El Parlament acorda prioritzar el referèndum pactat en un diàleg "sense condicions ni renúncies"

L'independentisme perd la majoria per reafirmar la unilateralitat de la legislatura passada

MARC TORO / ALEIX MOLDES / NÚRIA ORRIOLS

Després de tres mesos sense votacions, el ple s'ha pronunciat i ho ha fet en la línia de prioritzar el diàleg amb l'Estat i el referèndum acordat. JxCat i ERC s'han aliat amb els comuns per aprovar una resolució que insta el Govern a "impulsar el diàleg i la negociació bilateral amb l'Estat, sense condicions ni renúncies", incloent-hi negociar un referèndum acordat. Ara bé, sense límit temporal: el document no fa referència a l'ultimàtum que va llançar el president de la Generalitat, Quim Torra, al president espanyol en el seu discurs per inaugurar el debat de política general, que va exigir a l'Estat un referèndum d'autodeterminació abans del novembre.

La resolució demana seguir "explorant" les vies de negociació amb l'Estat per poder "exercir el dret a l'autodeterminació", en el marc d'una consulta "acordada, vinculant i reconeguda internacionalment". Els dos diputats de Demòcrates, Antoni Castellà i Assumpció Laïlla (tots dos dins del grup d'ERC), s'han abstingut perquè la proposta no feia referència a la via unilateral, segons han explicat fonts del partit a l'ARA.

Tanmateix, el ple ha posat en evidència l'alteració de les majories parlamentàries arran de les suspensions. JxCat i ERC han afrontat les resolucions del debat de política sense majoria, ja que no han votat l'expresident Carles Puigdemont ni els presos de JxCat. I, de fet, han perdut tretze votacions. Els parlamentaris suspesos pel jutge Pablo Llarena han declinat designar un substitut que voti per ells als plens, ja que consideren que és vigent la seva delegació de vot prèvia a la resolució del Tribunal Suprem. Tanmateix, la mesa de la cambra –amb els vots d'ERC i el PSC– ha deixat aquestes delegacions sense efectes jurídics després d'un informe dels lletrats que avisava que les votacions podrien ser "invàlides".

En resum, el Govern ha comptat només amb 61 vots –Oriol Junqueras i Raül Romeva sí que han votat–, que, sumats als quatre de la CUP, no ha aconseguit aprovar una resolució dels cupaires que reafirmava la validesa de les resolucions a favor del dret a l'autodeterminació que fins ara ha aprovat el Parlament. És a dir, de suport a la via unilateral per assolir la independència. 

En concret, la resolució cupaire deia el següent: "Afirmar el dret imprescriptible i inalienable de Catalunya a l'autodeterminació tal com es va manifestar en les disposicions aprovades en aquesta cambra per a poder exercir aquest dret". 

JxCat i la CUP s'abstenen en la "proposta de claredat" dels comuns

JxCat i ERC no només han perdut la majoria sinó que també han votat dividits. Ho han fet en la "proposta de claredat" dels comuns que proposava "assolir, dins d'aquesta legislatura, un acord entre l'àmplia majoria de forces polítiques de Catalunya sobre aquest referèndum en el qual, com a mínim, es determini el procediment, la pregunta, les condicions per dur-lo a terme i la implementació de resultat". ERC i els comuns han votat a favor de la proposta però JxCat i la CUP s'han abstingut. Així, Cs, el PSC i el PP han sumat més suports per tombar la resolució.  

Durant la intervenció al ple, el diputat dels comuns Joan Josep Nuet ha defensat un nou model de "bilateralitat" entre Generalitat i Estat però ha deixat clar que s'ha de basar "sí o sí" en el principi d'"igualtat institucional". Ha presentat el pacte de claredat com la via per donar sortida al dret de Catalunya de decidir el seu futur: "Ens ha de servir per debatre com seria legítim per al conjunt de catalans i no només per a una part del país la realització d'un referèndum sobre el futur polític de Catalunya". 

Els comuns, davant les acusacions del PSC d'aliar-se amb l'independentisme., han dit dirigint-se al socialistes: "Ni en Cs ni amb el PP trobaran les solucions que Catalunya necessita". Nuet precisament ha recordat que els socialistes van donar suport a l'aplicació del 155.

JxCat i ERC obvien el seu trencament

Malgrat el desacord sobre els vots delegats que s'ha produït abans del ple, JxCat i ERC han obviat les seves discrepàncies al ple. Anna Caula (ERC) ha defensat el contingut de les propostes de resolució dels republicans, que assegura que parlen de "democràcia, defensa dels drets i les llibertats davant la repressió i d'autodeterminació", però també del "model social de República Catalana". 

Al seu torn, Gemma Geis (JxCat) ha fet èmfasi en la judicialització. "No vivim una situació normal ni la normalitzarem [...] Tenim presos i exiliats. Les dificultats per tirar endavant aquest ple [...] no ens han de fer oblidar que hi ha repressió i ingerència d'un jutge, el senyor Llarena", ha dit. "No hi ha prou presons per a tanta dignitat. Un judici just? Dret a la defensa? Un tribunal imparcial? [...] Aviat farà un any d'aquesta presó injusta i d'aquest relat fals que no passa cap filtre internacional". La diputada de JxCat ha traslladat tot el suport a Torra en les seves decisions per fer front a les sentències contra els independentistes processats, també per donar un ultimàtum al govern espanyol. "La seva estabilitat al Congrés acaba al novembre", ha afirmat. 

La CUP es desmarca del Govern

Per la seva banda, la CUP ha continuat defensant la via de la desobediència i ha cridat a crear més "1 d'Octubres". "El senyor Torra ens demanava unitat. Li diem que si no posen el seu Govern a treballar pel seu poble, el seu poble no se'n sortirà i no l'hi perdonarà mai", ha afirmat la diputada de la CUP Natàlia Sànchez.

També ha defensat la reprovació del conseller d'Interior, Miquel Buch, tot i que el ple l'ha rebutjat. Els cupaires han considerat que Buch no respecta el "dret a protesta i la dissidència política", arran de les càrregues dels Mossos d'Esquadra en les últimes manifestacions independentistes. "Parin de pegar a gent, parin de desnonar famílies i d'alimentar els relats dels Aznars", ha dit, i ha advertit que, en cas contrari, "no hi haurà República possible".

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF