Junqueras ho torna a intentar: presenta un recurs d'apel·lació al Suprem per poder assistir a la investidura

Llarena va rebutjar la setmana passada el trasllat a una presó catalana perquè el diputat electe podia delegar el vot

Oriol Junqueras ho torna a intentar. La seva defensa ha interposat aquest dijous un recurs d'apel·lació davant del Tribunal Suprem per recórrer la decisió del jutge instructor de la causa per rebel·lió, Pablo Llarena, que va rebutjar la setmana passada el trasllat del diputat a una presó catalana perquè pogués assistir al ple de constitució del Parlament i a la sessió d'investidura. Ara aquest recurs caurà en mans, de nou, de la sala d'Apel·lacions del Suprem, que el 5  de gener ja va fer costat a Llarena i va rebutjar un altre recurs presentat per Junqueras en què demanava la llibertat.

La resposta de Llarena el 12 de gener va ser clara: no calia que els presos fossin traslladats perquè n'hi havia prou amb la delegació de vot, un supòsit que no entrava en el reglament del Parlament. Però ahir, davant la negativa ferma només de Ciutadans, tant Junqueras com el conseller Joaquim Forn i l'exlíder de l'ANC Jordi Sànchez van poder votar a distància gràcies a la delegació de vot, després que la mesa d'edat del Parlament acceptés aquest criteri del Suprem. El govern espanyol va decidir no recórrer-ho, cosa que sí té intenció de fer amb els membres del Govern a l'exili. Justament aquest dijous els tres diputats de Junts per Catalunya a Brussel·les han sol·licitat la delegació de vot de cara a la investidura -on sí són necessaris els seus vots, al contrari de l'elecció de la presidència del Parlament, on gràcies a l'abstenció dels comuns no calien-.

Ara el tribunal haurà de tornar a resoldre abans del 31 de gener, en un nou intent de Junqueras d'esgotar totes les possibilitats legals per acostar-se a Catalunya. 

En el recurs d'apel·lació, l'advocat de Junqueras, Andreu van den Eynde, "suplica" que traslladin el líder d'ERC a Brians 1 -la presó més pròxima al seu domicili-, o a un centre penitenciari que depengui de Catalunya que, per proximitat", li permeti "desenvolupar la seva activitat de participació política, així com estar a prop de la seva dona i els seus fills". A més, reclama que el recurs es resolgui de forma preferent a causa de la "transcendència" dels drets en joc i els "danys irreparables associats al desenvolupament de la legislatura sense la possibilitat de l'assistència" de Junqueras.

Vulneració del dret de participació política

Per a Van den Eynde, el trasllat suposaria "garantir els drets personals de l'investigat", com ara estar més a prop de la família, i evitar, sobretot, limitar el dret fonamental de participació política. També esgrimeix que en la resolució de Llarena que permet el vot delegat queda molt clara la premissa que aquest dret no pot ser anul·lat. Ara bé, per a l'advocat de Junqueras el problema està en el fet què la solució de Llarena resol un "suposat conflicte d'interessos" amb una "forma errònia de declaració d'incapacitat legal".

Van den Eynde considera que si Junqueras no pot assistir al ple s'està anul·lant part del seu dret de participació política perquè no n'hi ha prou amb el vot parlamentari. "Aquest dret implica la participació en els debats, la discussió parlamentària, la interpel·lació directa del govern, el vot de conformitat amb el producte legislatiu o resolució concrets (per exemple, les esmenes que es produeixen en el mateix ple) i la configuració de la voluntat popular genuïna, que és la que representa cada diputat", assenyala. En la resta d'al·legacions es diu que es crea "una nova causa d'incapacitat inexistent en la legislació -tal com s'avançava, no figura al reglament-", i finalment se censura que la justícia reguli les potestats del poder legislatiu amb aquesta interpretació del reglament.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF