units Podem a les corts espanyoles.

A més, a Iniciativa són més prudents amb la possible dissolució dels partits. Un dels dos coordinadors generals del partit i també membre de l’executiva de MÉS, Biel Frontera, afirma que “de moment” no són partidaris de dissoldre IV, “almenys fins després de les eleccions”. Tanmateix, Frontera recalca que tota l’activitat política dels seus militants està centrada en MÉS i que s’avança cap a una integració cada vegada major. MÉS va néixer el 2013 i, des de llavors, ha tingut òrgans de decisió conjunts i dos coordinadors generals. La força ecosobiranista no ha fet mai cap distinció formal entre membres del PSM, IV o independents, però a la pràctica ha mantingut sempre un cert equilibri de quotes en l’elecció dels càrrecs orgànics.

Tanmateix, en l’últim any i mig la divisió entre el PSM i IV ha crescut. De fet, l’actual proposta de dissolució dels partits cerca trencar amb aquesta dinàmica. La crisi dels contractes de Jaume Garau i la successió de Biel Barceló varen ser percebudes de manera diferent per un i altre sector de la formació i les “dinàmiques” i “sensibilitats” pròpies d’ambdós partits es varen accentuar. A més, aquestes crisis han coincidit més o menys amb la celebració del 40è aniversari del PSM i el 25è aniversari dels Verds de Mallorca, de qui IV es considera hereu. Les dues efemèrides varen fer que els aparells d’un i altre partit a reactivassin per brufar-les i que el distanciament entre uns i altres es fes més evident.

Dues seus, una fundació

La diversitat de MÉS es veu clarament reflectida en l’existència de dues seus: la del carrer d’Antillón és propietat del PSM i la del carrer de General Riera la lloga Iniciativa. En canvi, la formació va optar per fusionar els seus dos think tanks, de manera que la Fundació Emili Darder, vinculada al PSM, i l’Ateneu Pere Mascaró, vinculat a Iniciativa, es varen fusionar en la Fundació Darder-Mascaró. A més, ni el PSM ni IV compten amb estructura local i als municipis només hi ha agrupacions de MÉS. Aquesta fusió de les estructures locals que es va a dur terme els anys 2013 i 2014 en el marc de la campanya Som MÉS suposa, en paraules de Lluís Apesteguia, “el punt de no retorn” en l’estabilització i la consolidació de la coalició.

Tot i les mancances i les reticències, MÉS és un procés d’integració de diferents partits (principalment, el PSM i IV, però també formacions locals o més petites, com Demos+) més ràpid i més exitós que altres coalicions semblants, com el Bloque Nacionalista Gallego, Compromís al País Valencià, EH Bildu o En Comú a Catalunya.