Política 18/02/2019

Dominique Nogueres: “Sembla que el resultat del judici ja estigui preparat”

Entrevista a la vicepresidenta de la Federació Internacional de Drets Humans i també observadora internacional del judici de l'1-O

Mariona Ferrer I Fornells
3 min
01. Dominique Nogueres. 02. El líder d’ERC, Oriol Junqueras, abans de declarar al Suprem.

MadridSegueix el judici al Procés en directe

Durant tres dies ha matinat per assegurar-se entrar a la sala del Tribunal Suprem on té lloc el judici al Procés. Dominique Nogueres (París, 1947) és vicepresidenta de la Federació Internacional de Drets Humans (FIDH) i la setmana passada va integrar la delegació de quatre observadors internacionals que, amb el suport logístic de la plataforma International Trial Watch-Catalan Referendum Case, han seguit el judici com a públic, ja que el tribunal no els ha reservat seients.

Com ha viscut la primera setmana de judici?

Tot plegat ha sigut molt curiós: sembla que el Suprem ho té tot molt ben organitzat, però dins de la sala hi ha una cosa que no m’agrada, i és que l’ambient és molt teatral. A diferència del que es pugui veure per televisió, no hi ha ànima, al judici. És molt fred. A més, la presència de Vox com a acusació popular ho impregna tot: entre el públic hi ha seguidors del partit d’extrema dreta que tenen set de venjança, dones llançant insults als presos només entrar i demanant que estiguin entre reixes tota la vida.

¿Hi influeix que sigui a Madrid?

Molt. Veig les famílies dels acusats molt aïllades, soles, com els advocats. El fet que siguin jutjats fora de Catalunya comporta una gran diferència.

Quina opinió té del paper de la Fiscalia?

Em sembla que en les qüestions prèvies ja van ser molt durs. No soc gaire optimista sobre el desenllaç. Me’n vaig endur una impressió molt desagradable.

¿Abona la teoria que la sentència ja està escrita?

El president del tribunal, Manuel Marchena, va dir als advocats i als acusats que només tindrà en compte el que es digui a la sala. Però, igual que l’organització, sembla que ja està tot arreglat de fa temps. Com si el resultat del judici ja estigués preparat. Quan va parlar el líder d’ERC, Oriol Junqueras, vaig notar que el president escoltava però no prenia cap nota, igual que la resta del tribunal. Com si no li importés. I Junqueras s’enfronta a 25 anys de presó.

Però, més enllà de les seves impressions, ¿ha vist alguna irregularitat clara?

La porta tancada, per exemple, que no puguis entrar ni sortir de la sala. També la distància entre els acusats i els advocats. Els primers dies Junqueras no ha pogut parlar amb el seu advocat. En un judici d’aquest calibre no és possible no mantenir constantment contacte amb la teva defensa. Com a advocada sé que això és molt important. Però al final Marchena ha acceptat que els acusats seguin darrere dels lletrats, que no és el mateix que al costat, com havien demanat.

¿Faran un informe amb el que han vist abans que acabi el judici?

Ara he de posar en comú la informació de tot el que he observat amb el meu col·lega de la FIDH, Alexander Faro, que també ha sigut a Madrid aquesta setmana. És difícil detectar si hi ha irregularitats en tres dies. Hi tornarem, perquè hi ha tantes coses la primera setmana que és difícil fer una previsió clara.

Què pot canviar en els pròxims mesos al Suprem?

Si el judici s’allarga gaire es pot convertir en una rutina, que ja no aparegui als mitjans de comunicació i la gent no en parli. Llavors poden canviar els procediments i fer-se més opac. Cal que hi hagi pressió exterior perquè se’n parli, es vegi i també s’expliqui a fora. I per això és fonamental la nostra tasca.

Ha tingut impacte fins ara?

Em sembla que a Europa no es parla gaire del judici, que no interessa. A França el primer dia hi va haver alguna notícia, però s’ha acabat.

¿No tenir un lloc reservat a la sala és una dificultat afegida?

És molt complicat perquè cada dia hem de venir a les cinc del matí a fer cua. Estic molt cansada. Això no és gens normal. Al tribunal no li agrada que hi siguem. Jo he fet d’observadora en judicis al Marroc, el Líban, la Costa d’Ivori i Tunísia. Aquest és el meu primer judici a Europa. Tot és diferent: és un macrojudici polític.

Quines conseqüències creu que pot tenir la sentència?

Marcarà el futur d’Espanya, però ja ho avaluarem més endavant. L’escenari polític també està enverinat, amb eleccions el 28 d’abril i el 26 de maig. Això pot afectar la causa i és estranyíssim que el judici continuï amb un partit polític entre les acusacions.

stats