Mateu Puigròs: "La torrentada és un tema acabat i hem de passar pàgina"

PalmaLa sala de plens de l'Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar es va remodelar després de la torrentada. Els mobles són nous i el disseny, modern. Mateu Puigròs en presideix la taula des de fa 26 anys. El pròxim mes de novembre deixarà de ser batle del municipi que ha governat al capdavant d'un partit local, Grup Independent de Son Carrió, i amb el qual ha superat una de les catàstrofes més importants dels darrers temps a les Illes Balears. Reconeix haver comès errors, però està satisfet. Ara bé, en el seu adeu deixa propòsits al tinter: "Ens queixam que en tres anys encara no hi ha cap projecte, en aquests moments, damunt la taula, de cap organisme oficial, per poder començar obres l'any que ve", fent referència a la lentitud administrativa del Consell i del Govern per tirar endavant el nou pla urbanístic i evitar que es repeteixin els fets que es rememoren aquest dissabte 9 d'octubre.

Es compleixen tres anys de la torrentada. Hi ha actes previstos?

— Enguany no tenim cap acte previst. Pensam que la torrentada és un tema acabat i que hem de passar pàgina, però cada any hi ha una pressió mediàtica que no podem evitar. Tampoc volem ser maleducats amb els periodistes, però consideram que això ja va passar i que el fet de donar-li tanta rellevància informativa incrementa l'agonia i el patiment que hi va haver durant les setmanes del mes d'octubre de fa tres anys. 

Per exemple, s'ha parlat que cada vegada que plou hi ha preocupació a Sant Llorenç. Recercam el titular o realment hi ha histèria? 

— Se cerca la part emocional perquè és la que atreu els lectors, però crec que el que s'ha de fer és mirar la realitat. Efectivament, aquí quan plou hi ha incertesa i per això tenim el pla de contingència, que a vegades pot semblar exagerat però és per recordar a la gent que, en circumstàncies així, ha de pensar a prendre mesures preventives, que és l'únic que podem fer en aquests moments. 

L'any passat es varen comprar 23 parcel·les inundables: 21.500 metres quadrats per valor de tres milions d’euros per convertir en zona verda pública i que no s'hi pugui tornar a construir. En quin punt es troba el projecte actualment?

— La modificació urbanística ha constat de diferents fases: la primera, la suspensió de llicències; després hi ha la modificació, que està en tràmit i vigent al Consell de Mallorca, i que inclou totes les zones inundables dins la zona urbana, convertides en zones verdes. Aquests solars urbans i alguns de rústics s'han comprat per reconvertir-los i evitar falses expectatives urbanístiques. Una cosa que s'ha de tenir molt en compte és que, pel que fa a aquests solars, que eren edificables, encara que canviï la normativa urbanística, la taxació oficial ha de tenir en compte la taxació de la categoria anterior, en aquest cas de sol urbà. Hem comprat pràcticament totes les zones inundables, fins i tot una casa devora el torrent que s'havia fet amb llicència. Els propietaris han tingut molta voluntat i tenen un termini de tres anys per abandonar-la amb la idea que l'Ajuntament la demolirà. Aquests veïns ja tenen la llicència de l'Ajuntament per construir en un altre solar i, de fet, ja hi construeixen. A la banda del carrer, la prolongació del carrer del Cardassar, a través d'un procés molt més llarg perquè al principi no hi va haver acord, també vàrem comprar un habitatge i el vial ja està obert i dona directament a la mar. Això és un alleujament des del punt de vista físic i emocional. Al carrer del Pou també hi havia una casa antiga, on no vivia ningú, i que també va ser un obstacle, i ara també està esbucada. Les aportacions per a l'adquisició d'aquests béns ha anat a compte de l'Ajuntament i de La Caixa, que hi ha aportat un milió d'euros.

Sabem que hi ha hagut romanents de les ajudes als damnificats. Quines són les xifres actuals? 

— Gràcies a les aportacions de la gent, entre les quals hi ha la del tennista Rafel Nadal, vàrem aconseguir prop de tres milions d'euros. Aquests doblers estan repartits i s'ha fet una segona distribució dels romanents que quedaven. Hi ha hagut persones que han hagut de tornar doblers perquè havien cobrat en excés. Això ha servit perquè els que havien rebut una subvenció inferior al mal que tenien ho recuperassin. Ara ja no queden romanents perquè tots s'han repartit. 

El que preocupa, segons ens ha explicat l'associació de damnificats, és que encara queden 14 punts negres sense modificar. 

