Manacor rescata de l'oblit els 400 republicans afusellats a Son Coletes durant la Guerra Civil

ManacorPoemes, flors, música, cançons i una barreja d’emocions, han rescatat de l’oblit, aquest diumenge, els centenars de persones assassinades en el cementiri de Son Coletes de Manacor durant la Guerra Civil. De l’enrenou de les pistoles, a la pluja de roses i clavells vermells. Vuitanta anys després, la memòria dels represaliats ha adquirit més relleu amb la instal·lació del mural den Frau, "en record dels que guanyaren dins la derrota". Ha hagut de passar més d’un quart de segle perquè s'autoritzàs la col·locació de l’obra metàl·lica que recorda les pàgines més negres de Manacor en la història moderna.

Escriptors, cantautors, músics, historiadors... i tanta gent com no s'havia vist mai al tradicional homenatge, han recordat també els 'valents' que crearen el Comitè de Son Coletes. Una munió de tota la contrada, perquè també a allà hi morí molta gent de fora poble, vora la fossa on descansen aquells que en el seu dia foren "militants de la vida", ha escoltat els clams, els poemes i les cançons dels que, perdó a part, mai han oblidat. De les 50 persones que al començament acudien a l'acte de Son Coletes, enguany s'han arribat a arreplegar per a l'ocasió unes 500 persones.

"Tu vas lluitar... i vas guanyar", cantat per Marga Ros i Víctor Tugores, ha obert el torn d’actuacions presentat per la periodista Mercè Pinya i Sebastià Gayà. Enguany una inscripció ha recordat 'els republicans morts per la llibertat' i entre aquests les cinc infermeres catalanes ultratjades i assassinades, un capítol més d’una època sanguinària que recull el poema 'Carrer d’Artà', d’Hilari de Cara, també llegit davant la multitud. Un gran panell amb els noms dels afusellats vora el Mural den Frau ha il·lustrat la magnitud de la tragèdia. "És incomplet. No hi són tots", ha remarcat Sebastià Gayà. Alguns historiadors, com Antoni Tugores, calculen que foren uns 400 el nombre d’homes i dones morts a Son Coletes a partir de l’estiu de 1936.

'El clam de les víctimes', de Jaume Santandreu, llegit pel periodista Antoni Riera, ha posat la pell de gallina. Després, el mateix Santandreu ha reclamat: "Justícia històrica, perquè no basta la memòria històrica". "No estan en el seu lloc", ha dit referint-se als que foren enterrats a la fossa comú. "Ells eren els legals. I aquí hi falta un actor terrible: l’Església que es va escapolir i és la culpable", ha afegit, abans que es fes record de Conrado Gayà, un dels fundadors del Comitè de Son Coletes, i altres membres.

El cantautor manacorí Andreu Galmés s’ha sumat també a l’homenatge i ha donat pas a l’actor Joan Gomila, que en el seu manifest ha recordat: "Avui les vídues, fills i néts de la Guerra vénen aquí a alleugerir la seva pena i deixar de plorar d’amagat". Gomila ha retret el pas de 10 batles pel Consistori que han negat la instal·lació del mural den Frau i després ha agraït als batles Miquel Oliver (MÉS-Esquerra) i Pedro Rosselló (PP) que finalment hagin permès "poder dignificar les víctimes del feixisme".

Empegueïts d’Europa

En una jornada de record a les víctimes del franquisme no han mancat al·lusions a la situació que viu Europa, "als dirigents de l’Europa que giren l’esquena als refugiats i ens fan empegueir". També s’ha aplaudit la demolició del monument de la Feixina, "que no pot seguir dempeus enaltint el feixisme". 'Poema de Feixista', de Bernat Nadal; Poema en bicicleta, de Guillem d’Efak, i una peça del poemari de Miquel Àngel Riera, 'A Rafael Alberti', han donat pas a l’ofrena floral amb la qual s’ha tancat l’homenatge més popular mai rebut per les víctimes del Moviment.