INTERPRETANT LA HISTÒRIA
Política 22/08/2015

Diada de Mallorca: Què celebram? Quan ho celebram?

El Consell obre el debat sobre la significació i la data idònia de la festa

Rafel Gallego
6 min
AMBIENTACIÓ
 La presència dels gegants amb les figures dels reis donen color a la celebració de la Diada.

PalmaEl debat és damunt la taula i l’hi ha situat el mateix Consell. S’ha de continuar celebrant la Diada de Mallorca dia 12 de setembre, per commemorar la coronació de Jaume II i el jurament de la Carta de Franqueses i Privilegis del Regne de Mallorca, que va tenir lloc l’any 1276? S’ha de traslladar al 31 de desembre, amb motiu de la victòria de Jaume I sobre els sarraïns el 1229, certificada amb l’entrada del rei a Ciutat (aleshores Madina Mayurqa)? O bé s’hauria de cercar una data més ‘popular’, amb la qual es poguessin sentir identificats la majoria de mallorquins, com per exemple la de Sant Antoni (17 de gener)?

Va ser Maria Antònia Munar qui el 1997, quan era presidenta del Consell de Mallorca, instaurà la data del 12 de setembre per celebrar la Diada i d’aquesta manera establir alhora una mena de contrapès a la festa de l’Estendard (31 de desembre), que els sectors més nacionalistes consideren l’autèntica Diada. Durant la presidència de Munar (1995-2007) -ara a la presó per corrupció- és quan la Diada va viure els anys d’esplendor, com a mínim institucional. En els seus mandats s’invertiren gran quantitat d’esforços i doblers per intentar consolidar la festa ‘de tots els mallorquins’. Malgrat aquest intent per fer-la popular, la Diada no va acabar d’arrelar, entre altres raons perquè mai no ha estat un dia festiu al calendari i només els treballadors del Consell mateix tenen el dia lliure. Així i tot, la Diada es va mantenir durant la presidència de Francina Armengol (PSIB-PSOE), entre 2007 i 2011, i de Maria Salom (PP), entre 2011 i 2015. En aquest darrer període, el pressupost que es va dedicar a la celebració es va veure retallat de manera considerable a causa de les polítiques d’“austeritat”. El 2013, per exemple, el pressupost va ser de 56.000 euros, una quarta part del que va disposar el 2010 (228.000 euros) amb el Govern insular d’esquerres.

Habitualment, la festa s’ha vestit amb mercadet medieval, actuacions musicals, animació al carrer, jornades de portes obertes al Consell i actes institucionals en els quals s’entregaven els premis del Consell a entitats i representants de la societat i allà on les consecutives presidentes aprofitaven per fer el discurs corresponent; més enllà d’això, la Diada passava amb més pena que glòria.

Ara, els governants nous de la institució insular es plantegen reformular la Diada, començant per canviar-ne la data. En aquest punt, hi ha diferent teories.

31 de desembre

Guillem Morro, doctor en Història i especialista en Història Medieval, considera que la data idònia és el 31 de desembre. En aquest sentit, recorda que l’anomenada festa de l’Estendard és “la celebració civil més antiga d’Europa”, ja que s’ha commemorat des del segle XIII i que només amb l’“espanyolització” de les Illes Balears, als darrers 70 anys, s’ha abandonat.

Quant a la data del 12 de setembre, Morro assegura que “ni ha arrelat ni arrelarà, perquè no representa molts de mallorquins que tenen un sentiment de “mallorquinisme històric”.

A l’historiador, no fa falta ni preguntar-li sobre la idoneïtat de celebrar una conquesta -la referida de 1229- que va suposar una massacre en el bàndol dels vençuts sarraïns; ell mateix s’avança a la qüestió: “No se celebra cap massacre, que per altra part a totes les guerres n’hi ha, sinó la incorporació de Mallorca a la cultura occidental, en aquest cas catalana”.

Amb aquestes premisses, Morro només apunta un matís. “El fet que dia 31 sigui cap d’any podria fer que molts de ciutadans no participassin en la festa, de manera que es podria traslladar perfectament a dia 30, perquè la festa seria la mateixa, no perdria sentit i guanyaríem en pragmatisme”, conclou.

Mantenir la data

Entre els que defensen mantenir el 12 de setembre destaca el catedràtic d’Història del Dret i actual president de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Històrics, Genealògics i Heràldics, Román Piña Homs. Ell va ser qui va plantejar a Maria Antònia Munar, i finalment convèncer-la, la idoneïtat de celebrar el jurament de la Carta de les Franqueses per part de Jaume II. “El 12 de setembre de 1276 és data de celebració i felicitat per a l’illa”, asseverra. “La Carta suposa un instrument que atorga als mallorquins unes llibertats que fins aquell moment no tenien i que va fer de Mallorca una societat més progressista i oberta”, argumenta Piña.

A l’hora de justificar el fet que la festa no hagi arrelat entre la ciutadania en tots aquests anys, l’historiador n’assenyala principalment tres causes: “Per una banda, a Mallorca no acabam de conèixer bé la nostra història; per altra, quan arriba setembre la gent ja està farta de totes les festes de l’estiu i, finalment, perquè mai se l’ha considerada festa oficial”. En tot cas, s’hauria d’estudiar com fer que arrelàs i no suprimir-la o canviar-la de data. En aquest sentit, Piña abomina de la possibilitat de traslladar-la al 31 de desembre. “És el dia de la massacre. El mateix rei en Jaume diu al Llibre dels Fets (crònica de la conquesta de Mallorca) que les seves tropes mataren 20.000 sarraïns”, recorda. Piña entén que si les institucions es plantegen ara un canvi de data en la Diada és per “revifar els entusiasmes del nacionalisme procatalanista”.

Sant Antoni

Una tercera via seria passar la festa a una data que ja sigui considerada com a festa per bona part de la població i ampliar-la al conjunt de les Illes per fer una mena de Dia de Balears que substituís l’‘artificial’ 1 de març. En aquest punt, l’escriptor i expert en tradicions mallorquines Felip Munar aposta pel 17 de gener, dia de Sant Antoni, com data ideal. “A mi m’agrada el 31 de desembre, entre altres qüestions perquè és la festa cívica més antiga d’Europa. Però consider que hem de cercar un dia que pugui integrar de manera natural més gent; en aquest cas, Sant Antoni ja és una festa que celebren molts de pobles de Mallorca i que és oficial a Menorca, i no costaria gens integrar-hi Eivissa”, destaca Munar abans d’afegir un altre argument a favor del canvi de data: “Sant Antoni aplega elements pagans i cristians, i els darrers anys, lluny d’apagar-se, s’ha reinventat i ha agafat força als pobles que ho celebren”. Felip Munar suma a tot el que s’ha dit anteriorment la proximitat entre el 17 de gener i el dia de Sant Sebastià (20 de gener), patró de Palma, que podria generar una mena de sinergia festiva.

Més alternatives

Les tres opcions exposades (12 de setembre, 31 de desembre o integrar la Diada en una festa que estigui consolidada) són les que actualment tindria més en compte el Consell de Mallorca, però no les úniques que circulen entre estudiosos i aficionats a la nostra història. N’hi ha, per exemple, que defensen que s’hauria de commemorar l’ocupació borbònica de Mallorca i concretament l’11 de juliol de 1715.

Aquest és el dia en què s’entregaren les claus de Ciutat a Felip V. Seria una manera de reivindicar la resistència que durant anys va existir a aquella ocupació i de recordar els 300 anys de ‘dominació’ amb l’horitzó de recuperar la independència respecte d’Espanya, tot situant les Illes Balears en el context polític, històric i cultural de Països Catalans.

Ni nació ni diada

També n’hi ha que rebutgen qualsevol celebració d’una diada ‘nacional’ d’una nació que no existeix. És el cas del també escriptor Bartomeu Mestre Balutxo. “Estic cansat de predicar que les nacions han d’unificar els símbols d’identitat i no solem fer altra cosa que fragmentar-ho tot: diades, banderes, himnes... A Menorca, festa al gener, a Eivissa l’agost, al Principat el setembre, a València l’octubre, a Mallorca el desembre... Uns celebren derrotes i altres conquestes...no m’interessa parlar de la Diada de Mallorca (ni de cap altra regió), perquè Mallorca no és cap nació. De fet, s’ha intentat forçar l’1 de març com a ‘Diada de Balears’ i el fracàs és més que evident”. I és que Mestre allarga més la mirada cap a un horitzó que ell mateix defineix ara mateix com a “somni”. “El meu ideal és el de Joan Pons i Marquès, el de Gabriel Alomar, el de Pere Oliver i Domenge, el de Miquel Ferrà, el de tants i tants que lluitaren per bastir una República Catalana Federal, en el marc de les nacions lliures en un món sense més fronteres que els drets de les persones i el de tots i cada un dels seus pobles”, sentencia Mestre, qui ha escrit articles i ha fet conferències sobre aquesta qüestió.

Sigui com sigui, enguany la Diada tornarà a tenir lloc el 12 de setembre, però a partir d’aquí el Consell pretén obrir el debat a la ciutadania a través de distints instrument de participació.

Una vegada s’hagi escoltat els experts i el poble, la institució insular decidirà si manté o trasllada de data la festa que hauria de representar tots els mallorquins. Probablement estiguem a l’inici del final del darrer símbol del ‘munarisme’ que encara resta vigent.

stats