Jordi Ballart: “El PSC ja no representa la pluralitat, ha assumit les posicions centralistes del PP”

BarcelonaJordi Ballart (Terrassa, 1980) va estripar el carnet del PSC i va deixar l’alcaldia de la seva ciutat la setmana passada, després de cinc anys al càrrec. Va prendre la decisió per “coherència” davant del “gir a la dreta” dels socialistes i l’aval de la direcció de Miquel Iceta a la repressió de l’Estat a Catalunya.

El PSC va avalar el 155 però no va deixar el partit fins dies després. Per què va esperar?

Era una decisió molt transcendental. Vaig fer un procés de reflexió i en algun moment vaig pensar a deixar la militància i mantenir-me a l’alcaldia, però vaig decidir ser conseqüent.

La dimissió va coincidir amb l’empresonament de part del Govern...

No hi té res a veure. La decisió ja estava presa, i si no hagués arribat el 155 en algun moment hauria deixat el PSC i l’alcaldia abans del 2019.

El PSC va qualificar aquella decisió judicial de desproporcionada.

Crec que es van quedar curts. Que persones que pacíficament hagin defensat les seves conviccions, idees i anhels estiguin a la presó no entra al cap de persones demòcrates. Algunes reaccions que ha tingut el PSC respecte a les situacions que estem vivint també m’han portat a marxar.

Parla d’un gir a la dreta del PSC. Quan el comença a detectar?

Amb el tema de la municipalització de l’aigua. Quan veig la reacció de persones influents i de la cúpula del partit, així com la seva connivència amb els poders econòmics, me n’adono que el PSC ha perdut la S. No és un partit socialista, perquè defensa interessos econòmics ocults.

Pot especificar?

No diré noms, però hi ha hagut extorsions personals a casa meva, amenaces, xantatges de lobis, de persones del PSC i de mitjans pròxims al partit. Espero que algun dia la justícia posi tothom al seu lloc.

Aquests poders han acabat guanyat, amb la seva dimissió?

No. Al mes de setembre el ple va aprovar el model de gestió directa de l’aigua i això és el més important.

Recentment deia que el PSC també ha perdut la C.

Ja no és aquell partit que representa la pluralitat del país. Se n’ha anat clarament cap a les posicions més centralistes del PP i en els últims temps hi hagut massa obsessió de mirar a Ciutadans. La por de perdre vots també l’ha portat a perdre la centralitat política del catalanisme.

Com valora l’aliança amb els hereus d’Unió de cara al 21-D?

Que hi hagi aliances amb el catalanisme em sembla bé, però els partits han de ser coherents. El PSC és un partit d’esquerres, teòricament, i això passa perquè no hi hagi persones de dretes a la candidatura. I menys d’aquells que van votar en contra del matrimoni homosexual.

Quin rol haurien d’haver jugat el PSC i el PSOE en aquests anys de Procés?

M’hagués agradat que no haguessin baixat mai del carro del referèndum legal i acordat.

Sobre la independència?

Defenso un referèndum a tot Espanya sobre la reforma constitucional en sentit federal, però a Catalunya també s’hi podria incloure l’opció de la independència.

Què pensa del fet que part del Govern estigui a Brussel·les?

És una altra pàgina del guió del Procés, on hi ha molta escenificació. A vegades penso que hi ha poques ganes d’aconseguir l’objectiu. Ho vaig pensar amb l’1-O.

Vostè va pactar amb el Govern per facilitar el vot a Terrassa.

Vaig fer una reunió amb dos consellers el 5 de setembre i no tenien gaire clar com ho volien fer. Vaig veure que no hi havia interès a obrir determinats equipaments de la Generalitat. Si s’hagués fet s’hauria votat en millors condicions.

Al PSC li han retret el que va fer?

He rebut més pressions amb temes vinculats a la S que no pas amb temes com l’1-O. Segurament pensaven que ho feia per mantenir la governabilitat amb el PDECat, tot i que ho vaig fer perquè m’ho creia.

Núria Parlon també s’oposava al 155 i no ha deixat el PSC.

Hem parlat molt d’aquest tema i respecto la seva decisió. Espero que més endavant sigui valenta i faci el pas per liderar i canviar el partit.

No tothom ha tingut comprensió amb vostè: Pere Navarro el va acusar a Twitter de traïdor.

Aquell tuit expressa un concepte de partits i polítics que fa molt mal a la democràcia.

Vostè vol seguir treballant per a Terrassa. Què té pensat?

Ara mateix descansar molt i reflexionar. A partir d’aquí, treballar i definir un projecte per a la ciutat, des de la política o des de fora. No descarto res.

Tampoc sumar-se a un altre partit?

He rebut dues ofertes per anar a llistes del 21-D en posicions de sortida i he dit que no. No em veuran en cap dels partits que existeixen actualment.

I crear-ne un de nou?

No crec en els partits polítics, estic molt desenganyat amb la manera de fer, les estructures jeràrquiques... Crec en projectes puntuals, moviments, xarxes a prop de la gent.