La Sala
Part Forana 12/01/2022

Llorenç Gelabert: "Fer la passa cap a la política autonòmica va ser un error"

9 min
Llorenç Gelabert, batle de Sa Pobla

Sa PoblaAquesta és la setmana prèvia a Sant Antoni, la festa grossa de sa Pobla. Als carrers del municipi hi sonen gloses a través d'uns altaveus. Aquest és un dels pocs senyals oficials de celebració, perquè Llorenç Gelabert, batle del municipi des de 2019, ha consensuat a contracor la suspensió de tots els actes a causa de la situació sanitària. Ara bé, governa amb positivisme, així com ell mateix afirma quan respon qüestions municipals, com l'acollida a la comunitat immigrant i la demanda d'una escola nova, o d'altres, com la crisi interna del seu partit, El Pi.

Com valorau la legislatura fins ara?

— La valoració és positiva i així ho hem d'agafar, perquè tot plegat és una de les situacions més difícils d'ençà que el país té democràcia a causa de la pandèmia inesperada. Si algú hagués dit que vindria això, ningú no s'ho hauria cregut. Hem fet front a coses que ningú s'esperava, amb alts i baixos. Ara tornam a tenir un baix. Durant la fira, el mes de novembre, semblava que tot s'acabava. Després d'un any i mig de legislatura mig confinats, una de les dates més alegres va ser la Fira de l'arròs pobler, perquè vàrem rebre, de manera pràcticament normal, els batles de les contrades, de tota la comarca, les autoritats, les presidentes... Semblava que tot anava bé, i ara som a aquesta sisena onada que no deixa de trastocar-ho tot. Sempre es podrien haver fet més coses, però dimarts mateix vàrem tenir una reunió de feina amb la presidenta del Consell, el conseller insular Ivan Sevillano i el director general d'Urbanisme, Lluís Corral, per seguir la ruta de les reunions amb una guia per no perdre el fil de les inversions i les necessitats.

Els partits que governau a sa Pobla sou quatre en total. Amb tants de colors diferents, es fa complicada la gestió interna?

— Governar amb molts de colors diferents només és difícil si com a batle no els veus tots com si fossin teus. Com a batle, he de donar llum als dotze regidors i cap és més que l'altre. És igual si políticament som de partits diferents, l'important és que som un equip de govern i el poble ens ha posat aquí per gestionar-lo així com toca. Des del primer minut em vaig oblidar de la política i tract amb un regidor socialista, un de MÉS o un d'Independents com si fóssim un partit únic i així serà fins al darrer dia.

Us vàreu presentar a la candidatura per ser el president d'El Pi a Mallorca. Sabent com han succeït els esdeveniments interns, us hi tornaríeu a presentar?

— No, no m'hi tornaria a presentar. Fins i tot diré que fer la passa cap a la política autonòmica va ser un error i més amb la meva condició de petit empresari. Tenim una empresa familiar, amb els meus germans i la família. Jo sempre havia tingut la il·lusió de ser el batle del meu poble i ja ho he aconseguit. Vaig fer la passa i hi va haver un congrés d'El Pi on el resultat va ser el que és. El més important d'aquesta vida, per bé o per mal, és acceptar els resultats.

Com valorau la situació actual del partit?

— Així com jo accept els resultats del congrés, s'hauria d'acceptar la situació. Si hi ha persones o sectors d'El Pi que no estan còmodes dins l'actual organigrama, el mínim que han de fer els sectors crítics i els que governen el partit és asseure's a una taula i parlar, parlar i parlar. Així s'arreglen les coses.

Us heu sentit obligat a escollir bàndol dins el mateix partit?

— No, sincerament no em sent obligat a res. Tenc 53 anys i faig el que em diu el cap i sobretot el que em diu l'eima. Diré una cosa que us agrada als periodistes: en certa manera, a tots els partits polítics està bé que hi hagi un poc d'aire fresc i que la gent, especialment la que fa molts anys que és dins política, ha de saber donar pas a la joventut. 

Què voleu dir amb això?

— Agafau-ho com vulgueu.

Veuríeu justificada la suspensió de Soler?

— No, no la veuria justificada. Les suspensions a un mateix partit no van bé. No s'han assegut a una taula a parlar, parlar, parlar i parlar. Si no estan d'acord entre els membres del mateix partit, això és el que han de fer.

Com veis el futur d'El Pi?

— Ara mateix, no veig gaire clar el futur d'El Pi. Així i tot, si s'asseuen i parlen i es deixen els personalismes a una banda, que és el mal de tot, El Pi encara és a temps de presentar una bona opció de govern. El futur és prometedor si es fan els deures.

Ens trobam en la setmana de Sant Antoni, que s'ha suspès...

