MÉS duu al Parlament balear l'oficialitat del català a la Unió Europea

Els ecosobiranistes mallorquins i menorquins registren una proposició no de llei perquè la Cambra insti el govern espanyol a reclamar-la i per adreçar-se directament a les institucions de la UE

MÉS per Mallorca i Més per Menorca han registrat conjuntament una proposició no de llei perquè el Parlament balear insti el govern espanyol que "iniciï el procediment per sol·licitar al Consell Europeu la plena oficialitat del català a la Unió Europea". La proposició, feta arran d'una iniciativa de la Plataforma per la Llengua, també preveu que la Cambra balear s'adreci directament al Consell, a la Comissió i al Parlament europeus per reclamar aquest estatus d'oficialitat per al català, i al Parlament de Catalunya i a les Corts valencianes per treballar de manera conjunta per aconseguir-lo.

El text de la proposició, al qual ha tingut accés l'ARA Balears, constata que la llengua pròpia de les Balears és la tretzena més parlada del territori de la Unió, amb devers deu milions de parlants, i que "només" cal que l'Estat ho reclami i s'aprovi amb unanimitat perquè sigui reconeguda. El 26 de setembre, en el Dia europeu de les llengües, l'eurocambra va difondre un vídeo fet en els 24 idiomes oficials de la Unió que va reviure la polèmica per la no-oficialitat del català.

Tres dècades de precedents

El Parlament balear ja va aprovar l'11 de novembre de 1987 una altra proposició en què es reclamava l'oficialitat, i posteriorment les cambres catalana i valenciana varen aprovar mocions en el mateix sentit, segons recorda la proposició. El 2002 la Cambra també va aprovar una altra iniciativa que instava el govern espanyol a reclamar l'oficialitat. "Totes aquestes propostes han estat desateses pel govern de l'Estat, que és qui hauria de proposar-ho al Consell Europeu", afegeix el text.

La proposició, signada pels diputats Joan Mas Collet i Josep Castells, recorda que el català té més parlants que diverses llengües oficials, tot i que continua sense ser-ho. "Aquest fet pot afectar negativament elements tan importants com el prestigi necessari perquè se'n mantingui i se'n potenciï l'ús", argumenta, i afegeix que els milions de ciutadans catalanoparlants de l'Estat ja impliquen "el deure moral de garantir o promoure activament el dret de participar en català a les administracions". Recorda que l'Estatut de les Illes Balears "estableix l'oficialitat del català" i afirma que les institucions en garantiran "l'ús normal". El text afegeix que la presidenta, Francina Armengol, amb la signatura de l'acord d'investidura amb Més per Menorca, "es va comprometre a instar el govern de l'Estat a promoure l'oficialitat del català a la Unió Europea".

A més, la proposició constata que la no-oficialitat inclou "la impossibilitat" dels ciutadans d'emprar la seva llengua per dirigir-se a les institucions de la UE "amb normalitat", la manca de traduccions europees oficials al català i la "potencial limitació" de l'activitat legislativa autonòmica per promocionar el català. "Un acte jurídic de la Unió Europea pot restringir la possibilitat d'establir obligacions lingüístiques respecte de determinades matèries exclusivament en llengües oficials de la Unió", recorda el text.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF