Apareixen les primeres restes de dones enterrades a Son Coletes

Fins avui, l'equip tècnic d'Atics ha localitzat 17 cossos de víctimes de la Guerra Civil en aquest recinte, a Manacor

Les tasques d'exhumació del cementeri de Son Coletes han localitzat, avui, les restes de 17 cossos de víctimes de la Guerra Civil a partir de l'excavació de tres séquies i dos agrupaments d'ossos, ubicades a la zona 2, a l'oest de la creu de l'antic cementeri.

Així ho ha confirmat aquest migdia la consellera d'Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro, acompanyada pel secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado, i el coordinador de les exhumacions, l'arqueòleg Cesc Busquets.

Entre aquestes restes, hi ha els cossos de dues dones, que presenten singularitats específiques en la manera en la qual varen ser enterrades. Les seves restes s'han localitzat cobertes de calç viva. La disposició d'aquests cossos també difereix de la resta, ja que el cap de les dues dones està orientat cap a la creu de l'antic cementeri de Son Coletes, en sentit contrari que la resta de cossos recuperats fins avui. Les dues dones estan enterrades juntes, una damunt l'altra. Una d'elles duia un vestit, del qual s'han recuperat botons.

Segons les investigacions duites a terme per l'historiador Antoni Tugores, a Son Coletes hi ha documentada la desaparició de deu dones, entre les quals es podrien trobar les cinc infermeres de la Creu Roja, milicianes de Bayo. Però aquesta xifra podria ser superior. Els arqueòlegs descarten, en aquests moments, que els dos cossos localitzats puguin pertànyer a aquestes milicianes per raons d'edat i d'indumentària ―en l'última fotografia que es conserva d'elles, les milicianes anaven vestides amb una granota i el braçalet de la Creu Roja. Jesús Jurado ha volgut assenyalar que "ara mateix identificar aquests dos cossos és una prioritat per poder tornar-los a les seves famílies".

Les excavacions al cementeri de Son Coletes per part de l'equip tècnic d'Atics continuen i, amb tota seguretat, s'allargaran uns dies més enllà del 9 d'agost, data inicialment prevista per donar per finalitzada la intervenció.

Estudis antropològics

A la feina de camp que s'està desenvolupant aquests dies la seguirà l'inici dels estudis antropològics, que comporten la neteja i l'estudi en detall al laboratori de les restes localitzades. L'objectiu és poder determinar l'edat i el sexe de cada un dels esquelets i poder caracteritzar cada un dels individus: determinar-ne l'alçada, les característiques físiques, anomalies dentals i analitzar les lesions que presenten. Aquestes dades antropològiques seran fonamentals per tirar endavant l'estudi genètic de l'ADN de les restes i poder aconseguir-ne, en darrer terme, la identificació.

El cementeri de So n Coletes

Son Coletes va ser creat el 1820 com a cementeri de les víctimes de la pesta bubònica i va ser utilitzat durant la Guerra Civil com a gran fossa per a les execucions indiscriminades de dissidents i presoners. És, de fet, un dels indrets de major repressió franquista de l’illa de Mallorca. Actualment, no es coneix amb exactitud la quantitat de víctimes que s'hi enterraren.

Segons indica l'historiador Antoni Tugores en el Mapa de les Fosses Comunes de Mallorca, a partir del 17 d'agost de 1936, a Manacor, els organismes sublevats iniciaren una repressió sistemàtica amb execucions al cementeri municipal del Pla de Son Mas. A partir del 24 d'agost, aquestes execucions i enterraments varen ser traslladats a Son Coletes per poder disposar d'un espai allunyat del nucli urbà.

Entre final d'agost i setembre del 1936, Son Coletes va ser escenari de grans execucions, no només de víctimes manacorines o mallorquines, sinó que “potser el nombre més important de víctimes enterrades en aquell lloc sigui de les captures de presoners de les tropes de Bayo”, indica Tugores. Entre aquestes víctimes es podrien trobar les cinc infermeres voluntàries de la Creu Roja: Daria i Mercedes Buxadé, Maria Garcia, Teresa i l'autora del Diario de una miliciana, assassinades el setembre del 1936.

Després de la repressió franquista, Son Coletes va ser abandonat fins que la saturació del cementeri municipal del Pla de Son Mas va fer que l’Ajuntament de Manacor iniciàs, a la segona meitat de la dècada del 1950, un seguit de reformes i ampliacions, amb la consegüent remoció del terreny, que li ha donat el seu aspecte actual.