— Fins ara parlaven de competència municipal, però, per exemple, els ponts, que són cinc en total, són competència del Consell de Mallorca i, desgraciadament, no s'hi ha fet res. L'Ajuntament ja va preveure la lentitud de l'Administració; va encarregar projectes bàsics de cadascun dels punts crítics dins zona urbana. Aquests projectes es varen enviar al Consell durant el primer mig any del 2019, però encara no s'ha fet res. Per exemple, pel que fa al punt crític de la Variant, vàrem presentar un projecte que incloïa quatre vies perquè l'aigua passàs cap a s'Illot. Per tant, s'augmentava per quatre la capacitat del torrent. El Consell va considerar que no eren suficients, tot i que els hem evitat feina. Per la seva banda, Recursos Hídrics del Govern també hi ha vist deficiències, tot i les reunions mantingudes. Sembla que hi ha una espècie de 'competència' entre els tècnics del Consell i del Govern, però també ha faltat lideratge polític per trobar una solució. Per exemple, es podria haver contractat una empresa independent per fer projectes, segons la llei. Ens queixam que en tres anys encara no hi ha cap projecte, en aquests moments, damunt la taula, de cap organisme oficial, per poder començar obres l'any que ve. Tots estan en tràmit i ens preocupa el punt de la Variant. Si s'arreglàs aquest punt ens llevaríem, com a mínim, un 30% del problema. El que passa és que el Consell ha de demanar informes al Govern perquè els tècnics del Consell no són suficients per signar aquest projecte. 

Així doncs, enyorau alguna passa endavant, ja sigui burocràtica o no, pel que fa als assumptes que són competència del Consell de Mallorca o el Govern?

— Això és el que demanam, el que exigim. A vegades tenim la sensació que el fet que nosaltres hàgim sobreactuat al final ens ha afectat. A nosaltres ens va bé que facin el que trobin, però s'ha de fer. 

Com afronta el poble, a peu de carrer, aquesta data, encara que ja hagin passat anys?

— Jo crec que és un tema que es vol oblidar, tot i que això no significa no recordar-lo. Sabem que la gent està pendent de si es fa res amb la Variant i els ponts, i això té un impacte emocional, especialment amb vista al futur. 

Com va afectar l'arribada de la pandèmia la gestió, burocràtica o no, dels projectes que tenien relació amb la torrentada?

— Crec que no l'ha afectada.

Com es va gestionar la pandèmia en l'àmbit municipal?

— La majoria de feina va recaure en el Govern. Nosaltres hem col·laborat en tot el que demanaven. En la primera fase vàrem estar atents especialment a les persones vulnerables. Protecció Civil, com a molts de pobles, els va oferir una atenció quasi personalitzada. 

Tres nuclis turístics formen part de Sant Llorenç: Cala Millor, s'Illot i sa Coma. Com valorau aquesta temporada?

— El que m'han fet arribar els consorcis turístics de Cala Millor i Son Servera és que aquí, el fet d'estar enfora de Palma, no ha accelerat la recuperació tant com ho ha fet a les zones de prop de Ciutat. Les dues principals empreses hoteleres han deixat fins a nou hotels sense obrir. És preocupant i el consorci turístic de Cala Millor és una figura excepcional per arribar allà on l'Administració no arriba. El que fa és que com a destinació turística se'ns tingui present. La temporada fins al setembre ha estat bona, però no arribarem a final d'octubre. El 90% dels hotels tancarà dia 15. 

Llavors, ha jugat en contra vostra, el fet d'estar enfora de Palma?

— Hi ha hagut components externs, com les polítiques internacionals. Molts han cercat cases vacacionals, la qual cosa ha beneficiat els pobles de l'interior. Així i tot, n'hi ha que no han tornat a venir. 

Parlant de visitants i de promoció turística. Quina opinió teniu de la promoció del municipi que fa Miquel Montoro? 

— Crec que és un personatge singular. Avui dia hi ha pocs youtubers que tinguin tanta repercussió en els temes dels quals parla ell, i això el converteix en un personatge singular. Crec que tampoc no s'ha d'abusar d'ell i ho dic en referència als mitjans de comunicació. Si que és vera que parla de coses a les quals abans no es donava importància o molta gent descobreix amb ell, com el tema de l'economia circular o el quilòmetre zero. Serveix per rellançar la zona rural i ho fa beníssim. 

L'han visitat moltes persones conegudes. Ajuda a atreure visitants? 

— Tot suma, però ell no és un estirador de públic de masses. Tal vegada de turistes amb més consciència social, i està molt bé. 

Parlant d'un altre tipus de turisme... Les zones turístiques de Sant Llorenç han canviat molt els darrers 20 anys. Reconeixeu que s'han explotat tal vegada massa turísticament, ara que alguns plantegen un canvi de model?

