El Bloc Nacionalista Valencià reclama "l'amnistia" per als líders independentistes i un referèndum a Catalunya

El PP, Cs i Vox demanen al PSPV que trenqui amb Compromís, mentre que Ximo Puig relativitza les diferències

El Bloc Nacionalista Valencià, el partit amb més militants dels tres que conformen la coalició Compromís, va aprovar en el seu consell nacional de dissabte una resolució que reclama "l’amnistia dels presos i preses polítics condemnats per organitzar un referèndum com a pas cap a una solució democràtica per a Catalunya".

La declaració va tirar endavant a instàncies de Bloc i País, el corrent sobiranista de la formació valenciana, que en diverses ocasions ha mostrat la seva disconformitat amb la "prudència" de l'actual direcció, que encapçala Àgueda Micó i, sobretot, pels seus acords amb Iniciativa del Poble Valencià. La formació que lidera Mónica Oltra ha manifestat de manera reiterada la seva llunyania envers el debat territorial, un plantejament que ha obligat el Bloc a mesurar els seus posicionaments per preservar l'estabilitat de la coalició.

De fet, i conscients de la incomoditat que la resolució genera en Iniciativa del Poble Valencià, però també en el PSPV, així com de la pressió que exerciran durant els pròxims dies les formacions conservadores, que avui ja s'ha iniciat amb la petició del PP, Cs i Vox al cap del Consell, Ximo Puig, perquè deixi de governar amb Compromís; des de la direcció del Bloc han intentat evitar la difusió del document, en una actuació que han justificat "perquè es tracta d'acords interns".

"Condemna absolutament injusta"

En el text, al qual ha tingut accés l'ARA, es denuncia que "el judici per l’organització del referèndum de l’1 d’Octubre a Catalunya ha demostrat el fracàs de l'estat espanyol per encarar políticament el desig majoritari de la societat catalana de decidir el seu propi futur polític en llibertat i democràcia". A més, es qualifica la condemna als líders independentistes catalans "d'absolutament injusta" perquè "qüestiona els pilars democràtics de l’estat de dret".

En aquesta línia, la resolució aposta pel "diàleg com a únic camí cap a una solució acordada i democràtica per a Catalunya buscant les vies per a l’acord i posant damunt de la taula la necessitat d’un referèndum pactat tal com s’ha fet en altres llocs d’Europa". És per això que reclama al govern espanyol que "iniciï sense més dilació un diàleg polític que substitueixi la judicialització i la repressió del conflicte polític".

El PP, Cs i Vox demanen a Puig que trenqui l’acord amb Compromís

La primera a condemnar la resolució del Bloc i a demanar a Ximo Puig que trenqui amb Compromís va ser la líder del Partit Popular del País Valencià, Isabel Bonig, que ahir va afirmar que "l'únic responsable del gradual procés de catalanització que està patint la Comunitat Valenciana és Ximo Puig, que ha format govern amb els que volen aplicar el mateix full de ruta rupturista que s'ha aplicat a Catalunya”.

Un plantejament que avui ha compartit el portaveu de Ciutadans a les Corts Valencianes, Toni Cantó, que ha recriminat a Compromís el seu "nacionalisme cada vegada més extremat", i al Bloc que compti amb "dirigents que es manifesten contra l'ordre constitucional". Encara més contundent ha sigut el cap de llista de Vox al Congrés de Diputats per la circumscripció de València a les eleccions del 10 de novembre, Ignacio Gil Lázaro, que ha dit que el Consell està "profundament contaminat" per Compromís i que el govern valencià està "molt pròxim a les tesis independentistes catalanes".

Ximo Puig circumscriu les diferències a "l'àmbit partidari"

El cap del Consell, Ximo Puig, ha restat importància a la discrepància amb el seu soci de govern i ha afirmat que és "lògic que hi haja visions particulars" dins de cadascun dels grups que conformen el govern valencià. "En l'àmbit partidari cada formació pot tindre la seua opinió. I jo la respecte, una altra cosa és que coincidisca amb ella", ha subratllat.

El líder dels socialistes valencians ha defensat que les diferències sobre el conflicte entre Catalunya i l'Estat no afecten el Consell perquè és un debat que supera les competències de l'executiu autonòmic. Per a Puig, "tot es pot discutir en l'àmbit de la Constitució, es pot discutir el canvi de la Constitució, de l'Estatut, però no alterar les regles del joc perquè, si no, ¿qui diu que les noves regles del joc seran acceptades pels altres?"

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF