L’Estat no esperà el veredicte europeu per tombar la tarifa plana

PalmaEl govern de l’Estat no ha esperat ni el dictamen de la Comissió Europea per tombar la proposta, aprovada per unanimitat pel Parlament, de fixar una tarifa plana de 30 euros per als vols entre illes, tot i que es va comprometre a defensar la iniciativa davant les autoritats europees. Va ser l’11 de maig del 2016, en una reunió, al Ministeri de Foment. La llavors titular del departament, Ana Pastor, va acceptar la proposta balear i va anunciar la creació d’una comissió mixta en matèria aèria per fixar el full de ruta i anar seguint les converses de Brussel·les.

Un dels grans impulsors de la tarifa plana és MÉS per Menorca. El diputat Nel Martí ja va assenyalar aquell dia, a l’ARA Balears, que “vull pensar que no és electoralisme”. Un any i cinc mesos després, però, la mateixa Pastor, ara en qualitat de presidenta del Congrés, ha enviat al Parlament l’informe que justifica el vet del govern central a la tramitació parlamentària de la iniciativa.

Amb el 75% ja n’hi ha prou

El primer que argumenta l’Estat és que el maig del 2017, efectivament, va enviar un informe a Brussel·les “perquè des de la Comissió es conclogui si la mesura és compatible amb la normativa comunitària”. “Fins a la data, no s’ha rebut contestació per part de la Comissió Europea”, hi afegeix.

En canvi, a continuació sí que cita un informe negatiu de la Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC) que assenyala que “en aquestes rutes (entre illes) no s’observa un error de mercat que justifiqui una mesura tan restrictiva per a la lliure competència com la fixació d’un preu únic”.

La clau del canvi de parer del govern de Rajoy -si és que alguna vegada va arribar a estar interessat a lluitar la tarifa plana a Brussel·les- és la concessió del descompte del 75% que es va veure obligat a donar als canaris i, de retruc, als balears per assegurar-se el vot del diputat de Nova Canàries, Poedro Quevedo, als pressupostos d’enguany. L’informe assenyala que “en tot cas”, amb l’increment del descompte, els balears “ja paguen un import significativament inferior” als 30 euros per trajecte que proposava el Parlament.

Pel que fa a la incidència pressupostària, l’Estat admet que la primera de les tres propostes, estendre la cobertura de la reducció de tarifes a tots els residents a les Balears i no només als ciutadans comunitaris, no té afectació en els pressupostos. En canvi, pel que fa a la tarifa plana sí que al·lega que els Pressupostos Generals d’enguany “no preveuen la partida pressupostària necessària per a la mesura proposada”. Això malgrat que en aquesta segona Proposició de Llei, la primera també fou rebutjada el mes de març, s’inclogué a posta una disposició final que especificava que la tarifa plana no entraria en vigor fins que s’aprovassin nous pressupostos.

L’Estat dedica més de la meitat de l’informe a argumentar que aquesta disposició final “condiciona la iniciativa legislativa que correspon al Govern en l’elaboració del projecte de llei per al següent exercici pressupostari”. En definitiva, l’Estat no accepta debatre cap iniciativa que li pugui suposar cap tipus de compromís pressupostari respecte de cap comunitat autònoma. Si no és de franc, no és debatible.

El 75% no compta per als càlculs

Tot i que l’informe admet que “és complicat realitzar una valoració econòmica del cost que la implantació d’aquesta mesura podria suposar per a l’Administració, ja que queda indeterminat el nombre de vols que, finalment, serien necessaris per mantenir les condicions requerides de connectivitat”, hi afegeix immediatament que “és evident” que, amb els preus actuals, l’Administració estaria “obligada” a compensar el dèficit d’explotació a l’operador aeri adjudicatari.

Malgrat reiterar la “incertesa” que suposa calcular l’efecte d’estimulació del trànsit que es pogués produir per la implantació de la mesura, acaba fent una “primera aproximació” a partir de les dades de viatgers del 2016. Així, estableix que, si l’any passat s’hagués aplicat la tarifa plana, l’Estat hauria hagut de pagar 38.908.031 euros a l’adjudicatària. D’aquests, 22,2 milions sortirien de la ruta Palma-Eivissa i 16,6 de la Palma-Maó.

MÉS per Menorca, principal impulsora de la tarifa plana, discrepa respecte d’aquest càlcul i assegura que implantar la mesura costaria, com a molt, 10 milions anuals. “Els 39 surten si no és té en compte la nova situació amb el descompte del 75%”, assenyala el coordinador general, Nel Martí, qui lamenta que, un pic més, l’Estat ha mostrat, en aquest informe, un escàs respecte “cap al Palament i cap al país”.