Mercuri, fangs i un port per dragar

Maó.Aquests dies hem estat testimonis de l'enèsim capítol del problemàtic projecte de dragatge del port de Maó. Les anàlisis encomanades per Oceana a la Universitat de Barcelona i fetes públiques aquesta setmana han fet revifar la polèmica, després dels tres mesos d'inusual tranquil·litat que succeïren l'aixecament, amb condicions, de la suspensió cautelar de les obres dictada el mes de març passat per la Fiscalia de les Illes Balears. Els resultats de les analítiques, que revelen una elevada presència de mercuri en raps i cap-rojos pescats en caladors de la costa menorquina, han suscitat una certa preocupació i han tornat a posar en el centre del debat polític les condicions en les quals es procedirà a retirar els fangs sobrants del port de Maó.

Projectes que no convencen

Fa estona que l'Autoritat Portuària de les Balears intenta dragar una extensa superfície entre el Cós Nou i l'estació marítima per guanyar un metre de calat i facilitar així la maniobrabilitat dels grans bucs. I fa estona que els projectes que presenta no convencen els ecologistes. El darrer, que va ser aturat a principi del 2013 pel Ministeri Públic a instància d'una denúncia del GOB, preveia actuar sobre una extensió de 250.000 metres quadrats i, el que més malestar va provocar i provoca, abocar tots aquests llots a una milla de la costa. La frase "El que és a la mar ha de tornar a la mar" no va convèncer gairebé ningú i menys després que l'APB no contrarestàs les informacions que alertaven de la presència de "concentracions preocupants" de mercuri, plom i coure en aquests sediments com a conseqüència dels vessaments de l'antiga activitat industrial bijutera.

Ara, malgrat que la decisió de la fiscal Amparo González havia apaivagat els ànims d'uns i altres, la desconfiança reapareix. En la resolució, González accedia a aixecar el vet provisional que pesava sobre el projecte, sempre que l'APB elaboràs un nou informe en què s'estudiàs l'impacte que el dragatge podria tenir sobre el medi, i suggeria que se'n fes càrrec l'Institut Espanyol d'Oceanografia. De les conclusions, a hores d'ara, no se n'ha dit res, tot i que l'organisme portuari, que des de l'octubre presideix Juan Carlos Plaza en substitució de José María Urrutia, manté el febrer com a data d'inici dels treballs. Sacyr serà l'encarregada d'executar-los per un import de poc més de dos milions d'euros.

Aquest silenci emprenya els socialistes, que han demanat aquesta setmana "la màxima transparència", a més del "compromís de complir amb allò que determina la normativa sobre el tractament dels fangs contaminats". Es refereixen al Conveni de Londres, aprovat el 1996 i transposat a la normativa espanyola el 2006, segons el qual la gestió correcta dels abocaments a la mar passa, per aquest ordre, per la reutilització, el reciclatge, la destrucció dels components perillosos, la reducció o la retirada d'aquests components i, finalment, l'evacuació a la terra o a la mar. És el que reiteradament han demanat els ecologistes per evitar una afecció "irreversible" al fons marí i el que han secundat una majoria de menorquins, com ho demostren les més de 20.000 signatures recollides a través de la plataforma Change.org.

Arran de la publicació de les analítiques fetes per la UB, que han caigut com una galleda d'aigua freda sobre el sector pesquer, Oceana i el GOB han aprofitat per insistir sobre la necessitat de replantejar el projecte inicial de l'Autoritat Portuària de les Balears. "Esperem que la nova direcció abordi el tema apostant per treure a terra, com a mínim, la part fina dels sediments, que és on s'acumula la contaminació", confien des del GOB. Per contra, el Consell no acaba de donar credibilitat a aquests resultats i ja ha demanat públicament que siguin contrastats, a la vegada que ha reprovat el director d'Oceana, Xavier Pastor, per crear "alarma social".