CIUTADANS

Joan Mesquida: “Em trob còmode amb el meu concepte d’Espanya”

Exdirector general de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil

Joan Mesquida (Felanitx, 1962) ho ha estat gairebé tot al socialisme balear i espanyol. A les Illes ha estat conseller d’Hisenda, conseller del Consell de Mallorca, diputat al Parlament i director general a Calvià. En l’àmbit estatal, va ser director general d’infraestructures del Ministeri de Defensa i director general primer de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Després de més de 30 anys de militància, Mesquida va abandonar el partit “sense deixar la política” i va reaparèixer recentment al parc de la Mar al costat d’Albert Rivera en l’acte de la plataforma España Ciudadana.

En quin moment, per quin fet, per quina anàlisi, Joan Mesquida decideix deixar el Partit Socialista?

Va ser un procés. Va ser un procés d’un seguit d’anys. Jo tenia la sensació que el Partit Socialista estava perdent la vocació de partit majoritari i de partit socialdemòcrata, i a més, s’estava desdibuixant la idea de ser un partit d’àmbit estatal. Hi havia un discurs territorial a Catalunya, un altre a Andalusia... Amb els anys es va produir un allunyament i finalment vaig prendre la decisió d’anar-me’n. També val a dir que són 32 anys. Quan has estat casat 32 anys gairebé tens dret a canviar d’aires, no és que cada any canviï de parella.

Francina Armengol us va demanar que us ho repensàssiu.

Sí. Armengol em va enviar un WhatsApp dient-me que li sabia greu i que li agradaria que m’ho repensàs. Jo li ho agresc, sempre hi he tengut bona relació a pesar de les divergències polítiques.

Què us hauria d’haver dit perquè us ho repensàssiu?

Era una decisió meditada que ja no tenia marxa enrere, no esperava cap oferta o contraoferta.

Quan encara éreu al PSOE us pronunciàreu a favor del lideratge de Susana Díaz. Creis que el partit hauria anat millor si hagués guanyat ella les primàries?

Sí, jo crec que sí. Té una visió del model territorial amb la qual jo coincidesc. El model constitucional: amb comunitats autònomes amb moltes competències. El que hem de tenir en compte és que estam parlant del Partit Socialista Obrer Espanyol, no pot ser que cadascú tingui una idea sobre el model territorial i que al final això determini que dins el PSOE hi convisquin models totalment divergents.

En quin moment començau a tenir relació amb Ciutadans?

El president de Ciutadans, Albert Rivera, em va plantejar intervenir a l’acte que feien al parc de la Mar i li vaig dir que sí. Jo els havia anat seguint i m’agrada el seu missatge. Em varen dir: “Parla d’Espanya, del teu concepte d’Espanya, de la seguretat...”. Són temes amb què em trob còmode i vaig decidir intervenir. En aquell moment va ser quan vaig pensar que el més coherent era deixar el meu càrrec a l’Ajuntament de Calvià.

I amb les persones de Ciutadans a escala balear? No coneixeu Xavier Pericay o Olga Ballester, per exemple?

Vaig tenir l’oportunitat de fer un cafè amb en Xavier Pericay fa devers tres anys, però no, no tenia cap relació amb la gent de Ciutadans.

S’ha parlat que pugueu ser candidat a tot: a Cort, al Parlament ,al Congrés...

Sí, i mai no som jo qui diu aquestes coses. Un pensa: “A mi m’agradaria que no em fessin candidat a tot”, tal vegada seria massa! [riu] Però per altra banda penses que si algú troba que series bon candidat a Cort, al Parlament o on fos és perquè beneit del tot no ho ets. De tota manera, us puc assegurar que d’aquest tema no n’hem parlat i que de moment no el tenc al cap.

No teniu cap decisió presa ni cap oferta?

Ni m’han plantejat res ni jo he plantejat res.

La diputada Olga Ballester va dir que, de moment, col·laboraríeu a escala “tant autonòmica com estatal”. Teniu aspiracions a Madrid?

En política, les circumstàncies són tan canviants que un ha de mirar de tenir les mínimes aspiracions possibles. Jo em moc en uns altres termes, a mi m’agrada pensar on seria més útil. He estat en llocs i responsabilitats molt diferents. He estat en temes d’hisenda, de defensa, de seguretat, de turisme... Em varen plantejar que podria fer aportacions importants en qüestions relacionades amb la seguretat de l’Estat, a escala estatal. Jo estic disposat a col·laborar amb tots els àmbits en què pugui aportar alguna cosa. A partir d’aquí... No estic en els àmbits de decisió, el que ells pensin.

Ja que deis que no estau en els àmbits de decisió: us heu afiliat a Ciutadans?

No, no hi estic afiliat.

En el discurs al parc de la Mar vàreu parlar del perill del nacionalisme. Vàreu ser conseller gràcies als vots del PSM, vàreu ocupar llocs importants al govern de l’Estat gràcies als vots de les forces nacionalistes i fins fa poc éreu director general a Calvià amb els vots d’Esquerra Oberta. No hi veis cap contradicció?

