Només un de cada quatre ports de les Illes té regulat on fondejar

PalmaLes imatges de centenars d'embarcacions fondejades a les badies del Port de Sóller, d'Andratx o de Pollença, entre d'altres, són recurrents durant l'estiu, així com les denúncies d'entitats com el GOB que el passat agost demanava regular aquesta activitat a la costa de la serra de Tramuntana a causa d'un "trànsit massiu d'embarcacions". Les queixes dels ecologistes no són en va, ja que 32 dels 42 ports de les Illes Balears encara no tenen els fondejos regulats i, per tant, són llocs on els vaixells romanen sense gairebé cap mena de control.

Les úniques zones on l'Administració pública, a través de Ports de les Illes Balears, té regulada l'activitat són el cap Blanc, Formentor, Sant Elm, Fornells, l'illa d'en Colom, ses Salines, el caló de l'Oli i l'Espalmador. D'altra banda, a Andratx, Portopetro, Portocolom i Sant Antoni també ho està, però en el seu cas, per empreses privades a través dels clubs nàutics.

Els camps de boies, la solució als fondejos incontrolats

L'activitat es controla instal·lant un nombre de boies limitat que s'estén per la zona de fondeig de manera ordenada. Els usuaris poden reservar aquests amarradors pagant-ne un lloguer, però quan no en queden de lliures, cap vaixell no pot fondejar pel seu compte ni tirant l'àncora, ni instal·lant les seves pròpies boies amb el que es coneix com a 'morts'. D'aquesta manera, s'aconsegueix limitar les embarcacions que fondegen a la zona, així com l'impacte en el medi marí que suposa.

Les àrees que ara per ara estan regulades és perquè el 2007, en el marc del projecte Life Posidònia, la Comunitat Autònoma va elaborar els Decrets d'aprovació dels Plans de Gestió dels Llocs d'Interès Comunitari (LICs) de la seva competència. En aquests instruments es varen delimitar zones de fondeig regulat i zones de fondeig prohibit.

Les zones de fondeig regulat, en què es troben les zones esmentades anteriorment, tenen l'objecte de compaginar el gaudi nàutic amb la conservació dels fons, segons la Conselleria de Medi Ambient.

El cas del Port de Sóller, un dels més escandalosos

No obstant això, hi ha moltes altres zones on també hi ha praderies de posidònia i on el fondeig no està regulat. Per exemple, és el cas del Port de Sóller on, pel fet de ser l'únic refugi nàutic important de tota la Tramuntana, arriben desenes d'embarcacions diàriament. De fet, un estudi realitzat per Ports de les Illes Balears revelà que la meitat d'aquesta planta estava morta.

En concret, l'estudi concloïa que enfront dels 41.000 metres quadrats de praderia de posidònia oceànica que encara perviu sota les aigües del Port de Sóller hi ha 37.000 metres quadrats en els quals aquesta planta vital per a l'ecosistema marí ja ha mort o desaparegut per complet. Però no només aquest estudi ho posava de manifest, sinó que el GOB també ho ha denunciat en diverses ocasions en el marc de la campanya #SosPosidonia.

Limitar 13 zones de fondeig, el repte actual de l'Administració

Precisament per evitar que aquesta situació, que no només es produeix a Sóller, sinó també a moltes altres zones de fondeig que es troben dins els ports de les Illes, el Govern preveu instal·lar camps de boies ecològiques a tretze indrets. En concret, a Port Adriano, al port de Portals, a la Colònia de Sant Jordi, a Cala Figuera, a Portopetro, a Portocolom, a Portocristo, al Port de Pollença, al Port de Sóller, al port de Ciutadella i al port de Santa Eulària del Riu. Aquestes actuacions estan emmarcades en el Pla General de Ports de les Illes Balears 2018-2033, que va ser aprovat inicialment al setembre i que continua en tramitació.