— Ens pensàvem que no, però ara veim que en qualsevol època de crisi hi ha, tal vegada, una oferta excessiva, sobretot si tenim en compte que estam enfora de Palma. Això, fins que no es millori el sistema de transport més àgil, sempre serà difícil. Hem d'apostar per altres ofertes. 

Segons la Plataforma d'afectats per la Hipoteca (PAH), a Cala Millor hi ha edificis buits, i d'altres ocupats per persones en situació de vulnerabilitat que no estan empadronades. Es preveu comprar per fer habitatge social?

— Aquest tema està controlat. Per ara, no tenim queixes dels veïns, i això que en vàrem tenir. A Cala Millor hi ha dues cares: les dels hotels, la gran majoria dels quals s'ha renovat amb bones inversions, i la de l'oferta turística de les pensions, tal vegada una mica caducada. Ara, estam mirant de fer un projecte d'embelliment. Seria una experiència pilot a una illeta, a través dels fons europeus, per millorar les condicions energètics dels edificis, dels locals comercials i els habitatges. Si aquesta experiència anàs bé es podria traslladar a tot el nucli de Cala Millor.

Teniu la sensació que els fons europeus són inaccessibles per als municipis?

— Jo crec que hi ha hagut una sobreinformació. Els que ens dedicam a la política local ens veim amb dificultats per entendre com és de complicada la tramitació per a aquests fons. Era impossible fer-ho més difícil. A més, pensam que tot està pensat per a ciutats molt grans. No sé si es tenen en compte municipis com el nostre. Per exemple, no té en compte la població flotant.

Els plans del Consistori incloïen la remodelació de l'escoleta i reformes a la plaça de Jaume Sant Andreu. En quin punt es troben aquests projectes?

— La reforma de l'escoleta s'està fent, igual que les obres de l'Arxiu. Ara està en fase d'adjudicació i abans de final d'any començaran les obres a la plaça de Jaume Sant Andreu, la qual cosa inclou un simbolisme pel record de la torrentada.

El mes que ve deixau la batlia després de 26 anys. Com viviu aquesta etapa?

— Dia 20 de novembre deixaré la batlia. Em costa dur el compte dels anys que he fet feina. És un cicle més de la vida, no hi hem de donar una importància excessiva. Com per a qualsevol treballador del món, tot té el seu cicle i aquest és un pacte que vàrem fer. M'ha agradat molt la feina. Hem comès errors però també he encertat en moltes coses. Crec que ningú podrà dubtar que hem fet una bona gestió, crec que bastant eficaç. No hem estat capaços de rompre la dinàmica en els projectes de la torrentada i que depenen del Consell i el Govern.

Hi ha res que us faci sentir especialment orgullós dels vostres anys com a batle?

— Crec que, més que orgullós, satisfet. Per exemple, quan vàrem obrir l'auditori de Cala Millor. Va ser un fet important per a tot Mallorca i les Balears. Vàrem fer molts de congressos i va ser important des del punt de vista turístic. Igualment amb l'espai 36 de Sant Llorenç o el centre de dia de Son Carrió. A conseqüència de la torrentada, també vàrem veure que era necessari tenir un arxiu així com toca. De les experiències negatives sempre en treus de positives. Desgraciadament, és així. Vàrem organitzar tot el material que s'havia banyat amb l'ajuda de tècniques d'arxiu de Muro i Campos. Més que orgullós, estic satisfet també de la col·laboració de la gent. Al final, si veus que la gent no col·labora o que té una actitud passiva, penses que no ha valgut la pena, i no és així.

Més de 20 anys de govern amb un partit petit com Grup Independent de Son Carrió. Quina és la clau de l'èxit?

— Es donen un parell de circumstàncies... El fet que tinguem diversos nuclis de població afavoreix la creació de grups locals. El nostre grup es va obrir després de guanyar forces a Son Carrió. Vàrem ser capaços, en aquell moment, de tombar la balança a tot el municipi. Mai hem tingut majoria absoluta, sempre hem hagut de pactar, i ha estat amb el PSOE. Amb MÉS no hem pactat perquè en Toni Sansó volia ser batle i només tenia un regidor, no en tenia quatre, i es va muntar una història mental ell mateix i va quedar fora. Tanmateix, després el vàrem recuperar a l'equip de govern.

Us preocupa que tot el que heu fet, especialment els plans urbanístics, quedi en tràmit, inacabat, una vegada abandoneu el càrrec?

Hi haurà persones que voldran empènyer, tant com hem fet fins ara. El que trob és que en tres anys no pot ser que no tinguem ni una licitació i encara estiguem en fase de discutir. M'hauria agradat que almenys es fes la Variant.