No, jo crec que no. He tingut els càrrecs que he tingut perquè els meus superiors m’hi varen proposar. Quan un planteja una opció de govern i té el suport de forces nacionalistes, no ha d’assumir l’ideari nacionalista. Jo crec que Pedro Sánchez no assumeix l’ideari independentista. L’important no és qui et dona suport, és què dones a canvi. A mi no m’agradaria, us ho he de reconèixer, tenir una responsabilitat de govern gràcies al suport dels que estaven a favor d’ETA, en aquest cas Bildu. En qualsevol cas, l’important és que tu no facis cap tipus de col·laboració, acció o gest que empari la seva ideologia.

En què s’ha equivocat Francina Armengol que Ciutadans hauria de tenir en compte per no equivocar-se?

Quan estàs en un partit estatal no pots anomenar presos polítics els independentistes presos, no pots parlar de dret a decidir... Això al final impregna moltes decisions que prens.

I en què es va equivocar Bauzá?

El TIL era una bona idea molt mal aplicada. Bauzá va esdevenir un expert a crear problemes allà on no existien.

Com a conseller d’Hisenda vàreu ser l’impulsor de la primera ecotaxa. Com valorau l’impost que s’aplica ara?

L’impost que s’aplica ara és en un 95% o un 97% el que s’aplicava llavors, i n’estic molt satisfet. Quan era conseller, vaig oferir al president Antich diferents models d’impost i finalment vàrem optar per gravar les estades nocturnes i cobrar-ho en els allotjaments. L’ecotaxa és una petita quantitat aplicada a moltes persones: permet recaptar molt i fer moltes coses. En aquells moments estàvem parlant de 60 milions d’euros, que ja era una doblerada. Sobre l’ecotaxa continuu pensant el mateix: n’era partidari i encara ho som. Només una cosa: jo no hauria incrementat al 100% les tarifes, em sembla massa i és un cas que no havia vist mai.

Ara que ETA s’ha dissolt, com valorau el funcionament de la lluita antiterrorista a l’estat espanyol?

Ha funcionat molt bé. I ha anat tan bé perquè han funcionat els quatre pilars que tenia. Hem tingut un centre d’intel·ligència i uns cossos de seguretat que han fet molt bona feina, això seria el primer pilar. Després, la cooperació internacional amb França va ser absolutament crucial. L’altra cosa important va ser la fermesa dels jutges. De fet, es va crear l’Audiència Nacional per treure de l’àmbit del País Basc determinats judicis. I per últim, l’altre pilar important va ser la llei de partits, que va servir perquè els que donaven suport als terroristes no es poguessin presentar a les eleccions.

Què queda per fer?

ETA va tenir sempre un suport polític que està bastant intacte. Es tracta que aquests grups no puguin tergiversar la història. Els terroristes han fet molt de mal, no podem permetre que els mirin de convertir en lluitadors per la llibertat, aquestes situacions s’han d’evitar. Hem de saber el sofriment que va suposar que unes persones pensassin que havien d’aconseguir la independència perquè eren més que els altres.

Vàreu dir que “els secessionistes que dirigeixen el Govern de la Generalitat han de saber que no hem estat lluitant 50 anys contra ETA amb 853 morts perquè ara aconsegueixin en un despatx el que tanta sang vessada va costar”. Contra què lluitàveu, contra l’independentisme o contra el terrorisme?

Evidentment, lluitàvem contra el terrorisme, però la finalitat del terrorisme contra el qual lluitàvem era aconseguir la independència. Quan vàrem estar parlant amb ETA, vàrem posar sobre la taula que alguns terroristes que no tenien delictes de sang sortissin abans de la presó. ETA no va voler parlar mai de presos, volia parlar d’independència. Els independentistes d’ETA volen el mateix, afortunadament sense recórrer a la violència armada.Què li diríem a un fill d’un guàrdia civil que va matar ETA si ara decidíssim donar la independència a Catalunya? Si jo fos ell, pensaria: “I mon pare, per què va morir? Per què no li vàreu donar la independència al País Basc?”. Crec que això és un argument de molt de pes, no es pot cedir. A més, Espanya serà el que decideixin els espanyols. Si Espanya ha de ser el que decideixin les persones que viuen a determinats territoris, això no tindrà fi. Si demà Catalunya és independent, què ens fa pensar que demà no sortirà Girona exigint també la independència? Això no tindria fi. El model territorial es decideix al Congrés. Si el Congrés canvia la Constitució ja està, però si no, no pot ser. A més, la situació no té sentit. Faig un símil: si Espanya fos una empresa, hi ha un director general la intenció del qual és destruir-la. Hi ha un president de la Generalitat a Catalunya que té uns recursos, unes institucions, un sou, uns mitjans per destruir l’empresa, per destruir Espanya. En què basen aquesta reivindicació? Són superiors? Francament, no els veig cap superioritat ètica o moral.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 12/08/2018

Consultar aquesta edició en PDF