Part Forana 04/07/2020

Vilafranca, 400 anys veient sortir el sol

La vila del pla trasllada als darrers mesos de l'any els actes commemoratius de la seva fundació

Ara Balears
2 min
Vista parcial de la part més antiga del nucli urbà de Vilafranca, creat dins el terme de Petra el 1620

VilafrancaTal dia com avui ara fa 400 anys es va fundar el poble de Vilafranca de Bonany. Era el 4 de juliol de 1620. El Reial Consell de la Corona d’Espanya, a través d’una Reial Provisió, i a petició de la sol·licitud feta per Pau Sureda i Campfullós, senyor de l'enorme predi Sant Martí, concedeix permís per a la fundació d’una nova vila a la finca de Son Pere Jaume.

Aquest fou el primer establiment del que seria, amb els anys, Vilafranca, una vegada que Pau Sureda posa a la venda les terres de Son Pere Jaume a diferents particulars de la vila de Petra, a la qual pertanyien els 24 quilòmetres quadrats que avui formen el terme municipal de Vilafranca, un dels més petits de Mallorca.

Lema de la celebració

'400 anys veient sortir el sol' és el lema de celebració dels quatre segles de vida de Vilafranca, que coincidirà també amb els 250 anys del naixement de l'historiador i fill il·lustre fra Lluís de Vilafranca, data també ressenyada en el calendari festiu local de 2020.

"Vilafranca, nosaltres també, i molt abans que els Estats Units, vàrem néixer un 4 de juliol", recorda el dinamitzador cultural, Jordi Rosselló, alhora que explica el fet que gairebé tots els actes relacionats amb l'efemèride tindran lloc durant el darrer trimestre de l'any, coincidint alguns amb la festa patronal de Santa Bàrbara (4 de desembre).

Per a aquest dissabte hi havia previst un acte simbòlic a la zona de Son Pere Jaume, finalment suspès a causa de la situació pandèmica, igual que la resta de programació de les festes de la Beata.

No obstant això, està en projecció, segons Jordi Rosselló, la creació d'una geganta que durà per nom Bàrbara, en honor de la patrona. També hi ha programades una sèrie de xerrades i rutes històriques temàtiques dins el terme municipal, alhora que es preparen petites produccions teatrals amb diverses escenes simbòliques dels 400 anys d'història.

Un poble només fundat per homes?

Entre el primers establidors hi figuren en els arxius: Jeroni Orpí, Pere Sastre, Sebastià Orpí, Joan Riutort, Joan Font, Tomeu Monjo, Jaume Sastre, Miquel Nicolau, Miquel Ribot, Miquel Mascaró, Montserrat Vadell, Pere Vadell, Tomeu Pastor, Bernadí Serra, Pere Joel, Martí Ballester, Joan Riera, Jordi Serra, Montserrat Nigorra, Sebastià Riera, Guillem Ciurana, Joan Mestre, Toni OIiver, Toni Riera, Rafel Nigorra i Miquel Santandreu. La visió masculinitzada i fragmentada de la història deixa oblidades, una vegada més, les dones. Ignorant les primeres pobladores es fa la impressió que el poble només fou fundat per homes.

stats