— No fèiem comptes suspendre Sant Antoni. Tots estam un poc trasbalsats amb el fet de suspendre'l. No és el mateix que suspendre Sant Jaume o alguna festa que fas enmig de l'any. Sant Antoni ja no ho fas ni per tu, ni com a batle, ni com a regidor. Aquests dies pens més en els infants. Tots vivim les festes, però veure els seus ulls d'il·lusió quan veuen uns caparrots o el dimoni... ja sap greu a tothom i en el càrrec de batle encara més, perquè el poble no pot fer la festa que voldria.

S'haurien pogut celebrar certs actes, així i tot, controlant-ne l'aforament? Es va plantejar?

— Sí, es va plantejar. Vam tocar totes les tecles que havíem de tocar amb la implicació de les associacions relacionades amb la festa (caparrots, correfocs, dimonis, la parròquia, l'Obreria, que és una institució més antiga que l'Ajuntament...). Hem fet fins a tres reunions. Es van plantejar diferents escenaris, entre els quals hi havia habilitar el poliesportiu amb aforament de 8.000 persones. Tot i això, plegats vam decidir que la festa es desvirtuava si es movien els elements festius a un altre lloc. El que vam fer va ser acceptar el que deia la majoria. Hi ha un fet important i és que l'Ajuntament de sa Pobla va ser el darrer a decidir la suspensió, perquè vam estar deu dies amb enginyers, secretari i el misser (que revisa totes les lleis) mirant com ho podíem fer. Des de Madrid ja van passar la pilota a les comunitats autònomes i la pilota va passar de la teulada de Palma a la dels ajuntaments antonians, com Manacor, Artà, Pollença i sa Pobla. Els batles ja vam veure que ens passaven la pilota, vam crear un grup de whatssapp i tots vam anar a l'una. Heu de pensar que si queda un poble que fa festa i l'altre no, fa un efecte crida i no es podia fer.

Les festes van començar amb polèmica amb un dels cartells d'enguany. Era justificada la polèmica? Alguns han dit que sa Pobla és un poble massa conservador...

— [Riu] Tot això de conservador i liberal avui dia ha de passar a millor vida. En la política crec que ja no hi ha conservadors ni liberals, ni res. Avui dia hi ha ciutadans del món i acceptes les coses com són. Que en un cartell de Sant Antoni aparegui un senyor amb una espinagada que li tapa les parts nobles m'ho agaf amb humor. Així és com s'han d'agafar la majoria de coses d'aquesta vida. Sempre es pot anar a cercar 'na Maria per sa cuina', com deim en bon pobler. Jo no vaig a cercar 'na Maria per sa cuina', som bastant més pràctic. Em va fer gràcia i vaig estar content, perquè el cartell guanyador i el finalista van haver de desempatar unes quantes vegades.

La gent respectarà les mesures o hi ha massa caliu que s'encén?

— Com a autoritat primera de sa Pobla, esper que ho facin. Pot passar que de manera privada la gent celebri en petit format Sant Antoni, i esper que ho facin complint les mesures sanitàries. Menjaran les coques amb pebres i verdura i les espinagades, i farab ximbombada. Que conservin l'esperit de la festa en família i que l'any que ve la puguem fer tots junts.

Manquen agents de Policia Local i seguretat ciutadana?

— Vam licitar dues places i ara dues més, que ja estan cobertes. És difícil perquè hi ha pocs agents. Sa Pobla no és un poble que es pugui permetre pagar segons quins sous de policia local. Així com la pandèmia ens ha perjudicat en general, amb això ens ha beneficiat; abans teníem agents que demanaven excedències per anar-se'n a nuclis turístics on cobraven més i després tornaven. Igualment, això no és un motiu d'alegria perquè passa per la pandèmia. En principi, estam coberts amb els quatre agents que tenim per torn i, quan feim esdeveniments concrets, contractam seguretat privada i Protecció Civil.

El 2021 s'ha disparat la sol·licitud de llicències d'obres per a cases vacacionals. Això és positiu perquè dona doblers o és negatiu perquè hi ha el perill de caure en els alts preus i la saturació dels municipis veïns?

— De moment, no existeix saturació. Ho veig de manera positiva, no només pels comptes municipals, sinó perquè al nostre nucli urbà hi ha moltes cases velles que ara mateix s'estan reformant. Hi ha més de mil cases velles per reformar, i no m'equivoc, i ara s'estan comprant, venent i fent projectes de reforma i obra nova, i això és positiu. La gent creu en sa Pobla, sa Pobla es renova i tot, sense consum de nou territori. Tot això activa el poble. Tenim un nucli històric molt guapo; una cultura gastronòmica, molt potent... Ara, estam celebrant la Setmana de l'anguila; tot i haver suspès les festes, tothom pot venir a menjar un plat d'anguiles fregides, ofegades, enfarinades o amb oli.

Sa Pobla és dels principals exportadors de patata de l'Estat. Estau en contacte amb el sector? Quines són les seves demandes?

— El sector de l'agricultura és dinàmic i segueix el seu ritme. Pel que fa al sector d'alimentació, tot el producte que ve de les marjals de sa Pobla no s'ha vist afectat. Per altra banda, el mercat dominical es troba en una època daurada perquè el vam ampliar a la plaça del Mercat a causa de les restriccions. Això ens ha donat resultats molt bons. Tenim un mercat amb tota classe de productes gastronòmics, animalets, decoratius... també complements de roba i calçat, que es troben entre el carrer del Mercat i la plaça del Mercat. El mercat ha guanyat espai i vida. Pel que fa al sector de la patata, estam en contacte amb tots els portals. Veig que tots els esplets s'estan complint. A més de la patata, sa Pobla té una gran diversificació de conreus: la carxofa, la ceba i una època daurada de l'arròs. Tenim entre dotze i quinze arrossers que fan la nostra varietat. Té un preu elevat, just per la seva qualitat. És un gra que dins boca s'aprecia molt i, de fet, s'acaba la producció.

Quins són els projectes que demanau al Consell? Per exemple, estau d'acord amb l'ampliació de la carretera sa Pobla-Muro, tal com proposa el PP?

— És una de les coses que vàrem tractar dimarts a la reunió. Com he dit, des de principi de legislatura hem establert una guia que hem seguit a les reunions que hem fet malgrat la pandèmia. Entre d'altres, hem tractat l'ampliació del passeig que arriba al torrent de Sant Miquel, que passa després pel cementeri, el qual s'ampliarà fins a Crestatx per arribar-hi a peu o en bicicleta. Això farà que es construeixi un annex de fusta al pont de Sant Miquel. A més, es farà una rotonda davant l'ermita de Crestatx per donar més fluïdesa al trànsit i per disminuir les velocitats, delicades en aquell tram. El conseller ens ha dit que aquests projectes es licitaran enguany. A més, hem tractat el condicionament o renovació de la carretera de Muro i hem tornat a demanar fer un passeig cap al polígon de la Vileta. Molts treballadors que hi fan feina hi van a peu i és molt perillós perquè s'ha creat un vial que no existeix. A més, hem demanat l'adequació de la carretera sa Pobla-Muro i l'adequació de l'entrada des d'Inca. A banda d'això, hem demanat en quin punt es troba el pla del carril bici al camí de Son Amer (que pega a la carretera de Muro-Santa Margalida). Ens han explicat que està pendent del conveni estatal de carreteres i que es durà a terme pròximament. També hem parlat de l'adquisició d'un solar situat al costat de la residència de persones majors i al centre de dia. Veurem si finalment l'IMAS en fa l'adquisició. Finalment, hem demanat diverses subvencions sostenibles per la desnitrificació de l'aigua i canvi de xarxes d'aigües i clavegueram, que són les més antigues de Mallorca.

En quin punt es troba el projecte de l'escola nova?

— Aquest tema és una espina. Nosaltres vam traspassar el solar a l'IBICEC per construir-la, vam fer el conveni amb la Direcció General i amb la Conselleria, i no esperàvem que només s'hi invertissin 300.000 euros en els pressuposts del 2022. Aquests doblers no serveixen més que per fer el projecte. Han acceptat que hi ha un retard a diversos municipis. Enguany s'acabarà el projecte i es començarà la construcció, però ja serà als pressuposts de l'any que ve quan hi haurà la partida gran per acabar l'escola. En contrapartida, les inversions en l'escola provisional, a Can Cirera Prim, van bé. Allà es du a terme el nou projecte d'ampliació i en les setmanes vinents entrarà la tercera llicència per ampliar el centre modular. La Conselleria d'Educació fa la seva feina i no tenim al·lots sense escolaritzar, així que, en aquest sentit, està controlat.

És sa Pobla un exemple d'integració per la comunitat immigrant?

— Totalment. Sa Pobla és una societat tan avesada a la immigració que ni tan sols hi ha conflictes. Record que, de petits, jo mateix mirava les pel·lícules antigues dels Estats Units i ens plasmaven la dificultat d'integració a un país que era la imatge i semblança de democràcia pura. A sa Pobla ni tan sols ha passat això. És com quan parlàvem del cartell de Sant Antoni; es pot veure la cara positiva o negativa de la moneda. Jo trii la positiva. Si aquí venen immigrants, és per viure millor, perquè al seu lloc d'origen no estaven bé. Durant la pandèmia, els pressuposts dels serveis socials municipals del 2020, 2021 i 2022 han anat destinats a mantenir els drets bàsics de les persones. Vull recordar l'assassinat de Warda Ouchene i el seu infant. En aquell moment tothom va poder veure una societat poblera cohesionada. Tot va sortir de manera espontània. Jo vaig parlar amb el rector i l'imam, però no vaig avisar a ningú per fer els actes i els minuts de silenci que es van fer. Tots vam sortir a contrarestar la desgràcia i es va demostrar cohesió.

Us tornareu a presentar com a batle?

— [Riu] Encara és prest. Sempre m'agrada dir que deman autorització a la mestressa. Si un home s'ha de presentar a polític i no ha de tenir el beneplàcit de la seva parella, està arreglat. Vaig demanar permís per quatre anys i hauré de renovar quatre anys més.

stats